Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ aprés, lo diumenja vinent, que comptàvem als 15 de abril 1646, se féu una solemne professó per anar a beneyr la terra al lloch acostumat, que és lo portal dels Tallés, partint de la Seu ab moltes lluminàries de confraries, ab moltes devosions, anant-hi los consellés y sa alteza; y com no y avia bisbe, la va beneý lo dagà, Pau del Rrosso.² Y axí, la terra restà beneÿda.

1. anà: al ms. «anar»; corregim d’acord amb el sentit.

2. Una relació d’aquesta cerimònia de benedicció al MNA, vol. XIV, p. 175. El degà del capítol de Barcelona, Pau del Rosso, estava ben relacionat amb els Barberini italians i era un decidit partidari profrancès; vegeu Eulogio Zudaire, «En torno a la revolución catalana de 1640. Notas a una correspondencia inédita», Hispania, 42 (1951), pp. 62-110, i Antoni Simon i Tarrés, «Pau del Rosso», dins Josep M. Solé Sabaté (dir.), Història de la Generalitat de Catalunya i dels seus presidents, vol. II, Barcelona, 2003, pp. 230-235.

      [12.] Catalunya sens ningun bisbe

Estant Catalunya sens bisbe, que sols hi era romàs don Galseran Semanat,¹ bisbe de Vich, y com may avia volgut rendir la obediènsia al rey crestianísim de França y feya algunes coses que no aparexien bé a la Provínsia, fou determinat de donar-li dimisòries y que se n’anàs. Y axí, al prinsipi del mes de maix 1646, se n’anà; y se n’anà en Saragoça, aportantse’n molta cosa, molts matxos carregats; anant un alguasil reyal per sa guarda, fins a tant fos en Aragó.

Y de aquexa manera Catalunya va restar sense bisbe, fins a tant que Nostro Senyor hi pòsia bon medi y bona pau.²

1. Galceran de Sentmenat i de Lanuza, canonge de la Seu de Barcelona, fou expulsat del Principat l’any 1643. Parets el confon amb el seu germà Ramon de Sentmenat i de Lanuza, bisbe de Vic des del 1639, que fou expulsat el maig de 1646.

2. Sobre els canvis en la titularitat dels bisbats catalans durant aquests anys de guerra, vegeu Joan Busquets, «Bisbes espanyols i francesos a Catalunya durant la Guerra dels Segadors», dins Albert Rossich i August Rafanell (eds.), El Barroc català, Barcelona, 1989, pp. 61-87.

[13.] De com sa alteza partí de Barselona per a campanya. Y lo anar a posar lo siti en la siutat de Lleyda y lo que en ell passà¹

Avent sa alteza, per sa vigilànsia y prudènsia, previnguts los efectes de una tan gran conjuratió, com tot lo món à vist, y després que és estada descuberta, y ab la prudènsia que ha donat lo càstich en aquells que eren los prinsipals autors y còmplises en dita trasió,² a fi que aquella no tingués ningun mal sucsés durant aquesta campanya, esent vingudes moltes tropes de cavalleria y moltes barques de infanteria —que tot anave allot-jar-se de aquella part de Servera y Balaguer—, y avent fet proveir ab molts carros de monisions y provisions y altros pertrets de guerra nesesaris,³ partí sa alteza lo compte de Aucourt, de Barselona, dimars, al primer de maig 1646, a les dues ores de la tarda. Aprés de éser-se despedit de sa muller, pujà a cavall en lo pla de Sant Fransesch, ab sa guarda de carrabinés acostumada, ab una tropa de cabos fransesos y algun català, partí per a Munserrat per a encomanar-se a Nostra Senyora, que li donàs bon sucsés en totes ses coses. Y de allí se n’anà a Servera, a ont disposà los negosis de la guerra, aportant-hi molts carros, ab barques, per a fer dos pons en lo riu de Segre. Y de prompte féu marchar tota la gent per a Balaguer y passar Segre, a ont acudiren totes les tropas, als 6 de dit mes de maig, y passà mostra de 5.500 cavalls bons y dotze mil infans, [7v] sense la cavalleria catalana ni soldats del batalló que estaven per lo entorn, y molts altros fransesos que li venían a poch a poch.⁴ Lo endamà passaren de dallà la plaça per passar Noguera. Y lo dia següent, la armada vingué acampar entre Alguayre y Almenar, a ont sa alteza considerà que no podia antependre cosa de més gloriós y aventatjós als negosis del rey y de la provínsia que posar lo temor dins lo país de l’enemich y fer lo siti de Lleyda, que era casi imposible trobar las demés plaças que los enemichs ocúpan monesionades a propòsit⁵ de aquella, en la qual ells hi avien dexada una guarnisió de alguns sinch mil hòmens.

Sa alteza, als nou de dit mes, arribà dins las ortas de Lleyda, del costat de Fraga, en los llochs que los enemichs juntaven llurs tropas per aquesta campanya; a ont arribà molt al propòsit perquè, dos dies abans, ells avien tret de Lleyda dos regimens de llurs millós tropas y, en son lloch, n’i posaren de noves; y, de do-sens cavalls que y avia, sols n’i restaren sent y deu o sent y vint, una partida dels quals, lo dia de abans, foren batuts per lo coronell Baltasar,⁶ perquè sa altesa avia dexat dit regiment dins la plana de dallà Segre, ab orde de poder ocupar lo puesto de la colegieta, per rebre los regiments de Rebé y Rhom que avían tingut orde de exir de Flix per ajuntar-se ab les novas recruas⁷ que avien de arribar, a fi de fer un quartel en aquella part y rèbrer-hi les barques que·s feyen venir per la plana per fer nòstron pont. Lo que rehisqué molt bé, per los cuydados y⁸ prengué lo senyor compte Xavot, mariescal de camp, que sa alteza envià per governar aquell quartel.

Al tems que dividí sos quartels, que fou als 10 de aquest mes de maig 1646, envià, de la part de Gardeny,⁹ una part de l’exèrsit, baix lo govern del senyor de Covonge,¹⁰ llochtinent general, asistit del senyor marquès de Gosures y dels senyós de Santa-Colombe¹¹ y Chavagnach, mariescals de batallas, y venint ab lo señor de Boisach, axí matex mariescal de camp, governant la cavalleria llaugera, y los senyós de Chambon y cavaller de Mauguiron, altres mariescals de batalla, per pendre son quartel ab lo restant de les tropas, a una mosquetada del riu, del costat que volia fer son pont.

Als 11, sa alteza, avent trobat nesesari de fer un patit quartell entre lo seu y aquell del senyor de Couvonge, perquè són escartats¹² la hu de l’altro, ne donà lo governament al senyor de Chambon, com a més antich mariescal de batalla; y lo senyor de La Valière, que era vingut de Flix per servir en aquest siti, restà prop de sa alteza, y lo senyor de Santa-Colombe, que avia dexat al senyor de Chavagnach prop del senyor de Couvonge, y lo cavaller de Mauguiron, avent estat ordenat per servir a lo quartel del senyor Xavot. Lo dit die, lo senyor de Couvonge, que avia tingut orde de atacar lo die abans lo castell de Alcarràs,¹³ que és sobre lo camí des de son quartel a Fraga —lo qual era molt nesesari als enemichs—, a ont hi tenien de guarnisió alguns sinquanta hòmens, lo qual donà lo ataque al señor de Chavagnac. Y se rendiren lo matex die, després de aver sufrides algunes canonadas, a ont morí lo senyor Chomel, primer capità governant lo regiment de Santa-Mesme, encara que ells hi aurien pogut tenir quinze dies. Envià aquells presoners a sa alteza y los confirmaren la capitulasió que se’ls era estada acordada, СКАЧАТЬ