Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ que aquexa gent fóra estada dins Barcelona, los naturals d’ella se agueren pensat que venien per ajudar-nos y tot fóra estat al revés.

També avien de tenir los brivons y cabos de dita trasió, dins de Barcelona, molta gent convocada de sa part, los quals eren molts que, ab diner ho ab amistats y ab promeses, los giraven de sa part. Aprés que agueren tingut tot assò a son punt, avent-se donada diada y tenir la armada de mar dins Barcelona, ab sert senyal que de dins siutat los agueren fet, la armada avia de envestir dret a la Draçana, y per tots los presidis avían de tenir gent de sa part, que avien de mòurer gran confusió dins dits baluarts y, ab la gent que fóra vinguda de fora siutat y ab los brivons de assí de dintre, se avían de fer forts a las portas dels baluarts, aguardant que no·ls entràs ningun socorro; y també, per sertes parts de siutat, a ont són los majós colpadós, que la gent acut ab tals rebatos, se avia de posar molta de aquexa gent dolenta, los quals tenien un nom ho senya, y l’omo que fóra arribat a ells y no aguera donada dita senya, tots avien de morir, perquè aquexos ja no eren de la sua part. Y no n’agueren tingut molt quefer, perquè la gent fóra exida molt descuydada de ses cases y, en anar a vèurer lo que era y topar ab los brivons, pensant que tots érem de una part, y, en no donar la senya que ells tenien, ja conexien: «aquexos no són dels nostros», y de prompte los agueren morts. Y com agueren estats ab aquesta comfusió, la armada aguera llansada molta gent a la Drasana, y agueren donades armas a tans soldats presoners que y avia; y los dels baluarts també, ja hi avia gent que avían pres a càrrech: los huns de asegurar-se de un baluart, y altros, dels altros; y de aquex modo, abans la gent no·s fóra adonada de la trasió, foren tots perduts. Y alesores, entre los brivons de dins siutat, y los forastés que fóran entrats, y los presonés que y avia —castellans— a la Dresana y presó, y los soldats que la armada aguera llansats en la Drasana, agueren fet son bell número de gent; y ensenyorits que·s foren dels presidis, agueren feta retirar tota la demés gent y fer-los dexar les armes. Y se tingué per cosa molt serta que avían de degollar a tots los de la siutat, que aquexa resolusió avían presa.¹⁴

      Volgué Déu nostro senyor que dita trasió no tingués effecte, perquè fóra estada una gran crueltat, perquè se avia de perdre molta gent. Y aviey sempre algunes bones persones que·n tenien alguna notísia; y com, de prompte, dividiren tots los presoners castellans, com està dit, ab molt bones guardes de companyes; y com totom estave sempre molt vigilant, ab les armes a les mans; y com, també, los de defora que avien de venir no vingueren, perquè tots no sabien lo secret ni sabien a què venien, los fadrins no volgueren seguir los cabos perquè no·ls agradave lo negossi. Y axí, los brivons de dintre, com se veren oprimits, no gosaren acometre ni fer senyal a la armada, perquè no·ls podia reaxir; y axí, la armada estigué rodant per devant Barselona set ho vuyt dies, y com no véu ninguns senyals ni ninguna cosa, se’n tornà a ponent. Y nosaltros nos tornàrem aquietar, anant proseint les guardes ordinàries de las nits.

      Lo modo ab què·s descubrí dita trasió y los cabos que foren sentensiats per dita trasió ho trobaran avant, en cartes 5, que serà en son tems hi lloch, perquè no·s descubrí fins que sa alteza fou tornat de campanya, y les sentènsies foren en la Quaresma; y, aleshores, en son lloch se dirà los sentensiats a mort, y los desterrats y los de galera.

1. marquès: escrit a la interlínia sobre «duch», ratllat.

2. Francisco de Orozco-Ribera y Pereira, marquès de Mortara (1605-1669), militar castellà. Fou el darrer virrei nominal de Felip IV a Catalunya abans de la conquesta de Barcelona per Joan Josep d’Àustria l’octubre de 1652. Després fou virrei entre el maig de 1656 i el gener de 1663. Capturat pels francesos, havia estat alliberat el 1646 en un intercanvi general de presoners entre espanyols i francesos.

3. Magí Sivillà ofereix una relació dels oficials més destacats que foren fets presoners, a la seva Historia General del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña, edició a cura de Guillem Carreras i Albareda, Barcelona, 2019, pp. 799-800.

4. Magí Sivillà detalla que l’armada que arribà a Barcelona fou «treinta y tres vaxeles, veintitrés galeras y otras pequeñas fustas», Historia General..., op. cit., p. 810.

5. Comte de Chabot, mariscal de camp francès.

6. Es tracta de l’Estudi General, construït al capdamunt de la Rambla, la primera pedra del qual fou posada el 17 d’octubre de 1536.

7. El Corralet era una escola per a l’ensenyament primari, mantinguda pel Consell de Cent, de la qual es té notícia d’ençà de l’any 1597.

8. Sala de les Armes: instal·lada dalt de l’Hala dels Draps, al pla de Palau, era l’arsenal de la ciutat.

9. no gaira aflotats: ‘sense formar grups’.

10. cos[t]egant: llegiu «costejant».

11. El diumenge dia 20 d’agost, des de Montjuïc, s’alertà de la vinguda de l’armada enemiga (MNA, vol. XIV, p. 107).

12. Els dies 22 i 24 d’agost i 1 de setembre Montjuïc albirà l’armada espanyola (MNA, vol. XIV, pp. 108-109).

13. persalitària: enteneu «parcialitària», ‘parcial’.

14. Una conspiració antifrancesa dirigida per Hipòlita d’Aragó, baronessa d’Albi, el comerciant Onofre Aquiles i l’abat de Sant Pau del Camp s’enllaçava amb la presència de l’armada espanyola davant Barcelona. Els conspiradors proespanyols —que, tal com relata Parets més endavant, estaven associats amb Gispert d’Amat, abat de Galligants i llavors president de la Generalitat— pretenien l’aixecament de dos-cents oficials i dos mil soldats espanyols presoners a les Drassanes, així com l’entrada a Barcelona de cinc-cents homes dirigits pel batlle de Mataró Jeroni Fornells. Vegeu Josep Sanabre, La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa (1640-1659), Barcelona, 1956, pp. 330 i seg., i també Fernando de Querol, «Conjuración de Doña Hipólita de Aragón, Baronesa de Albi, en la ciudad de Barcelona, en favor del Rey Católico, en los años 1645, 1646, 1647 y 1648, por Jean du Castel», Boletín Arqueológico de la Sociedad Arqueológica Tarraconense, any II, 10 (1902), pp. 113-132.

[2.] Relatió de la antepresa volgueren fer los castellans a la vila de Flix, y lo que passà¹

Està sempre lo enemich molt atent a procurar, per totas las vias li és posible, nostra total destructió. Y considerant de quanta inportàntia —per sos intens— seria poder ocupar y fer-se senyor de la plaça y vila de Flix, des de a ont podia tenir a ralla la major part de aquest Prinsipat, y valent-se de la ocasió de estar lo serenísim compte de Aucourt, ab sa armada reyal, sobre lo siti de Balaguer, y saber lo enemich que, en dita vila de Flix, y avia poca guarnisió fransesa, determinà, des de Lleyda, de anviar-i al coronell Luis de Amel, СКАЧАТЬ