Crònica Volum II. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ hisqueren de detràs Valldonzella y envestiren ab tanta fúria que, de promte, se mesclaren ab la nostra cavalleria de tal modo que donaren la càrrega y vingueren a les espases. Y lo intent d’ells era per a enpedir que no pujàs socorro a Monjuïch; que estaven paleant y se mesclaren ab la nostra cavalleria y ab la fransesa per a que la artilleria de les muralles no pugués jugar, ni la mosqueteria que estava a la punta de diamant de devant lo portal.²² Però la nostra cavalleria se agué de retirar de prompte dins lo fort de devant lo portal; y molta que n’entrà al portal, fins que l’agueren de tancar. Y alesores se retiraren las tropas castellanes. Y la artilleria de les muralles comensà a jugar divinament, de tal manera que·ls destrosaren molt; que per lo pla de Valldonzella restaren mols cavalls mors y mols soldats de cavall; fins als molins de vent de la Creu Cuberta tocà una pessa, que n’i féu romandre alguns. Y en aquexa refrega mataren lo duch de Sant Jordi, general dels bolons, fill del marquès de Torracussa, que morí de una estocada; y no morí de prompte sinó que arribà fins a Sans y allà morí.²³ Y venían ab tanta fúria que fins vora del fort de les trinxeres ne mataren. Y un soldat boló entrà dins siutat mesclat ab la nostra cavalleria, que·s devia pensar que eren los castellans dins siutat; y arribà fins devant les Gerònimes²⁴ y allà lo mataren, que los fransesos lo conegueren que era boló. La demés infanteria castellana estave detràs los molins de vent,²⁵ que no·s veia gaira; y com veren que la artilleria los feya tant dany, se agueren de retirar molt, que no·ls poguesen veura. Aquí, dels nostros, sols hi mataren un cavall, y un soldat fransès y un altro de la terra, y alguns de nafrats; que fou gran miratgle com no s’i matà molta gent, perquè estaven tots mesclats. Y la companya dels assaonadós s’i trobà al mitx —que alesores exia de siutat per pujar a Monjuïch— y agué de retirar-se dins siutat del modo que pugué, que ningú no n’i prengué dany; y no pugueren inpedir lo pas de la montanya.

Tornant en la refrega de Monjuïch, la acometeren ab grandísim ànimo y valor per totas las faldas de la muntanya; y com al pujar tots los marges los servia de trinxeras, pudían ofendre als nostros ab més seguretat. Corregueren la montanya fins a la colina y fins a las trinxeras que estan més prop del fortín; y com pujaren ab tanta fúria, tragueren los de la colina —que y estava la companya dels estévens—,²⁶ ab pèrdua de algunes persones de dita companya per a que no·s volgueren retirar ab tems, comforme feren les demés conpanyes. Y axí pujà ab tanta pujansa lo enemich, que·ls enclogué a la colina, sens poder éser socorreguts de altros perquè los demés s’eren retirats quantra lo fortí de dalt; y axí ninguna companya va rebre més dany que la dels estévens, perquè hi moriren catorze ho quinze omes, y mols de nafrats. Arribaren a la trinxera més prop del fortín fent retirar a totom, pensant éser ja senyós de la victòria; però los nostros²⁷ feren retirar, ab molta valor, la primera volta; però carregà dels contraris tal tropell de [74r]²⁸ gent, que·ls fou forçat retirar-se, als nostros, segona y tersera volta, retirant-se detràs lo fortín. Y ells pujaren casi fins junt al fortín, y se fortificaven a les trinxeres y a la colina, tremolant las banderas, anant persuadint la victòria. Però, com foren alt, comensaren a desparar-los los padrés, ab balas de mosquets y claus —que feren una gran destroça en lo enemich, matant-ne mols—, dels quals restaren los enemichs molt espavordits.

En aquest tems de aquexa pelea a penas hi avia tre-sens òmens nostros —los que pelearen y los detingueren—, que los que eren dins lo fortí —que devían éser alguns quatre-sens—, aquexos no pelearen, que de dintre sols tiraren los padrés. Però de prompte sobrevingué gran socorro a Monjuïch: aquí los de la Ribera, per mar, ab llaüts, y los de terra per la part de Sant Bertran, moltísima gent ab mosquets, que fou un bell socorro. Que com los enemichs eren prop de sis mil —los que emprengueren la montanya—, era menester pujàs socorro per a que descansasen los que peleaven, per a que la palea durà des de les vuyt de la matinada fins a les quatre de la tarda. Y axí, acudí molta gent nostra de socorro, per a que de prompte passà la paraula, per la siutat y per les muralles (que estaven molt espeses de gent), que tots los mosquetés acudisen al socorro de Monjuïch. Y, com la gent fou dalt, que n’i agué prou, los envestiren ab tanta fúria y ab tanta ímpetu que de prompte los tragueren de tota la muntanya y de darrera de Sant Julià,²⁹ a ont s’eren fortificats. Que de la muralla enfora, a cop de pesses de artilleria, los feren molt dany; que fugiren sense comptar los passos, dexant moltísimes armes de mosquets y piques, y molts dexar-i la vida.

Y molta pèrdua de gent: que dels castellans n’i moriren —entre mors y nafrats— passaven de mil y sinch-sens;³⁰ y entre ells, cabos de molta fama y valor, que pujaren alt pensant que no·ls avia de costar ninguna cosa. Y axí hi dexaren mols cabos la vida, los quals foren: lo duch de Sant Jordi, general dels bolons —aquex morí³¹ prop Valldonzella—; los demés cabos que moriren a Monjuïch foren: don Musio Espatafora y don Fadrique Espatafora;³² don Fernando Xirino;³³ Fabrisio Prinyano; don Fadrique Herrera; don Diego de³⁴ Càrdenas; el conde de Tiron, cabo de los balones;³⁵ don Rodrigo Pimentel, nebot del marquès de Las Velas; don Fernando Texada; don Juan de Quinyones, altro nebot del dit marquès; don Juan Bustamante, y lo tinent de la guarda castellana; catorze alferis; trenta-y-dos sargentos. Las banderes que y dexaren foren moltas: dotze d’elles ne penjaren tres dias al balcó de la Diputasió,³⁶ y a Santa Eulària una y a Sant Ramon un·altra; y altres que·s reculliren y se despadesaren a la montanya volent-les llevar los uns als altros per a aportar-les en siutat; las que, en la resenya, confessà un trompeta que faltaren foren dinou. Las armas que dexaren passaren de dos mil, testimonis de la afront dels castellans per lo atreviment avían tingut.

Sentits de la primera acsió, intentaren segona a les dues de la tarda, fent-se forts ab alguns colls y cases de la montanya y espesures de abres que y ha per avall; però, forçats del valor dels qui los acometían, se veren obligats a dexar la montanya y delinquir³⁷ a la empresa que avían feta.

En tots los tems de las refregas, jugà la artilleria asertadíssimament, en particular a la tarda, quant ells s’eren fets fors a Sant Farriol,³⁸ hi tiraren dues pessas al mitx de l’esquadró, que·ls desmarxà tot lo esquadró; que y va matà y nafrar molta gent.

Acabada la última refrega, sobrevingué la nit. Y lo enemich féu frenta, segona volta, ab la cavalleria, fent figuras per la Creu Cuberta y molins de vent. Estigué’s tota aquella nit ab les armes a les mans per totas las muralles y siutat; y se fortificà moltísim Monjuïch, axí de gent com de altres provisions de guerra. Que, lo endamà de matí, s’i trobave més de quatre ho sinch mil persones desijant molt que tornasen, que·ls aguardaven [74v] ab molt gran desitx; però ells se’n guardaren prou, perquè marxaren a tota presa la infanteria (indísia clara de la rota³⁹ avia patida sa gent), ensenyant no era lo valor català lo que, ab embelecos,⁴⁰ los avían donat entenent. Pus sols lo valor que las donas mostraren СКАЧАТЬ