Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV
Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AAVV страница 45

СКАЧАТЬ a qua ulterius appelare vel suplicare non licet, nec observetur nec observare oporteat aliqua juris solemnitas, imo dicta pignora, executio, venditio et distractio bonorum omnium nostrorum, partium predictarum, fiant et fieri valeant pro ut in executionibus realibus et fiscalibus est fieri asuetum; nec admitamur nos, partes predicate, ad aliquas exacciones nec dilaciones justas nec injustas, imo ad excludendam omnem dilacionis <calumnie> et difugii materiam. Renunciamus scienter et expresse per especiale pactum omni libelli oblacioni, litis contestationi et quibusvis recursibus et appelationibus, et juri etiam apelandi, recurrendi et suplicandi ac facultati oblacionis bonorum immovilium, existentibus bonis movilibus et semoventibus vel privilegiatis. Addi<i>cientes nobisque ex dicto pacto concedente<s> quod166 liceat nobis, partibus predictis, contra partem inobedientem variare <juditium et executionem in puncto quo sit et in> quacumque parte executionis, tam in loco, forma et examine quam in bonis et juribus <nostris> ratione contentorum in hoc instrumento, ad totam nostram omnimodam voluntatem, sine aliqua expensarum amissione et protestatione. Renuntiantes juri et foro dicentibus quod uno de duobus vel pluribus debitoribus convento non possit167 contra alios correos,168 <vel simul obligatos> procedi, donec primitus conventi bona sint discusa, et inventus non solvendo, et n<ih>ilominus <pacto eodem stipulatione predicte roborato>. Promitimus quod si ratione omnium predictorum complendorum a nobis et nostris aliqua pars nostrum damnum aliquot interese, gravamen169 vel expensas substinuerit vel fecerit, totum id quidquid sit et quantumcumque fuerit no<bi>s et nostris, ad invicem et vicissim, solvere et restituere et emendare promitimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, una cum omnibus damnis, gravaminibus, sumptibus, missionibus, interese et expensis, super quibus omnibus credatur vobis et vestris vestra sola simplici juramento, sine testibus et alia probatione, quam juramenti delationem non posimus modo aliquo rebocare. Renunciantes juri et foro dicentibus delationem juramenti ante ipsius prestationem posse licite rebocare, et in eius prestatione partes presentes esse oportere. Et pro predictis omnibus et singulis sic atendendis, tenendis et inviolabiliter observandis, obligamus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, omnia et singula bona et jura mea mobilia et immovilia, privilegiata et non privilegiata, presentia et futura, habita ubique et habenda.

      Quod est actum in villa de Fanzara, die primo mensis octobris anno a Nativitate Domini millessimo sexentessimo duodecimo.

      Sig++na nostrum Andree Rois Puentes et Antoni de Villalba, ex una.

      Sig+++++++++++na nostrum Ludovici Serrano, Petri Saura, Antoni Cano, Jacobi Talamantes, Jacobi Ruvio, Alexi Calatayud, Michaelis Planes, Gasparis Torres et Antoni Piquer, predictorum, qui hec singula suis singulis referenda laudamus, concedimus et firmamus.

      Testes Ludovicus Merola et Franciscus Andreu, habitatores Vallis de Uxo, vicini et havitatores, ad firmas dictorum Ludovici Serrano, Petri Saura et Antoni Cano, vicinorum de Suleyma.

      Et quo ad firmam dicti Andree Rois, presente, qui dicto nomine in loco de Benisanat, Valis de Uxo, dicto dia firmavit, fuerunt testes predicti.

      Et quo ad firmam dicti Antoni de Villalta, dicto nomine, qui in loco de Benigafull, dicto Valis de Uxo, die vicessimo quarto mensis novembris dicti anni firmavit, fuerunt testes Joannes Montiel, presbiter, rector dictae vallis, et Melchior Rabasa, agricultor, eiusdem valis habitatores.

      Et quo ad firmas dictorum Jacobi Talamantes, Jacobi Rubio, Alexi Calatayud, Michalelis Planes et Antoni Piquer, dicti loci de Saudent dicti vallis, qui in dicta villa de Fanzara, dicto die primo octobris firmarunt, fuerunt testes supradicti primi.

      223.

      1612, octubre 1 [València].

      El doctor Salvador Fontanet, regent de la Cancelleria de la Corona d’Aragó i comissari reial per a supervisar el repoblamet dels llocs de moriscos del Regne de València, emet una ordre en forma de bando en la qual revisa i modifica les cartes de poblament del ducat de Gandia, marquesat de Llombai i comtat d’Oliva. L’objectiu és unificar les seues condicions quant a nivell de rendes i obligacions dels nous pobladors així com augmentar de forma lineal els pagaments en diners per la terra, ratificar les obligacions de conreu del canyamel i establir l’obligació de transportar la part senyorial de les collites als graners i cellers senyorials, tot per disminuir les despeses de gestió i poder així respondre a la reclamació dels creditors dels estats ducals de Gandia.

      Notari, Francesc Baster.

      A. AHN, Toledo, Noblesa, Fons Osuna, C. 846, D-2 (5). Còpia legalitzada feta a Madrid el 17 d’abril de 1612 pel notari Joan Boer, notari del registre reial, a partir de l’original conservat a dits registres reials.

      B. ARV, Real Justicia, llibre 796, ff. 452r-456r. Còpia legalitzada feta a València el 22 de desembre de 1745 per Tomàs Mateu, escrivà de la Reial Audiència, a partir d’altra còpia legalitzada feta a Madrid el 17 d’abril de 1613 pel notari Joan Boer, a partir del document original.

      Edicions:

      Inèdita.

      Cita: M. Gual, Las cartas pueblas…, doc. núm. 334.

      TEXT

      Ara ojats que us notiffiquen y fan a saber de part del doctor Salvador Fontanet, del Consell del rey nostre senyor y son regent la Chancelleria en lo suppremo dels regnes de la Corona de Aragó, jutge comissari per Sa Magestat, creat y nomenat per a la població dels llochs del Regne de València dels quals foren expel·lits los moriscos y per a les cosses annexes y connexes, dependents y emergents de dites expulsió y població. Que com ab supplicació presentada per part dels elets dels creedors de la cassa y estats del ducat de Gandia, marquesat de Lombay, condat de Oliva y baronies a aquells annexes, en vint dies del mes de dehembre del any propassat mil sis-cents y onze, sia estat suplicat a dit regent comissari que accedís personalment als dits estats a effecte de millorar les noves poblacions dels llochs de dits estats y baronies, augmentant los censos y particions, llevant totes les exempcions, reduhint als que tenien terres, casses y altres heretats, ab inposició de menys censos y particions de fruyts a uniformes particions y censos, segons los pagaven o haurien de pagar los nous pobladors de cada hu dels llochs a hont recaurien les tals terres exemptes, sens donar lloch a ninguna manera de exempcions y enfranquiments, obligant a tots los posessors de dites terres a fer canyamels e acordar los trapigs y demés càrrechs a què estan obligats tots los nous pobladors dels llochs a hont y ha acostumat de haver collita de sucre. Y obligant, així mateix, a tots los nous pobladors y posessors de terres que foren de moriscos expel·lits de dits estats, a portar la part dels fruyts y grans a la senyoria pertanyents a la cassa o casses de la dita senyoria en cada hu dels llochs dels dits estats respectivament, interposant dit regent comisari en dites cosses sa auctoritat y decret segons pus llargament en dita supplicació y en altres aprés presentades per dits elets se conté. Y per a deguda averiguació de les coses representades y suplicades per los dits elets, sia dit regent comisari vengut personalment a la vila de Gandia y a altres parts de dits estats, y en aquells fet les diligències que li ha aparegut convenir, hoynt ab deguda madureza, considerant tot ço y quant és estat deduhit y al·legat, així en los dits y altres memorials per les parts presentats com en moltes juntes que en sa presència se han tengut entre don Pedro de Borja, del àbit y cavalleria de Montesa, comanador de Atzeneta, procurador general de dit duch, conte de Oliva, y son asessor general lo doctor Ferrando Bonavida, y mosén Berthomeu Sebastià, prevere, benefficiat en la yglésia parrochial de Sent Joan del Mercat de la ciutat de València, fra Geroni Rotlà, del orde de Sent Geroni, don Geroni Nunyes y Balthazar Vidal de Blanes, generós, altres dels elets dels dits creedors censalistes, y per los altres coelets seus per a dit y altres effectes nomenats, rebent ex offitio les informacions que ha convengut, de tot lo qual ha resultat ser convenient y conforme a rahó y justícia provehir-se de remey en algunes cosses que·n tenien necessitat. Per tant, СКАЧАТЬ