Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna. AAVV
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna - AAVV страница 12
Название: Nobles, patrimonis i conflictes a la València moderna
Автор: AAVV
Издательство: Bookwire
Жанр: Документальная литература
isbn: 9788491343370
isbn:
15. Damián Miralles, síndic de la ciutat d’Alacant, persona influent de la seua època, va participar en diferents esdeveniments emblemàtics per a la ciutat, com el pagament el 1578 de les quantitats necessàries per als treballs de fortificació del castell de la ciutat d’Alacant o la reactivació de la construcció del pantà de Tibi; per tant el febrer del 1590 va ser l’encarregat de traslladar-se a la Cort per a a demanar recursos al rei per a finançar els diners que faltaven fins a la seua conclusió. El 6 de maig del 1590 el rei va autoritzar el municipi per a aconseguir els diners sol·licitats, 10.000 lliures, i va ordenar immediatament que es prosseguís el pantà; s’acordà que les obres es realitzaren per subhasta, el 16 de setembre d’aquell mateix any, i s’adjudicaren als mestres picapedrers de la ciutat, Joan Torres i Gaspar Visent. Revista de Obras Públicas, Madrid, 1307, 11 octubre 1900, p. 342. Com a conseqüència d’aquesta activitat, Damián Miralles va conèixer, entre altres enginyers que treballaven per a la corona, Cristòfor Antonelli.
16. Acord per a Damián Miralles sobre les terres de l’horta d’Alacant. Entorn del 1590. ADPCS, DCC, 5, 2, 1.
17. Atès que Damián Miralles coneixia Cristòfor Antonelli, va haver de comptar amb ell per a la realització de les traces de Vilafranquesa.
18. ADPCS. DCC. 21, 1, 24.
19. En la partida del Raspeig, relaciona 84 cafissades de terra cultivada, amb un valor de 16.000 lliures, davant 258 de terres ermes: «Quant podríen valer les 258 cafisadas que están yermes si se labrasen, procurasen y regasen». ADPCS, DCC, 5, 2, 1.
20. Segons diu, 1 cafissada pot equivaler a 50 tafulles, que en quadre són 3 vares valencianes.
21. En els seus càlculs estima que algunes terres poden valer 15 lliures, d’altres 20 i d’altres fins a 50 lliures. Es considera com a preu mitjà 40 lliures/cafissada.
22. En els seus càlculs de costos sempre estima els preus, rendiments o valors més baixos, realitzant per tant una anàlisi molt ajustada i a la baixa.
23. L’heretat de Orgègia comprenia casa i torre, amb una font i una bassa, cultius de garroferes, ametlers, figueres, oliveres i altres arbres.
24. Pedro Franqueza encarrega sengles informes o memorials a diferents especialistes, al mateix Damián Miralles, però també a Onofre Barber o a Pere Carratalá de la Maimona, veïns d’Ontinyent i d’Oriola respectivament, els quals duen a terme diversos informes sobre els cultius i arbres existents, la qualitat de la terra en les diferents heretats, els millors cultius a plantar en funció dels possibilitats de reg i la necessitat imperiosa d’acabar la construcció del pantà.
25. Al voltant del 1590. ADPCS, DCC, 5, 2, 1.
26. ADPCS, DCC, 5,10,1. Informe que presenta Onofre Barber sobre les terres d’Alacant, el 21 de maig de 1591.
27. Advertiments de Damián Miralles sobre les terres de l’horta d’Alacant. Al voltant del 1590. ADPCS, DCC, 5, 2, 1.
28. De fet, les instruccions firmades per Pedro Franqueza a Madrid estan disposades en un document amb espai suficient perquè Ginés Miralles realitzés les corresponents respostes a les preguntes del senyor secretari sobre la seua hisenda. Preguntes que posen de manifest el perfecte coneixement de Pedro Franqueza sobre les seues noves propietats, el tipus i les característiques dels cultius més rendibles i adequats al terreny, les condicions dels establiments, els problemes de regadiu, les característiques de les noves cases i el procés de construcció d’aquestes, etc.
29. Per 51 dotzenes de bigues –és a dir, 612 bigues– ha pagat 600 rals, mentre que per les 864 de Monòver ha pagat 888 rals. Instrucció 5 i 6. ADPCS, DCC, 5, 10, 1.
30. Segons diu és la condició que hi ha a Elda.
31. Capítols sobre les cases que s’han d’obrar en el Palamó, per 70 lliures cadascuna. Se’n conserven tres còpies, dues amb data del 9 de maig i una de l’1 de setembre del 1592. ADPCS, DCC, 4, 6, 6.
32. En la traça d’Antonelli només figura una finestra al carrer. ADPCS, DCC, 21.1, 24 (dibuix 9).
33. Carta informativa d’autor desconegut i data posterior a l’octubre del 1594 que envia al secretari Pedro Franqueza, en què relata el seu viatge a Alacant, la visita a les obres de Vilafranquesa i els problemes en el preu i execució de les cases amb els mestres d’obres. ADPCS, DCC, 4, 6, 6.
34. Per a aquesta data el mestre Bernaldón afirma que encara li falta gastar en l’obra per a tàpies, teules, jornals, calç, algeps, portes o ferratges un total de 13.700 rals.
35. Onofre Barber, natural d’Ontinyent, va ser notari de Caudete, on es va casar el 1571, es manifesta en els seus diferents informes com un gran coneixedor de les diferents terres, els seus cultius, necessitats de reg, així com de l’interès per un o altre cultiu en funció de la qualitat de la terra.
36. De Pere Carratalá diu Franqueza que és llaurador ric molt honrat i home molt intel·ligent.
37. Onofre Barber realitza diversos informes entre abril i maig del 1590 en els quals, després de la visita a les diferents heretats, arreplega les construccions existents, si té aigua, font o bassa, la qualitat de les terres, els cultius que hi ha i quins es podrien plantar, si té pobladors i les seues condicions.
38. ADPCS, DCC, 5, 10, 1.
39. ADPCS, DCC, 4, 7, 1.
40. 1 abril del 1592. Trasllat de les instruccions de Pedro Franqueza a Josep Ávila. ADPCS, DCC, 5, 10, 1.
41. ADPCS, DCC, 4, 3, 1.
EL ANTIGUO PALACIO DE LOS CONDES DE ALMENARA
ACTUAL MUSEO DE LA CIUDAD DE VALENCIA
Ricardo Santarrufina Romero
El edificio que actualmente alberga el Museo de la Ciudad es conocido como el palacio del Marqués de Campo,1 quien lo adquirió en 1840. Posteriormente pasaría a manos de don José de Prat y Dasi, conde de Berbedel y vizconde de Viota de Arba, quien lo donó a sus hijos doña María del Carmen y don Federico de Prat y Dupy en julio de 1945. En la década de los setenta fue adquirido por el Ayuntamiento de Valencia y declarado monumento histórico-artístico de carácter local.2 Anteriormente, había pertenecido a los duques de Villahermosa y condes de Olocau, pasando después a un acaudalado hombre de negocios de origen peruano quien lo cedió en arriendo. Durante un tiempo el edificio albergó la capitanía general de Valencia, donde residieron, entre otros conocidos personajes, los generales Elío y Froilán Menéndez Vigo, cuyo trágico final es conocido.3
El cambio de titularidad, las modas y los diferentes usos a los que fue destinado el edificio conllevaron diferentes reformas que alteraron sustancialmente tanto la distribución interna como algunos aspectos СКАЧАТЬ