Senyors, bandolers i vassalls. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ lliures. Vegeu À. CASALS, L’Emperador i els catalans..., p. 430; R. GARCIA CÁRCEL, Cortes del reinado de Carlos I, València, Universitat de València-Departament d’Història Moderna, 1972, pp. 121-170; L. GONZÁLEZ ANTÓN, Las Cortes de Aragón, Saragossa, Librería General, 1978, p. 185;

¶ ³⁵ A. CÁMARA MUÑOZ, «Fortificaciones españolas en la frontera de los Pirineos: siglo XVI», en M. F. Laredo Quesada y E. Ripoll Perelló, Actas del Congreso Internacional Historia de los Pirineos, Madrid, UNED, 1991, tomo II, pp. 259-282; id., «Las fortificaciones del emperador Carlos V», en Carlos V, las armas y las letras, Madrid, 2000, pp. 123-137; À. CASALS, L’Emperador i els catalans..., pp. 394-302; 418-431; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., pp. 337-355; id., «Proyectos y obras de fortificación en la Valencia de Carlos V», Estudis. Revista de historia moderna, 26 (2000), pp. 137-176. M.^ª C. Porras Gil, «La defensa de los territorios hispanos», en M. J. Redondo Cantera i M. A. Zalama, Carlos V y las Artes, promoción artística y familia imperial, Valladolid, secc, 2000, pp. 165-201.

¶ ³⁶ El mes d’octubre la comitiva reial es desplaçà de Montsó a Saragossa, des d’on partí envers Catalunya, arribant a Barcelona el 8 de novembre de 1542. De la mateixa manera, el 21 de novembre, el seguici eixí de Barcelona en direcció a València. El 6 de desembre havien arribat al Cap i Casal on van ser rebuts per Joan de Borja, III duc de Gandia. E. García HernÁn, «Francisco de Borja, virrey de Cataluña, 1539-1543», en M. Rivero Rodríguez y A. Álvarez- Ossorio Alvariño (coord.), Carlos V y la quiebra del humanismo político en Europa (1530-1558), Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, 2001, pp. 350-352; id., Monumenta Borgia…, p. 79; J. Martí Ferrando, Poder y sociedad…, pp. 264-265; E. Serrano Martín, «ImÁgenes del rey e identidad del reino en los rituales y celebraciones públicas en Aragón en el siglo xvi», Obradoiro de Historia Moderna, 20 (2011), pp. 47, 50-51.

¶ ³⁷ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 401-409; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 631-636.

¶ ³⁸ Les negociacions van ser difícils a causa de la complicada situació econòmica portuguesa, junt amb unes noces emparaulades de la jove amb l’infant Lluís. A sobre, es tractava d’un cas d’endogàmia extrema: Joan III de Portugal era fill de Manuel I i de Maria –filla dels Reis Catòlics– a més de germà de la difunta emperadriu Isabel, mare del príncep Felip. D’altra banda, l’emperador era germà de Caterina d’Àustria, esposa de Joan III.

¶ ³⁹ Aquesta aliança es veié encara més refermada l’11 de gener de 1552 mitjançant el matrimoni l’infanta Joana amb Joan Manuel, germà de la llavors difunta Maria Manuela. G. PARKER, Felipe II. La biografia definitiva, Madrid, Planeta, 2012, pp. 65-68.

¶ ⁴⁰ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V. Un hombre para Europa, Barcelona, Austral i Espasa, 2014, p. 228.

¶ ⁴¹ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 634-635.

¶ ⁴² À. CASALS, L’Emperador i els catalans..., pp. 431-438; C. de DALMASES, El padre Francisco..., pp. 49-51; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 635-636; id., Carlos V. Un hombre..., pp. 228-229.

¶ ⁴³ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 394-398; A. KO-HLER, Carlos V: 1500..., pp. 295-298.

¶ ⁴⁴ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 637-644; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., p. 298; C. de DALMASES, El padre Francisco..., pp. 57-62.

¶ ⁴⁵ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 391-398 i 409-417; V. DE CADENAS Y VICENT, Caminos y derroteros que recorrió el Emperador Carlos V. (Noticias fundamentales para su Historia), Madrid, Hidalguía, 1999, pp. 74-75; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 644-650; id., Carlos V. Un hombre..., p. 229; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 298-301.

¶ ⁴⁶ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., p. 636; id., Carlos V. Un hombre..., p. 229. E. TISSERAND, Historie civile et religiese de la cité de Nice et du départament des Alpes-Maritimes, vol. 2, Niça, Llibreries de Visconti i Delbecchi, 1862, pp. 43-47.

¶ ⁴⁷ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 417-419; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 300-303.

¶ ⁴⁸ J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., pp. 359-364.

¶ ⁴⁹ Veg. doc. núm. 1. La pena pecuniària contra l’infractor s’elevava a 20.000 florins d’or. J. MARTÍ FERRANDO, Poder y sociedad..., p. 53.

¶ ⁵⁰ M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V, el César..., pp. 652-655.

¶ ⁵¹ Els Països Baixos contribuïren amb 500.000 ducats. Llavors, s’esperaven 200.000 del regne de Nàpols, 100.000 de Sicília. Els restants 400.000 els havien d’aportar els regnes peninsulars. J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 300-301.

¶ ⁵² Veg. docs. núm. 2 i 3.

¶ ⁵³ J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 301-308.

¶ ⁵⁴ J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., p. 388.

¶ ⁵⁵ J. MARTÍ FERRANDO, El poder sobre..., pp. 308-327; J. F. PARDO MOLERO, La defensa del imperio: Carlos V..., pp. 366-371.

¶ ⁵⁶ Tot i que Pau III mantenia una teòrica neutralitat, la seua postura sovint va ser incerta i ambivalent. En aquest cas, tractà de persuadir els prínceps alemanys perquè no oferiren el seu suport a l’emperador, tot obligant-lo a arribar a acords amb ell respecte al Milanesat.

¶ ⁵⁷ K. BRANDI, Carlos V. Vida..., pp. 419-425; M. FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Carlos V. Un hombre..., p. 235; A. KOHLER, Carlos V: 1500..., pp. 303-305.

¶ ⁵⁸ C. OMAN, A History of the Art of War in the Sixteenth СКАЧАТЬ