Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ y concordat entre dites parts que dits nous pobladors, y sos successors in perpetuum, hagen de tenir axí les cases com les terres que se’ls stabliran, y conservar aquelles a ús y costum de bon adquiridor y les terres procurar-les a ús y costum de bon llaurador, sots pena de comís. Y que lo fem que en qualsevol manera tindran los dits \nous pobladors, haja de ser per a les terres que se’ls stabliran en execució del present acte/.

      X. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que per rahó de les terres que·ls han¹⁹¹ de stablir, hagen de pagar y paguen los dits nous pobladors y los seus, a sa excel·lència y sos successors in perpetuum, en esta forma, so és, de tots los fruits y grans que·s culliran en les terres de la horta y regadiu que se’ls stabliran, axí en lo terme de Benaguazil com de la Pobla, la séptima part per a la senyoria, pagat primer lo delme en cars que se hage de pagar en fruits y la primícia. Assò emperò declarat, que sempre y quant se declararà en la causa que se porta y tracta entre parts de sa excel·lència del senyor duch, de una, y lo capítol y canonges y degà de la santa isglésia de València, de altra, sobre lo modo de la paga dels delmes de la dita vila en favor de sa excel·lència, de què los delmes se han de pagar en la quantitat que fins vuy se ha acostumat y no en fruits, que en tals cars les dos parts decimals que·s pretenen cobrar en fruits per los dits degà y capítol, se hagen de pagar en fruits a sa excel·lència y a sos successors, restant a càrrech de sa excel·lència y dels seus lo pagar la quantitat de setanta-y-sinch lliures que fins huy, en lloch y per rahó de dites dècimes, se han pagat y acostumat pagar als dits capítol, degà y canonges. Y assò declarat que los arbres de dita horta sien franchs de partició, exceptades les oliveres y garroferes, que hagen de pagar y paguen dret del fruit en la forma desusdita.

      XI. Ytem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, ultra de les dites particions, hagen y sien obligats, los dits nous pobladors y los seus, de pagar a sa excel·lència y a sos succesors lo ters delme de tots qualsevol fruits, grans y explets que·s culliran en dites terres que se han d’establir, axí en la horta com en lo secà, lo qual ters delme se hage de entendre de ser aposat sempre ultra de qualsevols particions.

      XII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, ademés de les dites particions, hagen de pagar los dits nous pobladors, per si y per sos successors imperpetuum, sis sous per cascuna cafissada de terra que·ls establiran en la horta y regadiu, de cens, ab lluïsme y ab fadiga y tot altre dret emphiteòtich segons furs de València, pagadors en lo dia y festa de sant Joan de juny en una paga, comensant la primera paga en sant Joan de juny primervinent y l’altre en sant Joan aprés següent, y axí després quiscun any en consemblant termini perpetualment.¹⁹²

      XIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dits parts que no·s puguen plantar morerals formats en les terres que se han d’establir, sinó sols posar moreres per les vores de manera que no impedixquen les collites y splets que se han de fer en la terra campa.

      XIIII. Ytem, és estat pactat y concordat entre dites parts que la part tocant a la senyoria se hage de donar en la hera per los vassalls, precehint emperò partició fahedora en presència y de consentiment del senyor, y no de altra manera.

      XV. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, del vi <que> se cullirà en la horta y regadiu de dites terres <que> se han de stablir, se hage de pagar, ara y perpètuament, a sa excel·lència y a sos successors, a la setena, so és, de set cànters de vi, hu al duell del trull hont se serà veremat, y ultra de assò se hage de pagar lo ters delme y, en son cars, les dos parts bisbals com està dit en respecte dels grans y fruits.

      XVI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, de tots los fruits, grans, splets que·s culliran en los secans de dita vila, se hagen de pagar, de deu, hu a la senyoria, en la matexa forma y de la matexa manera que se ha dit en respecte dels fruits, grans y vi de la horta y regadiu; y, ultra de assò, lo ters delme y, en son cars, les dos parts decimals en la forma que demunt se ha declarat.

      XVII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, ultra dites particions, se hagen de pagar, per rahó de les terres del secà que·ls stabliran, axí fructíferes com hermes, sis diners per cascuna cafissada de cens, ab lluïsme y fadiga y tot altre dret emphiteòtich, pagadors \en los mateixos terminis y forma que lo cens de les terres de la horta/.

      XVIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, dels garroferals que·s plantaran en lo secà, no se hage de pagar dret algú en los primers deu anys aprés que seran plantats, sinó sols lo dit cens en diners.

      XVIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, de les dites particions y responsions que se han de fer y prestar a sa excel·lència, se hagen de fer sempre verdadera y llealment y sens frau algú.

      XX. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, los dits nous pobladors y sos successors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y a sos successors, de conservar y adobar quiscun any et in perpetuum lo assud, cèquies, passos de rambles, ponts y lo demés que convinga al benefici de les sèquies regants la horta de dita vila, ab despeses y gastos; ab tal emperò pacte y condició: que no puguen impedir la aygua per a moldre los molins de dita vila propris de sa excel·lència.

      XXI. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant dits nous pobladors y sos successors tindran necessitat del pinar que té sa excel·lència en terme de dita vila, axí per reparar los assuts y cèquies de aquella, puguen tallar de aquell los pins que per a dit efecte tan solament hauran menester; y que de aquell ni part de aquell, en res ni per res puguen vendre a persona alguna, sots pena de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència. Y sots la matexa pena no puguen fer carbó del dit pinar ni part de aquell, donant-los facultat de què puguen aprofitar-se del tacons del dit pinar.

      XXII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que, tostemps y quant los dits nous pobladors y sos successors, per la nova fabricació de les cases derocades y patis de la dita vila, tindran necessitat del pinar de sa excel·lència, és a saber, algunes bigues, aquelles puguen pendre del dit pinar per a dits obs, precehint emperò llicència de sa excel·lència o de son llegítim procurador, àlias encórreguen en pena de sexanta sous aplicadors als cófrens de sa excel·lència.

      XXIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre les dites parts que los dits nous pobladors y sos successors tinguen obligació, segons que ab lo present capítol se obliguen a sa excel·lència y sos successors, moldre en los molins fariners, arrossers y almàsera, y coure en lo forn de dita vila de sa excel·lència, per ser regalies de sa excel·lència y de sos successors, sots pena de sexanta sous aplicadors a sa excel·lència per cada vegada que contravindran a quiscuna de les sobredites coses. Assò, emperò, entès y declarat que fora de la tenda no puguen vendre l’oli de mitja arroba en avall; arròs, de mig almut en avall, y lo matex se entenga de tot gènero de llegum. Y que ningú puga revendre en sa casa cosa alguna per menut, exeptant emperò ayguardent, lo qual, com proceïxca de vi de sa cullita, verdaderament y \sens frau/ que se’ls hage fet agre, y de aquell fassen ayguardent y aquell puguen vendre en llurs cases. E axí matex, no puguen vendre lo vi de mitja quarta en avant y hage de ser de cullita de terres que se’ls stabliran; e si lo contrari faran, sien correguts en pena de sexanta sous per quiscuna vegada que contravindran, aplicadors la tersera part a sa excel·lència y les altres dos parts se hagen de dividir y partir entre lo acusador y la part interessada, que és lo tender y taverner y forner.

      XXIIII. Ítem, és estat pactat y concordat entre dites parts que, per quant en la dita vila de Benaguazil se ha de construhir y fabricar un hostal o dos per conte de sa excel·lència, per so ningú dels pobladors nous y sos successors no puguen acullir per interés ne paga alguna a foraster algú, sots pena de deu lliures aplicadores als cófrens de sa excel·lència.

      XXV. Ítem, СКАЧАТЬ