Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ no se acovardís la gent ab sentir los plos y sospir de las donas, per a ont vingués a faltar lo ànimo y valor de la gent, podent-nos causar molt dany; y per a esquivar aquex dany se feren cridas al matí per la siutat, ab trompetas, posant pena de sent assots, que ninguna dona no gosàs anar per siutat en aver-i rebato ni tocant alarma. Però estant en ses cases y sentien los grans tirs de artilleria y mosqueteria, advertiren lo treball dels òmens y acudiren, al tems de la refrega, per les murallas, aportant provisions de bales, axí de mosquets y arcabús com de artilleria, y moltísimes de drapots per a taps de artilleria —que les muralles ne anaven plenas—, y vinagre y cals per a refrescar la artilleria; y en particular aportaven molt menjar y beura per la gent, abundant tant com ne volien, fins a confitures y altros regalos; que anaven per siutat ab senalles, aplegant: aquí los donaven un pa, altros los donave[n] vi, altros dinés y altres coses; y de aquexa manera, anaven per la muralla donant tant a menjar y beura a la gent com volían, y anant animant la gent ab molta alegria, que en tot aquell dia se véu llansar una llàgrima, cosa molt particular. Y axò no éran tan solament las dones ordinàries, sinó del floret de Barcelona, totes en cos ab sos devantals, que era cosa de veura, pujant fins a Monjuïch, aportant-los mols regalos. Y assò durà tot lo disapte y lo diumenja de matí, causant gran admirasió a la gent de Barselona, axí natural com los forastés que s’i trobaven.

      Era cosa de vèurer lo ànimo que donaven los religiosos, que, a més de que estaven tots posats en armas per les muralles, n’i avia mols que anaven ab lo arcabús a la una mà y un Cristo a la altra, anant animant a la gent de que morisen per la fe de Cristo y que, si morien, anaven salvats, perquè la guerra és justa. Y mols frares pujaven a Monjuïch confesant la gent y animant-los molt; y axí totom anave de bon ànimo.

      Y de aquex modo resistiren a tanta fúria, que fou tot miratgle del sel éser tan pocha gent a Monjuïch y resistir a tanta fúria. Però, en fi, no y ha que espantar ni admirar-se de les obras de Déu, en tot maravellosas, y més en defensar aquesta leal y noble siutat de trasions tan solopadas y de enganys tan solopats y desimulats, de desditxas y perills tan evidens que sols Ell la podia defensar y guardar. Servesca’s Sa Magestat de restituir la antiga pau en aquest tan afligit Prinsipat per a que, ab ella, puga solisitar y agrair tals favors.

      Retirats que agueren, los castellans, de tota la muntanya —que ja era lo disapte al tart—, feren pujar grandísima mosqueteria a Monjuïch per a veure si hi tornarían lo endamà, que may pensàvem que no y tornasen. Y avie-y acudida tanta gent que lo endamà, que era diumenja, se trobaren, alt a la muntanya, sinch ho sis mil òmens, tots ben armats; que si hi foren tornats, no se’n tornave ningú. Però ells se’n guardaren, a bé que·s deya que y volien tornar; però los que n’eren escapats estaven tan acovardats y tenían tant la temor al cos que no y agué remey fer-los-hi tornar, per molt que los capitans ho volguesen.

Lo diumenja de matí vingué, prop del portal de Sant Antoni, un trompeta del marquès de Las Velas; y com fou a un tir de mosquet, se aturà y se posà a sonar, y de prompte un altro trompeta de assí;⁴¹ y axí li digué que venia de part del marquès de Les Veles a saber, sos nebots, si éran mors ho vius, y ell los demanave. Y com [75r] no se n’avia encativat ningú, digueren que a la muntanya de Monjuïch devien éser mors. Y va exir fora, a parlar-li, lo mosur De Plasí y lo de Sarinyà, ab altros fransesos; y feren acompanyar a la trompeta a la muntanya de Monjuïch per a que ell que·ls conexia, que·ls sercàs. Y axí ell hi anà y los trobaren, a bé que estaven tots nus, ells y tots los demés. Y no·ls volgueren donar, sinó que, per ser nebots del marquès, los aportaren en siutat y los posaren cada hu en sa caxa, y los enterraren a Sant Llatze,⁴² al fosar, a una tomba devant de la porta de la església.⁴³ Y tots los demés que moriren a la muntanya, hi feren anar gent y feren fer grans clots y los soterraren allí. Y n’i avia mols sense orelles, que alguns catalans, de pura malísia, les avían llevades; y les anastaven⁴⁴ ab espasas y xusos.⁴⁵ Y los enterraren a tots, que eren molts. Y reculliren moltíssimes armes dels contraris a dita muntanya.

1. Les sessions dels Braços i del Consell de Cent que acabaren proclamant Lluís XIII comte de Barcelona foren el dia 23 de gener.

2. se aturava: ‘es reservava’.

3. lo diputat militar: Francesc de Tamarit.

4. lo conseller en cap: Joan Pere Fontanella.

5. Josep de Rocabertí Pau de Bellera i de Boixadors, amb el grau de mestre de camp, el 1639 havia participat en el setge de Salses. Nomenat governador del fort de Montjuïc, desertà i es passà a l’exèrcit espanyol del marquès de Los Vélez. Titllat de traïdor, la Generalitat oferí mil lliures per la seva captura i cinc-centes per la seva mort. De Felip IV de Castella rebé, el 1641, la dignitat de cavaller de l’orde d’Alcántara. Després fou governador d’Eivissa i batlle general del Principat.

6. arreu: ‘successius’.

7. El Dietari de la Junta General de Braços precisa: «y·s sabé que los marquesos de los Vélez y de Torrecusso li havian fet grans festas y dat grandíssimas demostracions de estimar molt sa actio», Basili de Rubí (ed.), Les Corts generals de Pau Claris. Dietari o procés de corts de la Junta General de Braços del 10 de setembre de 1640 a mitjan març de 1641. Manuscrit de Miquel Marquès, Barcelona, 1976, p. 442.

8. Segons detalla el Dietari de la Junta General de Braços, el dilluns 28 de gener de 1641 «los deputats [...] ab veu de pública crida [...] offerian donar, del erari de la ciutat mil lliures a qui donaria en mà dels consellers la persona del dit Joseph de Rocabertí viu, y mort, la mitat, que són 500 lliures», B. de Rubí, Les Corts generals..., op. cit., p. 461.

9. conquistats: enteneu ‘confiscats’.

10. germà estern: ‘fadristern’ o ‘cabaler’.

11. un: al ms. «una».

12. Procedia de la mateixa línia troncal que els comtes de Peralada, encara que la seva branca era la dels barons de Pau. Sobre la trajectòria dels membres d’aquesta nissaga durant la guerra, vegeu Josep Sanabre, La Guerra “dels Segadors” en el Ampurdán y la actuación de la casa condal de Peralada, Peralada, 1955.

13. montanya: al ms. «montanja».

14. Altres cròniques coetànies relaten amb indignació la brutal entrada i les violacions massives de dones que perpetrà l’exèrcit castellà a Martorell. Segons anota el notari Miquel Marquès, «pus foren per ells deshonrradas, y algunas per no ser encara en edat aptes per a home ubertas, hagueren de venir a la present ciutat СКАЧАТЬ