Poesia. Jordi de Sant Jordi
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу Poesia - Jordi de Sant Jordi страница 4
Название: Poesia
Автор: Jordi de Sant Jordi
Издательство: Bookwire
Жанр: Языкознание
Серия: Tast de clàssics
isbn: 9788472267732
isbn:
e tan sovén,
que vau merrits e cossirós.
VI
Tornada Reina d’honor, cap enamorat
no ha passat mai una pena
com aquesta que em fereix
el cor i el seny
quan no feu cas del meu dolor.
Tornada Reyna d’onor, lunhs amorós
no passech may tal penssamén
com cest qui·m fen
lo cor e·l cen
can de mon dan no us sentits vós.
I
Veig d’Amor aplegat tot el poder
i sobre meu ja posat el seu setge;
no me’n salva ni força ni enginy ni saber;
tant hi estic atrapat, que no sóc lliure
de perdre-hi el cos, l’ànima i tots els béns;
perquè no puc sofrir la vida aspra
ni passar les nits en blanc, tant de trasbals
pateixo que a la fi hauré de rendir-me.
Ajustat vey d’Amor tot lo poder
e sobre me ja posat son fort siti,
sí que no·m val força, ·njeny ne sauber;
tant suy destrets, que no·m tinch gens per quiti
de perdre·l cors, l’arma e tots los bés,
car ja no puch sofrir la vida streta
ne·l tresnuytar, tan fort càrrech ay pres:
per què la fi me covendrà que·m reta.
II
Ni viles ni castells podrien resistir
atac tan gran sense bones defenses
i gent valenta que els protegís;
amb aquest socors, prevaldrà la raó.
Però jo, que sóc tan feble a defensar,
sense mur ni fossat ni merlet ni torre,
que no em puc fiar de la meva gent,
mireu si estic a punt de morir aviat.
Burchs ne castells no crey tant se tingués
a poder gran sens fornida retreta
e bona gent que l’hage ben deffés,
y ab tal socors si·s té, fa raysó dreta.
Mas eu, qui suy tan flachs per defensar,
sens mur, sens vall, sens merlet ne verdescha,
que de mes gens no pusch gaire fiar,
veyats si stich en so que tost perescha.
III
Els meus sospirs són armes que disparo,
que no tinc res millor de què servir-me,
i els gemecs són bombardes per tirar
contra la que intenta destruir-me:
vet aquí les municions amb què compto,
amb què em defensa el cor al seu fortí;
però us confesso que no crec que mai
per la seva força d’aquest perill escapi.
Mey sospir són le trabuch qu·eu despar,
qu·altre millor no tench de què·m servescha,
e li gemechs bonbardes per tirar
en contra ley que puny que·m destroescha:
e vets aysí tots los pertrets qu·eu hay,
ab què·m defèn mon cor dins en sa força;
mas bé us say dir que no creu que jamay
per lur força d’aycest perill storça.
IV
Els meus cinc sentits em fan neguit;
són els meus soldats, però no m’ajuden;
perquè veig prou que a tots els plau
que ho perdi tot fins a deixar-hi la pell.
I, doncs, mireu si no m’han de trair:
no puc sortir-me’n ni a la rereguarda,
perquè els he vist parlamentant
amb l’enemic sobre com matar-me.
Li meys cinch senys me donen plus d’esmay,
car són mas gens ez algú no m’esforça;
c·ans vey que bé a cascú d’ells li play
qu·eu perda tot quant ay fins a l’escorsa.
E, donchs, vejats si·m faran trahimén:
no puch canpar, cert, a la derreria,
qu·eu los ay vist star a parlamén
ab l’enemichs, tractajant que m’aucia.
V
M’han traït, oh Déu!, els ulls adolorits,
tristos i delerosos, que així m’he perdut;
m’han traït com folls els cinc sentits;
per golafreria m’ha traït el meu cor,
i així al dany postrem m’han dut,
que ja no sé de mi què puc fer-ne,
ni de res puc rebre ja més mal,
СКАЧАТЬ