Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna. AAVV
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna - AAVV страница 11
Название: Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna
Автор: AAVV
Издательство: Bookwire
Жанр: Документальная литература
isbn: 9788491343370
isbn:
CONCLUSIÓ
El 6 de maig del 1590, el mateix dia que Felip II autoritza el finançament necessari per a la finalització de la construcció del pantà de Tibi, Damián Miralles, seguint les instruccions del secretari Pedro Franqueza i en nom seu, inicia un procés de compra de terres en Orgègia i el Palamó, terres que serien beneficiades amb el reg del pantà, amb l’objectiu de fundar una població en aquesta heretat. No havien transcorregut dos mesos, quan Cristòfor Antonelli realitza la primera traça de la nova població. Un procés perfectament orquestrat i organitzat que va necessitar tres actors: Damián Miralles, l’ideòleg, Pedro Franqueza, l’aconseguidor, i Cristòfor Antonelli, el realitzador.
En només cinc anys, Pedro Franqueza du a terme en les heretats que acaba de comprar una acurada planificació, acompanyada d’una profunda transformació agrària, de la parcel·lació del territori i d’un creixement urbanístic de primer ordre. El totpoderós Franqueza va saber aprofitar la informació i el seu poder en la Cort per a agilitzar la finalització del pantà de Tibi, infraestructura que va jugar un paper determinant, ja que amb les noves canalitzacions i séquies construïdes va permetre regar unes terres fins ara ermes, passant la seua propietat a ser explotada en règim de regadiu. Reg i aigua que va atorgar un valor afegit a aquesta propietat i va facilitar l’arribada de nous pobladors, que juntament amb la construcció i urbanització del nou lloc, de la mà d’Antonelli, va permetre al seu fundador obtenir, a més de grans beneficis, la sentència de la Reial Audiència de València el 1598 que li reconeixia la jurisdicció alfonsina, culminada el 10 de setembre del 160441 quan Felip III li va atorgar la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi. Encara que aquest meteòric ascens del totpoderós secretari d’Estat tardaria molt poc a caure en desgràcia.
APÉNDIX GRÀFIC
Figura 1. Mapa general de l’heretat datat pel mateix Antonelli l’1 de juliol de 1590 (31,5 x 55,5 cm).
Figura 2. Mapa amb el plànol de la traça de Santa Magdalena datat el 18 de setembre de 1590 (55 x 41 cm).
Figura 3. Plànol de la traça de les cases del lloc de Santa Magdalena, datat el 18 de setembre de 1590 (42,5 x 29 cm).
Figura 4. Modificació del mapa amb el plànol de la traça de Santa Magadalena, sense datar, aproximadament abans de l’octubre de 1591 (55,5 x 41 cm).
Figura 5. Modificació del plànol de la traça de les cases, sense datar, aproximadament abans de l’octubre de 1591 (42,5 x 21 cm).
Figura 6. Mapa general de l’heretat datat el 10 d’abril de 1592 (55,5 x 41 cm).
Figura 7. Mapa general de l’heretat, amb descripció de les finques comprades i els seus cultius, camins, sistema de regs i l’emplaçament del lloc de Villafranqueza (110 x 76 cm).
Figura 8. Planta baixa de les cases del Palamó.
Figura 9. Alçat de la façana de les cases per als emfiteutes.
1. Eugenio Llaguno Amirola: Noticias de los arquitectos y arquitectura de España desde su restauración. Madrid, Imprenta Real, 1829, pp. 44-46.
2. Pablo Giménez Font: «Cristóbal Antonelli y la innovación de la presa-bóveda de Relleu», en Libro jubilar en Homenaje al profesor Antonio Gil Olcina, Alacant, Universitat d’Alacant, 2016, pp. 162-163.
3. Josep Vicent Boira Maiques: Las torres del litoral valenciano, València, Conselleria de Infraestructures i Transport, 2007, p. 256.
4. Armando Alberola Romá: Demanda y economía del agua en España. Las disponibilidades hídricas en la huerta alicantina: un problema tradicional, Alacant, Institut Universitari de Geografia, Universitat d’Alacant, 1988, p. 406.
5. Armando Alberola Romá: Quan la pluja no sap ploure. Sequeres i riuades al País Valencià, València, puv, 2010, p. 47.
6. Armando Alberola Romá: «La reconstrucción del Pantano de Tibi», Instituto de Estudios Alicantinos, 26 (1979) pp. 67-91.
7. Arxiu Diputació Provincial de Castelló (d’ara endavant ADPCS). Donación Conde de Cirat, DCC. 5, 2, 1).
8. Ignacio González Tascón: «Obras de regadío», en Felipe II. Los ingenios y las máquinas. Ingeniería y obras públicas en la época de Felipe II, Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 1999, p. 216. Los Antonelli, arquitectos de Gatteo. <http://www.provincia.fc.it/cultura/antonelli/ESP/StoriaAttivita/CristobalRodaAntonelli.html>.
9. Pablo Giménez Font: «Cristóbal Antonelli y la innovación de...», cit., p. 162. Graziano Gasparini: Los Antonelli. Arquitectos militares al servicio de la corona española en España, África y América. (1559-1649), Caracas, Editorial Arte, 2007, p. 242.
10. Tot açò respon, segons Aguilar Civera, a la tradició dels enginyers que treballaven per a la corona, ja que Felip II, gran aficionat a les obres d’enginyeria, va contractar els millors enginyers estrangers perquè treballaren al seu servei. Inmaculada Aguilar Civera: Construir, registrar, representar. Sendas, caminos y carreteras en la Comunidad Valenciana. Mapas y Planos 1550-1850, València, Conselleria de Infraestructures i Transport, 2009, p. LVII.
11. ADPCS, DCC, 21, 1, 24.
12. Les dues basses del Palamó comencen a aparèixer en els dibuixos 4 i 6, és a dir, que en las traces de 1590 només es ressenya una bassa en el Palamó quan realment n’hi ha dues.
13. ADPCS, DCC, 21, 1, 24.
14. Pedro Franqueza (Igualada, 1547-León, 1614), la biografia del qual ja ha prou estudiada, sembla que va viure alguns anys a València a partir de març del 1589. Allí va conèixer Francisco de Sandoval i Rojas, marquès de Dénia, futur duc de Lerma i favorit del rei Felip III, i arribà a convertir-se en un dels homes de confiança del totpoderós favorit. Francisco Tomás y Valiente: Los validos de la monarquía española del siglo XVII, Madrid, 1990. Julián Juderias: «Los favoritos de Felipe III. D. Pedro Franqueza, Conde de Vilallonga, СКАЧАТЬ