Introducció a la història econòmica mundial (3a ed.). Gaspar Feliu i Monfort

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ dels uns o els altres ve determinat per creences i costums. En les societats en què la norma és el casament universal i jove, predominen els frens compulsius. En canvi, els frens preventius són més potents en les societats en les quals no s’acostuma a accedir al matrimoni si no es disposa de mitjans de vida adequats: aquesta situació, a l’època preindustrial, era gairebé exclusiva de l’Europa occidental. Hi ha una altra forma tràgica de fre preventiu, l’infanticidi, en especial femení, utilitzada sobretot en societats de l’est asiàtic.

      Com que els frens preventius comencen a actuar abans que els frens compulsius, les societats que els utilitzen queden més lluny del sostre maltusià, són societats de baixa pressió demogràfica, i per tant no arriben als nivells de pobresa de les societats on la mortalitat (fre compulsiu) és la causa principal de la limitació de la població, societats considerades d’alta pressió demogràfica.

2.2 Les grans etapes de l’evolució de la població preindustrial europea

      Fins a l’època estadística, que a molts països no s’inicia fins a la segona meitat del segle XIX, no tenim dades que ens permetin conèixer amb una certa fiabilitat el nombre i l’evolució de la població. Així i tot, disposem d’unes xifres estimatives (quadre 1.1), d’acord amb les quals a partir de l’any 1 d. C. la població hauria tardat més de 1.500 anys a doblar, però després ho hauria fet en menys de 300, i d’una manera cada cop més accelerada a partir de 1800, fora ja de l’època que ara estudiem. Aquest creixement no ha estat, però, constant, ni tampoc ininterromput: la població del 1400 era inferior a la d’un segle abans, i el creixement del segle XVII va ser molt moderat en comparació amb el del segle anterior i posterior.

      A partir de la caiguda de l’Imperi romà (l’etapa anterior és molt més fosca), a Europa podem distingir tres cicles de creixement demogràfic. Partint d’un mínim de població cap a l’any 650, provocat per un segle de pestes i guerres, la població sembla haver crescut ininterrompudament fins a mitjan segle XIV: a les vigílies de la Pesta Negra (1348), la població europea havia multiplicat per 3,5 el mínim de l’any 650. Aquest llarg cicle de creixement (set segles) s’explica per una relació terra-població molt favorable: la densitat europea l’any 650 era d’uns 2 habitants per km² i només arribava a 7 habitants per km2 a la primera meitat del segle XIV; però també per l’aplicació de millores tècniques i organitzatives, senzilles però eficaces.

      La Pesta Negra, una epidèmia de pesta bubònica procedent de l’Àsia central, va afectar gran part d’Europa entre 1348 i 1351. Es calcula que va provocar la mort de prop d’un terç de la població europea, si bé d’una forma molt desigual. Tradicionalment es defensava que la difusió de l’epidèmia s’havia vist facilitada per la manca de nutrició suficient de gran part de la població, que es trobava perillosament propera al sostre maltusià avui, però, es tendeix a considerar les epidèmies com a fenòmens exògens sense cap relació directa amb la fam o la situació econòmica. Tanmateix, sembla que a les vigílies de la Pesta Negra la població europea estava a punt de tocar sostre; l’epidèmia no hauria fet més que magnificar un procés que s’hauria acabat produint igualment: hi ha indicis de desacceleració del creixement de la població cap al 1280. Les conseqüències de la pèrdua brutal de població que va representar la Pesta Negra sí que van ser, però, molt importants: l’estrall principal va ser el causat per l’epidèmia, però la població va continuar caient durant aproximadament un segle.

      Després comença un segon cicle de creixement demogràfic: per al conjunt d’Europa, la població anterior a la Pesta sembla haver-se recuperat al darrer quart del segle XVI. Just a partir d’aquest moment es nota un estancament de la població als països mediterranis, on aviat van reaparèixer les epidèmies, seguides de guerres, com la dels Trenta Anys, que van delmar la població del centre-nord d’Europa (1618-1648). En conjunt, la caiguda de la població i de l’activitat econòmica formen l’anomenada crisi del segle XVII, que no va ser, però, ni tan general ni tan llarga com la del segle XIV.

      A partir de mitjan segle XVII s’inicia un tercer cicle de creixement demogràfic, molt més ràpid que els anteriors, que començava a donar mostres d’esgotament cap al final del segle XVIII (és el moment en què Malthus escriu la seva obra); aquest darrer cicle, però, no va ser interromput per una nova crisi: les transformacions econòmiques contemporànies (la Revolució Industrial), juntament amb millores en la disponibilitat d’aliments, la higiene i la prevenció d’epidèmies, van donar lloc a un canvi qualitatiu, l’inici del règim demogràfic modern, que estudiarem en el capítol 4.

3. Característiques de l’agricultura tradicional

3.1 Treball i producció

      Com qualsevol procés de producció, l’agricultura depèn de la dotació de factors de producció (terra, treball i capital) i de les tècniques disponibles. En tota l’etapa preindustrial el capital dedicat a l’agricultura era escàs i variava molt lentament, de manera que la producció agrària es considera que depèn bàsicament dels factors terra i treball i de les tècniques disponibles.

      La terra, entesa com a espai apte per a l’explotació i el conreu, és una creació del treball de l’home, però és també limitada (l’argumentació de Malthus recolza sobre aquest fet) i no homogènia: el seu valor canvia segons la qualitat (terra bona o dolenta) i la ubicació (prop o lluny de les zones poblades, de l’aigua i de les vies de comunicació).

      El treball és pràcticament indissociable de les tècniques disponibles, que van des d’eines més o menys adaptades a cada feina fins a una gran varietat de coneixements: les plantes aptes per cada clima i cada sòl, el moment oportú de sembrar-les i collir-les, les operacions que ajuden al seu creixement, les tècniques de conservació dels productes, les millors combinacions de conreus, les formes de conservar la terra i utilitzar l’aigua, i un llarg etcètera (Persson, 1998).

      Naturalment aquestes activitats requereixen capital, però en l’economia tradicional les inversions es redueixen gairebé a la compra d’eines o animals de treball i a la reserva d’aliments i els diners necessaris per a arribar a la propera collita. Altres activitats que considerem normalment com a exigents en capital (aportació de fertilitzants, construcció de camins o de sistemes de regadiu, per exemple), es poden substituir en gran part per treball; per tant, sense estar totalment absent, el factor capital era poc important en les economies agràries preindustrials. El capital té, però, una gran capacitat de transformació sobre l’agricultura, de manera que els avenços agraris més importants en van dependre en gran part, com veurem més endavant; de fet, la utilització massiva de capital és la principal diferència entre l’agricultura tradicional i l’agricultura moderna.

      La característica principal de les economies tradicionals, que explica la major part dels seus problemes, és que es tracta d’economies orgàniques, economies on tot procedeix de la terra: l’alimentació, l’energia, les eines i els béns de consum; per tant, la terra ha d’atendre demandes alternatives, les quals dificulten el creixement econòmic. L’ampliació de la superfície conreada, resposta normal al creixement de la població, significa disminuir les pastures o el bosc: en el primer cas pateix la ramaderia (animals de treball, carn, llana, llet, cuiro); en el segon cas, sobretot la fusta per a la construcció (de bigues a mànecs d’eina) i la llenya (energia calorífica: de la llar de foc a la transformació de minerals) i, a llarg termini, si la desforestació és molt forta, varia tot l’equilibri ecològic, sobretot el règim de pluges.

3.2 L’organització de la producció

      Des de la revolució agrària de la prehistòria fins als segles VIII i IX aproximadament, a Europa l’agricultura es concentrava entorn del Mediterrani, on les terres són fàcils de treballar amb una arada senzilla СКАЧАТЬ