Els versos dels calaixos. Ferran Carbó Aguilar

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ tot i haver-ne escrit, totalment o parcial, prop d’una trentena.

      Això no obstant, l’any següent, el 1971, fou el seu annus mirabilis. De colp, al País Valencià, va editar quatre títols: La clau que obri tots els panys, L’inventari clement, Llibre de meravelles i Primera audició. Aquesta nova difusió i la recepció comportaven la seua consagració definitiva, la qual recorda per allò d’any miraculós i de ser-ne quatre els llibres, el que, quasi una dècada abans, va passar amb Joan Fuster el 1962, entre les quatre obres del qual llavors es trobava l’emblemàtic Nosaltres, els valencians.

      En el cas del poeta de Burjassot, aquell 1971 tots quatre títols eren d’obres inèdites que havien estat escrites durant la llarga postguerra. La primera i la tercera, si seguim l’ordre d’esment anterior, són dues obres principals, de les essencials en la seua poesia. La segona obra és rellevant. La quarta n’és més aviat una entre tantes. L’aparició alhora de les quatre va motivar comentaris com el de Joan Fuster, del 1972, quan escrivia que aquella producció estellesiana apareguda l’any anterior era «un bloc de versos massa dens i massa complex perquè l’hàgem pogut digerir amb la perspectiva deguda. Però l’impacte hi quedava consumat. Un impacte al·lucinant» (Fuster, 1972: 19).

      Llibre de meravelles en aquella primera edició del 1971 tenia un pròleg de Manuel Sanchis Guarner, un dels responsables del fet que se’n produís l’edició, el qual avalava completament el poeta i aquell «llibre amerat de valenciania» (Sanchis Guarner, 1971: 10). Tot just l’any següent va aparèixer l’edició de Recomane tenebres. Obra completa 1, el primer volum de la poesia completa de l’escriptor de Burjassot. El fet important és que les publicacions d’aquells 1971 i 1972 foren els primers passos d’un procés tendent a convertir el que era el poeta de la postguerra valenciana (ja que, tot i haver publicat només quatre llibres, al País Valencià ningú feia versos com ell) en el poeta nacional dels valencians i que, amb el reconeixement posterior, ha esdevingut, sense cap mena de dubte, un dels grans noms de la poesia contemporània en llengua catalana.

      Aquesta obra de meravelles aviat es va convertir en una pedra angular de la poesia editada durant aquells anys setanta, cosa que va passar també amb d’altres d’èxit –malgrat ser un gènere considerat minoritari–, com, per exemple, una mica més tard en el temps, Estimada Marta (1978), de Miquel Martí i Pol. Ara mateix, després dels quaranta-set anys transcorreguts des de la primera edició, no sols és el llibre més conegut, editat, venut i llegit d’Estellés sinó també de la poesia contemporània al País Valencià. Efectivament, si se’n fa balanç, ha estat «un impacte al·lucinant».

      Els dos primers capítols del present estudi són una mica complementaris: mentre que al primer es presenta una visió de conjunt de l’autor i la seua trajectòria i, de manera especial, la producció que va precedir i envoltar l’obra que ens ocupa; al segon, en canvi, es revisa la documentació original existent d’aquest llibre al Fons Estellés, a Burjassot, i també es comenta la difusió que se n’ha fet a posteriori amb les diferents edicions. L’anàlisi estricta es realitza entre els capítols tercer i setè: primer, amb la revisió del potent acompanyament paratextual; després, amb l’estudi de la complexa organització de l’estructura; i, posteriorment, amb l’anàlisi més minuciosa a partir del seguiment i del comentari de poemes de cadascuna de les parts. A tall de cloenda hi ha algunes reflexions últimes sobre el conjunt.

      El treball es complementa amb un annex: es recupera el pròleg que Manuel Sanchis Guarner va fer a la primera edició del llibre el 1971, un document interessant de conèixer en l’aproximació que hi proposem i que ha estat oblidat en les edicions posteriors.

      Durant alguns cursos acadèmics hem treballat a classe aquesta obra literària. Diferents generacions d’alumnes universitaris de Filologia Catalana han enriquit la inicial proposta de lectura i ens han fet sentir i compartir, cada vegada amb més intensitat, la grandesa de versos i de poemes, la de l’obra. A tots ells els manifestem l’agraïment, per motivar-nos en la necessitat d’elaborar aquest estudi; un deute i un repte concebuts fa anys peròendarrerits i perllongats durant massa temps. També mostrem gratitud a Carmina i Vicent Andrés, Vicent Anyó, Mariola Aparicio, Enric Izquierdo i Vicent Simbor, sempre atents a les consultes. És evident que la proposta d’anàlisi i d’interpretació del present llibre té un component personal i subjectiu per part de qui la signa i n’és responsable. Per tant, n’és una entre tantes. Una gran obra literària com aquesta en mereix, sense cap mena de dubte, moltes més.

       Albuixec / Forcall / Vila-real, tardor de 2017

      1

      L’autor i la seua poesia

L’escriptor d’aquesta gran obra literària va nàixer a Burjassot el 4 de setembre de 1924 i va morir el 27 de març de 1993. La seua infantesa es va caracteritzar per les vivències relacionades amb el seu entorn més immediat i pròxim, el del conjunt de pobles i indrets de la comarca, l’Horta, i el de la ciutat de València; i també es va singularitzar per l’ajuda al pare i a l’avi en el forn de Burjassot on treballaven, àmbit que es recorda i refereix en poemes posteriors com, per exemple, «L’ofici», de Llibre de meravelles. Durant l’adolescència («tretze o catorze anys»)¹ va fer d’aprenent d’orfebre, com recorda al poema «Dies», del mateix recull. L’interès per la literatura es va originar a partir de la lectura, amb els llibres que li deixava un veí lletraferit i republicà, Juli Llopis. Durant els anys trenta es va sentir especialment atret pel gènere del teatre; i, des dels anys quaranta, sobretot per la poesia, la qual va començar a conrear, cada vegada amb més intensitat.

      La seua extensa producció poètica abraça més de cent títols, i va començar a publicar-se, primer amb textos en llengua castellana, a partir del 1944; i, ja amb obres en llengua catalana, des del 1953. L’edició va arribar, en la seua vida, fins al 1992 (amb l’últim llibre publicat Mare de terra); és a dir, tot plegat abraça un període de gairebé cinquanta anys. A més a més, després de la seua mort han aparegut, pòstumament, alguns llibres, com els tres volums de Mural del País Valencià (1996) o L’inventari clement de Gandia (2012), que completen el conjunt de la producció. Fins i tot més recentment, el 2016, s’ha editat una reconstrucció del seu primer llibre de versos en llengua catalana, Ombra d’ales a l’aigua (escrit el 1952).

      Aquesta llarga trajectòria poètica es pot sistematitzar mitjançant l’organització i l’agrupació a partir de les dècades durant les quals l’autor va escriure. Així doncs, hi ha una primera dècada, els anys quaranta, caracteritzada per l’escriptura inicial en llengua castellana, la qual mostra la seua formació i l’aprenentatge del gènere poètic. Tot seguit hi ha dues dècades durant la postguerra, els anys cinquanta i els seixanta, en què va elaborar una intensa producció literària en llengua catalana –que romangué majoritàriament inèdita–, la qual palesa el pas de la consolidació al de la plenitud. I, finalment, hi ha dues dècades arran dels anys setanta i fins a la seua mort, les quals foren de recuperació de l’obra anterior que havia romàs inèdita i alhora d’eclosió de la nova producció escrita durant la maduresa.

Si en les dècades dels anys cinquanta i seixanta, del període de la postguerra, només va aconseguir d’editar quatre llibres, Ciutat a cau d’orella (1953), La nit (1956), Donzell amarg (1958) i L’amant de tota la vida (1965); en les dècades posteriors i més actuals, dels anys setanta ençà, es va encadenar, de manera prou continuada, la primera edició de la seua obra completa (en deu volums), la qual cosa difonia i posava a l’abast dels lectors la major part de la seua poesia: aquests deu volums foren publicats entre els anys 1972 i 1990.² A més a més, per completar el conjunt de la seua poesia, cal afegir-hi СКАЧАТЬ