Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

9. tras: al ms. «tros»; corregim d’acord amb el sentit.

10. Casa Gralla, al carrer de la Portaferrissa.

11. Damunt del portal de l’Àngel hi havia una capella on es venerava la imatge de pedra de l’Àngel de la Guarda de la Ciutat.

12. los: al ms. «las»; a continuació «artill», ratllat.

      [6.] De las alimàries y festes que·s feren en Barselona en la vinguda de dita senyora, la qual se anomenave Margarida de Lorena, prinsesa de Aucourt

És cosa ja sabuda (ho si no u saben ho trobaran escrit en lo Llibre Primer que tinch escrit), de les carnestoltes que tots los anys se feyen en Barselona los dies de Carnestoltes —que los qui no u an vist no u poden dir ni·s pot donar entenent—: les grans mascres y saraus y balls que y avia en Barcelona, los tres dies de Carnestoltes; les grans cobles de músichs que per tots los carrés hi avia; les grans gales y vestits que aquells dies exien; de tal modo que per tot lo món eren salebrades les carnestoltes de Barselona, y de moltes parts del món venien a veure-les. Y lo pijor que era, per abreviar rahons, que aquells dies se feyen grans maldats y vellaqueries en la siutat, de tal modo que parexia un ginebre;¹ y se feyen moltas ofensas a Déu nostre senyor.²

Y per lo matex cas com en lo any 1641 lo exèrsit dels castellans vingué sobre Barselona, entre altres vots y promeses que la siutat féu, fou llevar les carnestoltes y que no·s puguesen fer ningunes festes en nom de Carnestoltes, sinó que, lo que la Siutat gastave aquexos dies ab teya y música, ho co-[4r]mutaren a obres pies y aniversaris per a les ànimes, que se selebraven tots los tres dies y se avían de continuar per a que Nostro Senyor nos donàs victòries quantra nostros enemichs.³

      Y axí, vista la ocasió de la vinguda de aquesta senyora en lo tems de Carnestoltes —que lo dia que ella entrà era la vegília del Dijous Llarder—, y desijant la Siutat fer-li totes les festes que se li porien fer per alegrar-la y demostrar-li lo amor li té la terra, y agrair-li la mersè nos fa en venir de tan lluny a onrrar aquesta terra, volgueren-li fer carnestoltes; però no fou possible poder rompre lo vot que la siutat tenia fet, per a que Nostro Señor no·ns pagàs: que si fins assí nos avia ajudat y era estat de nostra part, que, per aquex respecte, no·ns giràs la cara y no·ns sucseÿsen moltes altres desdiches.

      Y axí determinà, la Siutat y savi Consell, de que se li fesen tres dias festes, de aquest modo: no que fos en nom de Carnestoltes ni que y pogués aver mascres, sinó que·s fesen alimàries tres dies, so és: dimecres, dijous y divendres; y la Siutat féu posar graelles y llanternes per tots los llochs a ont acostuma, y moltes cobles de música ab sos catafals.

Y axí se feren, que fou als 7 y 8, 9 de dit mes de fabrer 1646, a ont totom féu moltes alimàries y moltes ballades, ab grans festes y alegries y molt⁴ concurs de gent. Y lo segon dia de ditas festes, que fou lo dijous al vespre, se féu una cavalcada per siutat que era cosa de vèurer, ab gran cantitat de atxes y trompetes: anave-y lo floret de tans cabos fransesos y cabos de la cavalleria catalana que·s trobaven en Barcelona, y tota la nobleza de Barcelona vestits ab unes gales que may s’era vist. Anaven-hi los senyós consellés y diputats, ab ses mases y insígnies; lo virey anave al mitx del conseller en cap y diputat eclesiàstich: lo conseller a la mà dreta y lo diputat a la esquerra; sa alteza aportave un vestit y capa que tot estave cubert de or, que no·s podia gaira divisar de quin color era; los demés consellés y diputats anaven detràs, agraduats ab lo nebot de sa alteza y compte Xabot y demés cabos fransesos, y ab tanta multitut de atxes que la nit parexia dia. Tras de aquesta cavalcada anave lo governador, don Juseph Margarit y Biure,⁵ ab lo marquès de La Trusa,⁶ que, com lo governador aportave dol fresch de sa muller, anave tot negre, y axí anave detràs de tots. De aquest modo seguiren tota Barselona fins que fou prop de mitjanit, estant tots los carrés llums y graelles; en particular, la Vedrieria⁷ se n’aportave la palma,⁸ que tota estave llànties y llums que parexia un foch.

Lo primer sarau que·s féu a sa alteza fou lo disapte vinent, ho lo divendres,⁹ a la Sala dels Reys de la Diputasió, a ont l’avien adresada molt ricament de tapisaria, y molts salamons,¹⁰ que parexia que fos dia. Anaren-hi las damas de assí, tan ricament adreçades com se pot desijar y pensar. Y a les nou hores hi anaren lo virey y vireyna, cada hu de per si, ab ses guardas de carrabinés acostumades, ab moltes atxes. Y, en éser-hi ells, comensaren les danses, ab les músiques sordes y molt suaus, que parexia un paradís. Però fou tanta la gent que y acudí que agueren de tancar les portes, ab moltes guardes y molts quefers. Y axí, durà dit sarau fins que fou matinada; y aparagué molt bé a tots.

1. ginebre: «ginebra», ‘confusió, desordre’ (DCVB, s. v., 2).

2. Sobre aquesta dimensió cívica i popular del carnestoltes barceloní, vegeu Mireia Campabadal, «El carnestoltes a la Barcelona de l’Edat Moderna: cultura cívica, tradició literària i transgressió social», Barcelona. Quaderns d’Història, 9 (2003), pp. 109-132.

3. Concretament, la decisió de llevar les carnestoltes i fer una processó anual per Santa Eulàlia es prengué el dimarts dia 8 de gener de 1641, quan Barcelona estava sota l’amenaça de l’exèrcit del marquès de Los Vélez. Vegeu MNA, vol. XII, p. 586.

4. molt: al ms. «molts»; corregim d’acord amb el sentit.

5. Josep Margarit i de Biure (1602-1685), governador de Catalunya (1641-1659). Sobre aquest personatge clau de la Guerra dels Segadors, vegeu fonamentalment: Josep Pella i Forgas, Un català il·lustre: D. Joseph Margarit i Biure, Girona, Impremta Vicens Dorca, 1876; Félix Pasquier, «Don Joseph Margarit d’Aguilar: Gouverneur de Barcelone. Notice suivie de documents sur la guerre de Catalogne (1641-1659)», Bulletin philologique et historique (jusqu’à 1715) du Comité des travaux historiques et scientifiques (1923), pp. 223-348; així com l’estudi, traducció i edició de la crònica de Margarit sobre la fase final de la Guerra dels Segadors, que recentment ha realitzat Pere Cristòfol Escorsa, La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona (1651-1652). La crònica del governador Josep Margarit i de Biure, Sant Vicenç de Castellet, 2020. Específicament sobre la nissaga dels Margarit, vegeu Manel Güell, Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna, Barcelona, 2011.

6. Marquès de La Trousse, mariscal de camp francès.

7. СКАЧАТЬ