Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ de sis peus, y un fosso de sis peus de fondo y quatre canes de amplària —y la una part de la terra fa un camí cubert, devant dit retrenxament—; no avent fet, al terser costat, escarpa de la plaça, que apar no era nesesari per un camí cubert ab una ampalisada. Donà orde per la atacar del costat de l’espadament, perquè la avia regoneguda per aquexa part quant passà, sa alteza ab lo exèrsit, prop de dit Alguayre, anant devés Lleyda; judicà que estos end[r]ets no estaven del tot inaxessibles, que, sens dupte, ells no estarían masa ben guardats per los enemichs.

Lo dit senyor de La Valière, esent partit secretament del camp a les nou hores de la nit, arribà a Alguayre, ab son partit, dues hores abans del dia, als 2 de dit mes de maig¹² 1646. Y ordenà lo ataque de aquesta manera, és a saber: dos sargentos de campanya, ab 15 soldats cada hu, sustinguts de un llochtinent ab 30 soldats y, seguidament, de un capità ab 45 soldats; los altres corps avent destacats de llurs soldats ab lo matex orde, y lo demés juntat, que feya un batalló, per a refer-na a nostra gent. Se atacaren a la palissada, a ont acometeren sens estar descuberts de la guarnisió, per causa de la flaquesa en què·s trobaven, per alesores, y descuyt de la guarda de l’espadament, per la força que ells pretenían tenir ab la confiança de dit espadament. Los soldats del regiment de Champanya donaren a mà dreta, y los del regiment de Harcourt, a mà esquerra, y los altros de Monpouillan¹³ y de Mirapueix,¹⁴ al mitx, y se’n portaren la palisada; y la meytat se atacaren a rompre las rexes de dues finestres del convent, a ont la guarnisió se era retirada, y l’altre part, a rompre la porta a cop de destrals. Nostra gent entraren dins lo convent y dins la vila, y la guarnisió se tancà dins lo campanar, a ont se defensaren tres ores; foren, a la fi, forçats de rendir-se a vida salva, tan solament.

      Sa alteza, esent advertit del gloriós sucsés de aquest ataque, en lo qual lo dit senyor de La Valière ha donades notables provas de sa experiènsia y de son valor y prudènsia; y lo dit senyor de Montpouillan, que y ha estat nafrat a la cara, de una magrana; lo de Montaigne, Darvile y altros, seguits de son valor y bona conducta.

      Sa alteza anà, lo matex dia, a visitar la plaça y ordenar los trevalls més forçosos, y establir la guarnisió, que composà de alguns 120 hòmens del regiment de Vallach, governats per lo senyor de Salliach, al qual donà lo governament d’esta plaça y lo matex número de soldats del regiment de Roquelaura; y, en lo demés, féu ajustar les munisions de guerra y de boca —sens les que·s trobaren dins la plaça—, lo que·s judicà ser nesesàries per a sa conservatió.

      Als 2 de dit mes, totes les barques y artillerias per nostre segon pont arribaren al senyor Couvonge, y lo dit féu trevallar a tota diligènsia y, per los cuydados y diligènsies ordinàries del senyor Chanfort governant la artilleria, lo dit pont fou acabat lo endamà, no obstant los contínuos tirs de canó que los sitiats tiraven de aquell costat. Lo qual pont los llevà la total esperança que ells tenien de éser socorreguts per lo costat de la plana, per lo pont de Lleyda; restant ab prou quietut dins dita plaça, de ont no feyen tan considerables sortides, com si ells no tinguessen un gran número de tropas. Sa alteza estigué advertit, ab alguns que se’n passaren de aquesta part, que eren, los de la guarnisió de dins Lleyda, de quatre a sinch mil hòmens, sense los naturals, lo que judicaven que los avia de faltar prest lo menjar y que se aurían de rendir prest.

Los enemichs van ajuntant en lo veÿnat de Fraga, en la vora de Sinca, les tropas que deu compendre son exèrsit, y comensaren a fer un pont devant Mequinense,¹⁵ fent mostra de voler atacar Flix. Sa alteza hi féu posar una bastanta guarnisió, y monisions de boca y guerra per conservar-la més de vuyt mesos sens altre socorro. Seria bé desijar emprenguessen aquest siti, de ont, la entrepresa, nos donaria lo tems de venir més fàsilment a la fi de aquest, y poder anar a impedir lo progrés de aquell.¹⁶

      Estant los enemichs ja del tot sircuÿts, sa alteza féu treballar terriblament ab les fortificasions de ditas trinxeres, de tal modo y ab tans reductos, que las féu inexpunables. Y axí, feren grans barraques de fusta y terra, cada hu en sos quartels, que parexia una gran siutat; axí, hi avia carrés y aufissis, y moltes tendes de mercaderies que valien grans milanàs de ducats, que no y avia sinó aportar dinés, que, ab lo diner, s’i trobave tot lo que avían de manester, millor que a una siutat; axí delicadezes de menjar de cualsevol cosa, com de calsar y vestir, que era una [10r] belleza pasejar-se per aquelles tendes. En particular per lo carrer ample que avien fet en lo quarto del rey, que era allà a ont sa alteza tenia la sua tenda, que era un carrer major que lo carrer Ample de Barselona y més ample, a ont les de més tendes eren totes de fransesos, a ont hi avia grandíssimes riqueses, axí de or com de seda; que tenda hi avia que·s deya que valia trenta ho quaranta mil escuts. Per los demés quartels també hi avia moltes altres coses, fins a neu tingueren tot lo estiu ab abundànsia; y no anaven les coses demasiadament cares. De tal modo que·s deya que may no s’era vista una campanya més rica ni més abundant de totes les coses que sàpien demanar.

Estant los enemichs asitiats, feren moltes sortides per divertir nostre camp, a ont sempre ne morien de totes parts. En particular, ne feren una, la vegília de Sant Juan de Juny, que arribaren fins a la trinxera del quarto del virey, a ont fou forçat a sa alteza pujar a cavall y xocar ab ells, tanta era la fúria que aportaven; asistint sempre, al costat de sa alteza, don Juan Calvó y alguns altros cavallés catalans, los quals se aportaren molt bé. Y per éser-se los enemichs tan empenyats, ne mataren molts, a la retirada, y ne nafraren molts; y ne prengueren tanbé molts, a ont sa alteza ne féu tornar molts de dintre, dels presos y dels nafrats, que no volia que se allaugàs¹⁷ tant la plaça, que, com més gent hi auria, més aviat acabarien lo menjar y se aurían de rendir més prest; y axí, encara que n’hisquessen, los feya tornar dintre. També, dues ho tres vegades, se posà foch a les barraques del quarto del rey, de a ont se vingué a col·legir que ells ho feyen fer, que, mentres estaven torbats en apagar lo foch, ells feyen algunes sortides. En particular, un dia se n’i pegà terriblement, y lo enemich exia ab gran fúria, que fou forçat a sa alteza pujar a cavall y posar pena de la vida que ningun soldat dexàs son puesto, y que no·s curasen de apagar les barraques fins aguesen fet retirar lo enemich dintre; y axí, lo foch se apoderà tant que·s cremaren més de do-sentes barraques, que·s judicave que s’i avia cremat mercaderies de vàlua de més de sent mil ducats. Y axí, sa alteza ne penjà alguns dels que u avían fet. Y, de allí enllà, sempre hi tingueren molt compte, y axí, no s’i tornaren més a cremar-les ni a posar-i foch.

1. Francisco Tutavila del Tuffo (1608-1679), militar napolità.

2. La Guàrdia dels Prats.

3. A partir d’aquí Parets segueix la Relació de la continuació del siti de Lleyda, de 29 Maig fins 4 de Juny 1646. Tambe va tot lo que ha passat a la presa de Alguayre. Juntament ab aquesta va lo que ha passat al Governador de Tarragona Tutavila, en lo siti que intentà posar a la vila de Momblanch, y las crueltats que feren al lloch de la Guarda al retirarse a Tarragona, Barcelona, Antoni Lacavalleria, 1646 (consultat exemplar de la BC, F. Bon. 10859).

4. François de Montiers, comte de Mérinville, que des del setembre de 1640 (defensa d’Illa) havia participat en diferents accions bèl·liques del front català. Una nota biogràfica a P. Cristòfol Escorsa, La fi de la Guerra..., op. cit., p. 121.

5. lo: al ms. «li»; corregim d’acord amb СКАЧАТЬ