Poesia. Jordi de Sant Jordi
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу Poesia - Jordi de Sant Jordi страница 3
Название: Poesia
Автор: Jordi de Sant Jordi
Издательство: Bookwire
Жанр: Языкознание
Серия: Tast de clàssics
isbn: 9788472267732
isbn:
que em retingueu per servidor,
i vós dieu que amor de debò
no us ofereixo, de fi amant,
sinó amb engany,
que en altre lloc hi ha el meu desig,
i que no intenti donar entenent
or per argent;
però certament
feu anar excuses de mal deutor.
Dompna, tot jorn vos vau preyan
que·m retingats per servidor,
e vós disets que dreyt·amor
no us port, sí com de fin aman,
mas ab engan,
qu·en autra part ay mon voler,
e que no us cuyt dar entendén
aur per argén;
mas veramén
escus·avetz da mal deuter.
II
Perquè sabeu la veritat
i coneixeu el meu propòsit,
així com al metge escau
que conegui que el malalt té
un veritable mal;
i no veig, per molt que juri
i que blasfemi, que em cregueu,
ans us burleu
del temps passat;
sempre em feu aquest tracte.
Car vós sabets certes lo ver
e conexets m·entenció,
sí co·l malalt qui per raysó
lo metge conex que soffer
mal vertader;
e vós no vey, per molt que jur
ne me’n blastom, que me’n credats,
ans vos trufats
del temps passats:
de jorn en jorn feu-me tal fur.
III
Senyora, molt més del que penso
us amo, i millor del que sé dir;
si no ho fes, prego a Déu que morir
em vegeu pitjor que un tafur.
Doncs, per què sofrir
em feu tants mals, si veieu
el bon amor que poso en vós,
que, mal que em pesi,
així em té pres,
que per cap altra no m’interesso?
Dompna, trop mays que no me’n cur
vos […] e mils que no say dir;
si no u fay, prey Dieu [que] morir
me vegats pigor que taffur.
Donchs, per què dur
me fayts tants mals, pus vesets bé
mon fin voler qu·en vós s’és mes,
que, mal que·m pes,
axí·m té pres,
que d’altre no·m cur ne·m sové?
IV
Ah, cos tan bell i despietat!
Com és que no us adoneu
que llanguint moro per amar-vos
i no creieu la meva fe?
No sé res més
que us pugui dir del que ja he dit
del meu desig, que ja sabeu;
però cap valor
vós no hi doneu,
que els meus afanys gens no us desplauen.
A, cors ten belh, car de mercé!
Com no volets considerar
que muyr languén per vós amar,
e no suy cresutz de ma fe?
Ja no say re
que us puxa dir plus de què us ay
ne mon voler, qui ja·l sabetz;
mas vós havets
en car tals fets
que mon afany ges no us desplay.
V
Però d’ara endavant no us diré més
que em respongueu bé o malament,
sempre que ho feu aviat,
sinó que us amaré, ho vulgueu o no.
Perquè a l’amor li va plaure
i del tot va voler que fos vostre
el primer dia que us vaig veure,
i me’n ve patiment
tan sovint,
que estic afligit i capficat.
Mas d’er anan pus no us diray
que·m fessats mal ne bon respost,
pus que tal lo’m fessats tentost;
ans, vulhats ho no, us amaray.
Qu·amor li play
e volch del tot que vostre fos
lo СКАЧАТЬ