Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ teules necessita, qui les fabrica i a quin preu; el mateix amb la calç i la pedra. No obstant això, la resposta de Ginés Miralles a aquesta pregunta és un tant confusa. Sí que sabem que Lázaro ha rebut 4.919 reals per als jornals i que «fuera el destajo tiene ganados 1.000 reales, los demás por ahora no se puede sacar bien la cuenta porque tiene mucha piedra traída para dicho destajo y no está gastada».

      Respecte al forn de coure teula, que ja havia d’estar en producció a l’octubre del 1591, Franqueza pretén que es done en arrendament, perquè no s’ocupe «siempre en hacer teja y ladrillo para mí» i puga obtenir la teula i rajola que hagués de menester a un preu moderat. Miralles li contesta que per via d’arrendament no es trobarà cap que el prenga, però que ha parlat amb Gaspar Córdova qui el té ara, perquè el prenga amb el conveni següent: per cada 10 teules bones se’n quedarà una³⁰ i fabricarà totes les que el senyor necessite, assumint al seu càrrec traginar la terra i tallar i traginar la llenya fins al dit forn, i en pagarà el delme.

      Cristòfor Antonelli estava bastant preocupat per agilitzar la construcció de les cases així com per reduir costos, per això escriu a Pedro Franqueza per a dir-li que l’obra de les cases es fera de «tapieria porque era tan durable como de la otra manera y más breve y barata», indicació que Franqueza trasllada a Ginés Miralles, però que acompanya de l’interès a saber el preu de la les dites tàpies, si hi ha alguna feta, quantes són les cases que ja estan començades, quant falta per a acabar-les i quant costaran, si hi ha prou fusta, etc. Miralles li respon que el mestre Gallan diu que les tàpies costaran tant les unes com les altres, i que amb les que ja estan fetes de terra es tindrà la cura de cobrir-les perquè l’aigua no les faça malbé.

      Finalment, en la instrucció 39 diu clarament «que se pase adelante las obras de la casas sin detención, de ello depende saber si hay personas que entren en ellas...», i en la 42 «adviértese que si para hallar con más facilidad personas a quien establecer esta hacienda conviene que yo prometa de que en caso que no sucediese bien el pantano les daré agua bastante por otra vía, se les podrá prometer en mi nombre y yo me obligaré a ello si será menester».

      De nou veiem la relació estreta i directa entre la construcció de Vilafranquesa i la finalització de Tibi, encara que Franqueza sabia perfectament que no seria necessari que ell personalment fera front a cap despesa addicional per l’aigua.

      Calia agilitzar per tant la construcció de les cases, però sembla que no va existir molt bona sintonia entre el mestre Gallan i els promotors de l’obra, siga Ginés Miralles com a intermediari o encarregat, o el mateix Pedro Franqueza, perquè tres anys després, és a dir, el 4 de gener de 1594, Ginés Miralles rep ordres de Franqueza perquè no li entregue més diners, perquè Gallan encara li deu diners de comptes vells, i no ha treballat al gust del promotor. Tant és així que no va ser Gallan qui va dur a terme la finalització de les obres, sinó Juan Bernaldón. El 9 de maig del 1592, el secretari Pedro Franqueza i Cristòfor Antonelli encarreguen al mestre Juan Bernaldón 30 cases que s’han d’alçar en el Palamó, per 70 lliures cadascuna.³¹

      En aquests capítols les instruccions per a la construcció són molt clares. Es faran de tàpia amb la seua crosta d’argamassa, és a dir, d’argila i calç o tàpia reial. Es faran segons les traces (dibuix 8): 34 pams de llarg i 33,5 pams d’ample, incloent-hi el gruix de les parets. En l’entrada hi haurà un arc, menjador, cuina i corral, que tindrà 36 pams de llarg i 30 d’ample, i se’n cobrirà una part per a les cavalleries. La tàpia del dit corral tindrà 10 pams.

      En la cuina es farà una xemeneia i un banc d’algeps per a seure, amb un armari davall de l’escala amb porta, pany i clau. Sobre l’entrada, menjador i cuina es faran dues habitacions, les quals tindran 34 pams de llarg, 13 d’ample i 14 d’alt. Les cobertes, tant de la planta baixa com de les habitacions, seran de fusta, que subministrarà el senyor secretari. Tota la resta ho posarà Juan Bernaldón, que farà les cobertes de revoltons o revoltons d’algeps i pedra, i deixarà els sòls de les habitacions plans d’algeps i pedra. En el porxo farà un pilar també d’algeps i pedra i es cobrirà a dues aigües amb fusta, canyís i teula. L’escala per a pujar a les habitacions i al porxo serà d’algeps i pedra. Cada habitació tindrà una porta de 4 pams d’ample i 7 d’alt, així com dues finestres al carrer³² i una en l’habitació que dona al corral.

      La porta principal serà de 7 pams d’ample per 11 d’alt, amb un arc de lloses i algeps, un batedor de pedra picada i «las esquinas de las calles de dichas casas se harán también de piedra picada y en las tapias de trecho en trecho se hará un pilar de las dichas losas». La porta principal serà de fusta de dues peces, amb pany i clau per a tancar per dins i per fora, i una altra porta per a entrar al corral de 5 pams d’ample i 8 d’alt, amb una porta de fusta i un pany amb clau i una altra porta perquè hi entre la cavalleria, en el qual hi haurà la seua menjadora. Totes les portes seran de fusta i tindran panys i claus.

      Todo lo cual se hará con toda perfección que convenga para su perpetuidad y a la satisfacción del señor secretario, señor de las dichas casa y lugar y de Christóbal Antonelli o de la persona que el dicho señor secretario ordenara. Las cuales treinta casas dará acabadas en un año desde el día que se le dará la primera paga y porque así lo cumplirá obliga su persona y bienes.

      El termini d’execució del contracte era d’un any, però de nou la diligència de l’obra no va haver de ser del grat de Franqueza, perquè el 1594³³ aquest dona instruccions a Josep Ávila, el nou administrador de la hisenda, i a Ginés Miralles, perquè constrenyeren els mestres a complir el concert:

      Ávila y Miralles, con mucho deseo de acertar y intentos de traer preso a Bernaldón, fueron a Ibi donde les dieron aviso que estaba (travesaron de allí a Altea que es una de las peores jornadas del reino) y hallándole vieron que quería venir a buenas y así le trajeron disimulando con el que iba a prenderle, llegaron a Alicante y emplazamos otro día domingo oída misa para juntarnos en Villafranqueza y allí al ojo verlo todo.

      Antonelli, Miralles, Ávila i dos mestres amics d’Ávila, obrers d’ofici d’obra i de bon judici, van estar en l’obra des de les 7 del matí fins a les 12 mesurant-la i remesurant-la pam a pam, i en van fer els seus comptes. Antonelli opinava que s’havien d’entregar als mestres més diners, «cosa que no debe escuchar vm. aunque se lo escribiere, porque yo tengo consolado a Bernaldón en esto. Espánteme mucho como siendo oficial erró tanto en su daño diciéndome que Ávila, Miralles y Antonelli le fueron empujando asegurándole que le darían esto y lo otro y que así lo hizo, y ellos confesaron que era verdad». Tant és així que Ávila i Antonelli es comprometen el 28 d’octubre de 1594 a compensar Bernaldón:

      Nosotros Josep de Ávila, acedor que soy del Sr. Pedro Franqueza, secretario de su Majestad, y Cristóbal Antonelli, ingeniero del Rey, prometemos a vos Juan Bernaldón que las treinta casas que hacéis en el Palamón conforme los capítulos tenéis hechos, a razón de 70 libras la casa en las cuales estáis obligados a hacer y si por caso perdieses algo en el precio de ellas, os prometemos rehaceros una refacción justa nuestras consciencias y yo maestre Juan Bernaldón prometo hacer dichas 30 casas conforme los capítulos tengo hechos y firmados de la mano de Joan Torres menor en 9 de mayo de 1592 y por la verdad hicimos este albarán a 28 de octubre de 1594.

      Respecte a aquest document, l’autor de la missiva deixa clar a Bernaldón el seu nul valor, perquè ni s’havia fet per l’amo de la hisenda, ni amb ordre ni comissió seua, encara que concerta amb el citat mestre d’obres que el dia 6 del mes següent li començarà a lliurar els diners necessaris per a comprar els pertrets que falten per a la finalització de l’obra. Finalment, el mestre Bernaldón es compromet a deixar les cases acabades el novembre, amb l’esperança que almenys se li paguen les 70 lliures previstes en el concert, «contentándose en perder un buen golpe de dinero». A més, ha de comprometre’s a partir d’ara que «ni de las casas, ni de los carpinteros, ni de otros oficiales de tejería, ladrillos, yeso, СКАЧАТЬ