Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV
Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AAVV страница 46

СКАЧАТЬ E primerament, per resecar los salaris y gastos superfluos que s’offerien en los dits estats, si en cascú dels llochs y térmens de aquells se havien de tenir persones que a costes de la senyoria aportasen los fruyts y rendes a aquella pertanyents, lo que ab facilitat y poch gasto poden fer cascú dels nous pobladors qui són obligats <pagar aquells, y en esta conformitat serien obligats>170 los nous pobladors de alguns llochs dels mateixos estats y los més dels nous pobladors dels altres llochs del Regne de València de hon també són estats expel·lits los moriscos, en los actes fets en rahó de les poblacions de dits llochs. Per tant, dit regent comisari diu, notiffica y mana a tots y qualsevol persones de qualsevol estament y condició sien, les quals tenen y poseheixen, tindran o possehiran en dits estats del duch de Gandia, en virtut de establiments y concessions fetes per dit duch y sos procuradors, terres, casses y altres posessions que foren de moriscos expel·lits de aquells, hajen en cascú d’ells portar y porten, a ses costes y despesses, tots los fruyts y grans dominicals a la senyoria pertanyents que cascú d’ells cullirà, a la casa o cases de la senyoria designada o designades, o que·s designaran y destinaran, per a recollir y rebre los dits fruyts y grans dominicals dels llochs y térmens respectivament a hon dites terres estan situades, no obstant que los actes de les noves poblacions no se hajen obligat a tal, y encara que haguesen tàcita y expressament pactat lo contrari.

      [II]. Y per quant de la desigualtat caussada per los actes dels establiments y altres concessions fetes de les terres y proprietats que dits moriscos expel·lits posehien en dits estats del dit duch de Gandia, conte de Oliva, en y cerca la responsió de censos, partició de fruyts y altres obligacions, resulta notabilíssim dany al patrimoni y hazienda del dit duch de Gandia, conte de Oliva, y per consegüent a los censalistes y creedors. Per tant dit regent comisari diu, notiffica y mana a totes y qualsevols persones que tenen y poseheixen y per avant tindran y posehiran terres, casses, heretats y altres posessions en los dits estats y baronies de les que foren de dits moriscos expel·lits, de assí avant paguen los mateixos censos en diners o altres coses y la mateixa partició de grans y fruyts que los demés nous pobladors o adquiridors de dites terres dels dits estats y baronies en cada hu dels llochs y térmens en què dites terres se troben situades, estan respectivament obligats a pagar per les casses y terres que tenen establides conforme als actes de les noves poblacions en respecte dels llochs hon los y ha, y en respecte de les terres situades en los térmens de les viles de Gandia y Oliva, en les quals no se han fet actes de poblacions generals, conforme als actes de les poblacions dels llochs de dits estats més vehins de dites viles y sos térmens y segons en avant auran tots de pagar en virtut de dita crida y altrament.

      [III]. E així mateix, los tals posessors de les dites terres hajen de fer y facen cascun any, comensant del present en avant perpètuament, la quarta part de les dites terres hortes que tenen o tindran establides, de canyamels, y portar aquells als trapigs y acordar los trapigs mateixos, y donar persones que en ells treballen, estant obligat tan solament lo patrimoni del dit duch, conte de Oliva, a pagar als officials y juzma dels dits trapigs los salaris senyalats en los actes de les noves poblacions dels llochs particulars de dits estats en los quals se fan canyamels. Y així bé, sien obligats a acudir a totes e qualsevol altres obligacions a què los nous pobladors dels dits llochs se han obligat en los dits actes de les noves poblacions, sens que persona alguna de les que poseheixen o possehiran les tals terres, de qualsevol estat y condició que sia, puga pretendre, per ningun títol ni caussa, exempció de les desusdites coses ni de qualsevol de aquelles, ni de altres contengudes en los dits actes de les noves poblacions; exeptades emperò les persones, si algunes y haurà, que per dit regent comisari serà provehit y declarat deure ser, en tot o en part, exempts de dites obligacions, resservant dret a les persones que tenen e poseheixen les dites terres, ab enfranquiments y exempcions de totes les dites obligacions de censos, partició de fruyts y altres càrrechs personals o reals, o de part de aquells, en solució y paga de crèdits verdaders y subsistents, les quals puguen demanar y cobrar la refacció que se’ls haurà de fer per la deterioració o menys valor de les dites proprietats que poseheixen, caussada per rahó de la dita nova obligació de haver de pagar los mateixos censos y particions que paguen y hauran de pagar los nous pobladors, per a què, de la quantitat o quantitats que per a dit effecte se senyalaran per dit regent comisari, puguen reintregar-la y ser pagats del que per rahó de dita deterioració se’ls haurà de refer y pagar. Entès emperò y declarat que si los tals posessors de proprietats en tot o en part enfranquides, estimaran més demanar íntegrament sos crèdits y renunciar y deixar les dites proprietats, los sia lícit y permès fer-ho dins temps y espay de deu dies contadors del de la publicació d’esta crida. Y noresmenys, puguen los tals en dit cas ser admessos per nous pobladors o adquiridors en los llochs y térmens de dits Estats, donant-se a cada u d’ells una part o porció de nou poblador de les proprietats que·s podran y deuran de nou repartir, ço és, fins a vint fanecades de horta y trenta de secà a cascú, pagant emperò ells y cascú d’ells, per rahó de dites terres, lo que los demés pobladors o adqueridors dels llochs y térmens a hon dites terres estan situades tindran obligació de pagar, així en virtut dels actes de les noves poblacions y d’esta crida com altrament.

      [IIII]. Y com haja llegítimament constat y conste que, attès la fertilitat de les terres dels dits estats per dits moros expel·lits posehides y altres coses que·s deuen considerar, és molt just y a rahó conforme que los censos y partició de fruyts pactats entre dits duch, conte de Oliva, y sos procuradors, y los dits nous pobladors, en los actes de les noves poblacions generals y concessions particulars se augmenten en beneffici de dit patrimoni y, per consegüent, de dits censalistes y creedors, los quals altrament restarien prejudicats per dites poblacions y concessions. Per tant, dit regent comisari diu, notifica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits, situades en lo ducat de Gandia, baronies, llochs y térmens de Bellreguart, Beniopa, Benipeixcar, Benicanena, Almoynes, Miramar, lo Real y de la vila o raval de Oliva, llochs de Potries, Beniflà, Alcudiola, Rafelcofer, Alquerieta de la Contesa, Alquerieta dels Frares, lloch o raval de la Font d’en Carròs, que de aquí avant paguen y responguen al dit duch, conte de Oliva, eo a les persones a qui tocarà la cobranza de les rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han obligat a pagar per dites terres, un sou moneda reals de València més per cascuna fanecada de horta, pagant en effecte quatre sous de dita moneda per cada fanecada de orta, exepto les terres situades en la horta de Sotaya, per les quals se hajen de pagar dos sous y mig per cada fanecada tan solament.

      [V]. Y per lo semblant, diu, notiffica y mana a tots y qualsevols nous pobladors y posessors de terres que foren de dits moriscos expel·lits situades en lo marquesat de Lombay, baronies de Turís, Castelló y Ayelo de Rugat y llochs de Catadau, Alfarb, Alèdua, que de assí avant paguen y responguen al dit patrimoni o a qui tocarà la cobranza de les rendes y drets de aquell, ultra del cens pecuniari a què se han obligat en los actes de les poblacions generals y concessions particulars, un sou més de dita moneda per fanecada de terra horta, de manera que de aquí avant se paguen tres sous per cascuna fanecada de horta de dits marquesat, baronia y llochs.

      [VI]. E així mateix, <diu>, notiffica y mana a tots y qualsevol nous pobladors y posessors de les terres que deixaren los moriscos expel·lits en la baronia de Chella, que de assí avant paguen a dit patrimoni o als que tocare la cobranza dels fruyts y rendes de aquell, a més del cens pecuniari que se han carregat en los actes de la població general o concessions particulars, sis diners més per cada fanecada de horta.

      [VII]. Y noresmenys, diu, notiffica y mana a tots los nous pobladors y posessors de totes les casses y terres que deixaren los moriscos expel·lits de la baronia de Orba y Laguar, que de assí avant cascun any y per cascuna cassa paguen al patrimoni de dit duch, o a qui tocarà la cobranza dels fruyts y rendes de aquell, ço és, los de Orba, sis sous, y los de Laguar tres sous de cens, a més dels que en dits actes de poblacions o concessions per rahó de censos o altrament se han obligat.

      [VIII]. Y per llevar tot gènero de dubte, diu y declara dit regent comisari que tant los dits censos pecuniaris en los actes de les poblacions generals y concessions particulars carregats, com lo nou augment de aquells ab esta crida senyalat sobre dites casses y terres, hajen y deguen pagar dits СКАЧАТЬ