Senyors, bandolers i vassalls. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ tesi doctoral, València, Universitat de València, 1982.

¶ ⁹⁷ J. F. PARDO MOLERO, «Después de la Germanía. Control militar en Xátiva y Alzira (15221524)», Saitabi. Revista de la Facultat de Geografia i Història. 1 Extra (1996), pp. 95-114.

¶ ⁹⁸ AGS. Estado, llig. 300, f. 134r.

¶ ⁹⁹ V. M. GARÉS TIMOR, «Grups de poder i conflictivitat...», pp. 193-211.

¶ ¹⁰⁰ Veg. doc. núm. 1. La citada pragmàtica va ser llegida expresament a les portes de les cases de Lluís i Eiximén Peres de Calataiud, senyor de Real, i Ramon Lladró, senyor de Castalla, Tibi i Picassent, i Gaspar i Gracià de Monsoriu, segurament degut a les diferències que havien tingut els anys anteriors. S. URZAINQUI SÁNCHEZ, Violencia nobiliaria en el reino de Valencia durante la época de Carlos V, treball d’investigació, València, Universitat de València, 2005, pp. 22-33.

¶ ¹⁰¹ Veg. doc. núm. 2 i 3. Bartomeu Gomis va estar entre els defensors de Pere Colomer el 8 de gener de 1533, en motiu de l’aldarull per la presa de possessió del forn de Carcaixent. És per això que necessàriament era contrari dels Talens i Garrigues que maldaven per arrendar el forn de la citada població. F. GARCIA-OLIVER, La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval, València, Universitat de València, pp. 151-153.

¶ ¹⁰² Veg. doc. núm. 4. Vicent i Tomàs Segura formaven part del bàndol dels Valero. Encara a mitjan març de 1546 Tomàs Segura era sotmès a tortura: «Ítem. A deu de dit, per donar hun turment a Thomàs Segura inculpat en una mort, cinch sous». ARV, Reial Cancelleria, 1321, ff. 25r-27r.

¶ ¹⁰³ Veg. doc. núm. 5.

¶ ¹⁰⁴ El 24 d’octubre de 1543 Miquel Tovià, sastre, li va vendre una casa franca amb dos obradors situada al carrer Major a Francesc Olzina per 7.700 sous. ARV, Mestre Racional, 987, f. 2r. Beatriu Gallach, vídua i tieta de Joan Moreno, vivia al cap del pont de Sant Agustí junt a la muralla. ARV, Mestre Racional, 986, f. 2r; ARV, Mestre Racional, 987, f. 8v; ARV, Mestre Racional, 996, f. 5v.

¶ ¹⁰⁵ Si bé, com s’ha mencionat més amunt, el plet o plets instants davant la Reial Audiència per l’assassinat de Joan Moreno no s’han conservat o no hem encertat a trobar-los, les sentències existeixen, tot i que presenten un estat de conservació que n’ha impossibilitat la consulta i, per tant, la transcripció. ARV, Reial Audiència, Sentències, caixa 291, núm. 1157 i 1181. El mateix ha ocorregut amb la sentència publicada el 22 de desembre de 1545 pel procés instat contra els habitants d’Albalat, Riola, Sinyent i Polinyà i vassalls de Francesc de Borja. ARV, Reial Audiència, Sentències, caixa 291, núm. 1204.

¶ ¹⁰⁶ Veg. doc. núm. 5 i 6.

¶ ¹⁰⁷ Veg. doc. núm. 7 i 8.

¶ ¹⁰⁸ Jaume Olzina comprà de la cort del batlle d’Alzira, 11 de gener de 1540, una casa a la plaça de Sant Joan de l’antiga moreria, per 22 lliures. D’eixa manera eixamplà les seues possessions, en tant que també tenia un palauet. Miquel Olzina també tenia una casa que havia comprat a Miquel Ribera, oracioner, el 18 d’agost de 1540. ARV. Mestre Racional, 986, ff. 65r i v; 66v i 82r.

¶ ¹⁰⁹ Veg. doc. núm. 10, f. 19r.

¶ ¹¹⁰ L’assumpte eixí a relluir durant el procés de residència instat contra misser Benavent. ARV, Reial Audiència, Processos, 3a part, 5979, apèndix, s. f. Cfr. amb els noms dels bandolers recollits a Polinyà de Xúquer.

¶ ¹¹¹ Potser es tracte sols d’una casualitat, però el 20 d’abril de 1543, quan només feia uns dies que havia estat rellevat del càrrec de lloctinent general del principat de Catalunya va intercedir davant Francesc de los Cobos a favor d’Ausiàs Olzina, de la vila d’Ontinyent. E. GARCÍA HERNÁN, Monumenta Borgia..., p. 577.

¶ ¹¹² V. PONS ALÓS, Cardenales y prelados de Xàtiva en la época de los Borja, Xàtiva, Iglesia Colegial de Santa María i Centro de Estudios Borgianos, pp. 88-93.

¶ ¹¹³ M. ARDIT, Creixement econòmic i conflicte so cial. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, València, Catarroja-Barcelona, Editorial Afers, pp. 238-239; V. M. GARÉS TIMOR, «Grups de poder i conflictivitat...», pp. 193-211; id., «Un avalot ab gran violència...», p. 181. Pel que fa a Manuel de Vilanova i Serra, s’està elaborant una publicació que portarà per títol, Aproximació a la vida, heretatge i descendència de don Manuel de Vilanova i Serra, la qual reuneix tota la informació aplegada sobre la vida d’aquest personatge i dels seus avantpassats i els seus descendents.

¶ ¹¹⁴ V. M. GARÉS TIMOR, «Grups de poder i conflictivitat...», pp. 199-205.

¶ ¹¹⁵ V. M. GARÉS TIMOR, «Violencia y poder en la nobleza valenciana...», pp. 291 i 316.

¶ ¹¹⁶ Veg. doc. núm. 23. Sobre el parentesc de Nicolau Valero amb els Santacreu, veg. AHN. Inquisició, llig. 1756, núm. 6, ff. 421r-424r.

¶ ¹¹⁷ V. M. GARÉS TIMOR, «Grups de poder i conflictivitat...», p. 207.

¶ ¹¹⁸ F. PONS FUSTER, «Joan Garcia: notari...», pp. 47-83.

¶ ¹¹⁹ La font ofereix moltes dades més, com ara la narració del seu alliberament en les immediacions de les Cases de Montcada, el preu del rescat (750 liures) o qüestions relacionades amb el seu captiveri. ARV. Processos, 3a part, 5979, apèndix, s. f.

¶ ¹²⁰ ARV, Reial Audiència, Sentències, caixa 291, núm. 1204. Prèviament a la sentència, el 19 de desembre de 1545, es va procedir a turmentar alguns dels empresonats amb la finalitat de traure’ls la veritat. Veg. doc. núm. 20, ff. 190v-195vº. Nogensmenys, el document que arreplega el pagament dels salaris als oficials per les tasques realitzades a Polinyà erra la data en indicar que es produí la jornada anterior. El mateix succeeix amb la consignació per l’assotament dels habitants d’Albalat, derivada d’una sentència que no es publicaria fins el 22 de desembre. I per afegiment, s’equivoca la data i la forma d’ajusticiament СКАЧАТЬ