Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ en Tarragona;²⁷ y se n’aportà lo fill d’en Nofre Aquiles, lo qual ell le y encomanà com a fill propi, y, ja que ella era causa de la mort de son pare, tenia obligatió de mirar per lo minyó, que tenia alguns onze ho dotze anys.

Moltes altres presones desterraren de Barcelona per dit effecte, los quals los feyen anar en França, los huns ab tems tatxat, y los altros tant com sa alteza voldrà. Y entre ells, fou don Visens Magarola,²⁸ y altro cavaller que·s deya Ronis,²⁹ y Juseph Maçana,³⁰ siutadà, que fou conseller lo any 1640, en lo tems dels motins; y també fou desterrat Rafel Roura,³¹ mercader, que fou conseller la primera vegada que lo rey de Castella jurà en Barcelona; y també ne fou tret T. Roger, mercader,³² y T. Font, esparter, y molts altros; y aquexos, no per aver feta ninguna vellaqueria sinó per a que sabien en la trasió y no la avien denunsiada, y per aver rebudes cartes de terra de l’enemich, a ont estave privat, y no u avien descubert.

També fou condemnat a set anys de galera a Grabiel Sencana,³³ que era baluarder del baluart de Mitxjorn, y era molt amich del batlle de Mataró y de Nofre Aquiles, y avia de fer alguna trasió en dit baluart. També sentensiaren a sinch anys de galera a Juseph Torner, espaser, que·s deya que ell anave ajuntant y convidant molts brivons, quant avien³⁴ de tenir alguna junta. Y també posaren en galera, per tres anys, a T. Exut, vedrier; aquex era per xarrar y dir moltes bestieses de aquestes coses. Y aquexos tres se’ls ne aportaren juns, entre altros, ab una barcha fransesa, a Marsella, que allà eren les galeres. Molts altros ne castigaren y desterraren, que seria may acabar. Tornem en lo del diputat, que, en lo punt que fou pres y tret fora,³⁵ ne tragueren altro, y en son lloch hisqué lo sacristà de la Seu de Urgell, que·s deya [...].³⁶

Al cap de tems que sa alteza fou tornat de la campanya de presa de Balaguer, féu una espulsió de tres eclesiàstichs, capitulars de la Seu de assí; y se digué que per tenir notísia de que anviaven cartes en [6v] terra dels enemichs, y també per a que avien donada posesió de un canonicat a don T. de Paralada,³⁷ germà del compte de Paralada, que estave en lo enemich, y no podia éser que aquex no fos també de la part de Castella.³⁸ Y tenían carta de la reyna de que se servisen no donar posesió a ninguna dignitat que fos de part de mals efectes; y sa alteza, sabent que volien donar posesió de dit canonicat al dit don T. de Paralada, los féu una enbaxada dient-los no donasen posesió a dit cavaller; y ells, no obstant que tingueren dit avís, donaren dita posesió, per lo qual sa alteza ne restà molt sentit. Y, per lo tant, envià³⁹ a sercar, sa alteza, a dit Capítol en palàtio, y ells hi anaren, tots los capellans y canonges, capitularment, ab lo vedell⁴⁰ devant. Y com foren a palàtio, comensà’ls a llegir algunes cartes, devant, ab molt sentiment y còlera devés ells, tractant alguns de traÿdós. Y axí, féu pendre, allà matex, al capiscol Osona⁴¹ y al canonge Tavarner⁴² y al canonge Coll,⁴³ y los féu apartar dels altros; y manà, al dit senyor canonge de Paralada, que també avia manat que y fos, li manà que, vista la present, se n’anàs a estar en Girona y que no residís aquí. Y als dits tres canonges, abans que lo Capítol no se n’anàs de palàtio, los féu posar en un cotxo y, ab alguns offisials de sa guarda, los féu aportar en Drasana, a ont hi avia una faluga ho esquif a punt, y de prompte los féu enbarcar y aportar en un vaxell que ja estave a la vela, voltejant. Y deien los féu anar en Roma,⁴⁴ sense parlar ni veure ningú dels seus, a bé que, al vespre, agueren lisènsia per aportar-los roba blancha y dinés y sombreros, perquè no tenían sinó la roba que aportaven y lo barret de quatre corns.⁴⁵ Y axí, ells se n’anaren en Roma y lo Capítol restà molt acorregut.⁴⁶ Al dit capiscol Osona ja la n’avían tret en altra ocasió per lo matex efecte, que estigué molt de tems fora, y aprés tornà, y encara tenia sempre la voluntat a Espanya. Y alguns altros capellans també ne tragueren, que n’i avia molts de sa mala part.⁴⁷

1. penyar: ‘penjar’.

2. L’execució d’Agustí de Llanusa tingué lloc el dia 14 d’octubre de 1645 (MNA, vol. XIV, p. 116). La relació de Parets sobre la repressió d’aquesta conspiració filipista es pot completar amb el relat que ofereix Magí Sivillà, Historia General..., op. cit., pp. 851-853.

3. La plaça del Rei.

4. Misser Gaspar Padellàs, advocat. Fou executat el dia 9 de novembre de 1645. Vegeu MNA, vol. XIV, p. 128.

5. Balagué: escrit a la interlínia sobre «lleyda», ratllat.

6. Vegeu J. Sanabre, La acción de Francia..., op. cit., p. 331, n. 5.

7. Ramon Caxàs era natural de Girona.

8. Josep Torres i Ramon Caxàs foren executats el 18 de gener de 1642 (MNA, vol. XIV, p. 148).

9. Diego de Areny, de Tremp. La data de la seva execució fou el diumenge dia 21 de gener de 1646, segons el MNA, vol. XIV, p. 149.

10. Jaume Magarola, del braç militar.

11. Felip de Copons i de Tamarit, doctor en dret.

12. Josep d’Amigant i de Carreres, fill de Francesc d’Amigant. Doctor en dret i oïdor de la Diputació en el trienni 1641-1644.

13. Josep Ferrer, emparentat amb Josep d’Amigant. Doctor en dret i fiscal de la Generalitat.

14. Onofre Aquiles, ric mercader barceloní, promotor de la conspiració.

СКАЧАТЬ