Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ de comensar y comensen a pagar a vint-y-quatre del mes de juny de la festa de la nativitat de sent Joan Baptiste del any mil sis-cents y quinze, y la segona en la festa de Nadal aleshores prop següent, y aprés consecutivament los altres anys següents en senblants terminis. Y que totes y sengles coses dalt en esta crida dites y ordenades se guarden y observen inviolablement fins a tant que Sa Magestat se servís altrament, en y sobre aquelles o alguna d’elles, provehir y manar. Y en quant dits actes de poblacions o concessions sien contraris al dalt dispost, ordenat y provehit, sien haguts per no fets y concedits, per ser com són contra lo tenor de altres crides de part de dit regent comisari publicades y en perjuhí dels censalistes y crehedors del dit duch, aljames o universitats y singulars moriscos expel·lits.

      [VIIII]. Més avant diu, notiffica y mana dit regent comisari a totes y qualsevol persones que pretendran no pedir o deure’s fer les cosses en esta crida ordenades o qualsevol de aquelles, que dins deu dies contadors del de la publicació de la mateixa crida en avant, compareguen davant dit regent comisari per a deduhir y al·legar de sos drets y pretensions, que ell se offereix a administrar justícia en la forma que Sa Magestat li ha manat ab sa real comisió. Y perquè ningú puga ignorància al·legar de les sobredites coses y vinguen a notícia de tots, se mana publicar la present crida per los llochs acostumats de les viles de Gandia y Oliva y Llombay, y per totes les altres viles y llochs dels dits estats y baronies a hon pareixerà convenir, y que aquella se registre en totes les corts de dits estats, baronies y llochs per a què se’n done còpia o comunicació a tots los que la voldran y demanaran.

      Lo doctor Salvador Fontanet, regent y comissari.

      Franciscus Baster, notarius et regii registri ac prefacte comisionis scriba.

224.

      1612, octubre 20. Benillup.

      Eulàlia Fenollar i de Fenollar, vídua de Francesc Fenollar, senyora del lloc de Benillup i veïna de la vila de Penàguila, atorga la carta de poblament de dit lloc per a nou persones.

      Notari, Onofre Cantó.

      A. Arx. Mun. Alcoi, Fons notarial, protocol d’Onofre Cantó, any 1612, ff. 221v-231v. Document original.

      Edicions:

      a. Pla Alberola, P. J: «Benillup, 1609-1630: Alternativas y dificultades de una repoblación», Revista de Historia Moderna. Anales de la Universidad de Alicante, 1 (1981), pp. 187-192.

      TEXT

       Die XXº menssis octobris anno a Nativitate Domini M DC XIIº.

      En nom de la sanctíssima Trinitat Pare, Fill y Sanct Sperit, tres persones y un sols Déu verdader, y de la sacratíssima Verge Maria, protectora y amparo del gènero humà. Sàpien tots los que la present carta y acte de població veuran com nosaltres, Aulàlia Fenollar y de Fenollar, viuda de Francés Fenollar, quondam, ciutadà, senyora del present lloch de Benillup, vehina y habitadriu de la vila de Penàguila, atrobada en dit lloch, de una part. Y Christòfol Bernabeu, Pere Català, Pere Sànchiz, Pere Gadea, Paula Silvestre, viuda de Jaume Arcís, Luís Sebastià, Nadal Soler, Joseph Soler y Anthoni Llorens, de part altra, tots vehins y habitadós y nous pobladós de dit lloch de Benillup, llegíttimament ajustats y congregats en la cassa de la dita senyora situada en lo dit lloch. Attés y considerat que per la universal expulsió dels moros del present regne, seguida en execució dels edictes y manaments reals de la magestat del rey nostre senyor, dels quals moros estava poblat lo dit lloch de Benillup, y està aquell de present sens població, capítols, pactes e ordinacions ab las quals se à de regir y viure la universitat que de nou, subrogant-se en lo lloch de la antiga, se à de formar, crear y elegir, y també los nous pobladós, vehins y habitadós de aquell; y perquè per rahó de la dita expulsió totes les casses, terres y heretats e pocessions del dit lloch de Benillup que abans eren possehides per los dits moros habitadós de aquell, així per lo dispost y ordenat en dits reals edictes publicats al temps de la dita expulsió com àlias per lo que·stà scrit de justícia, són de present pròpries de la dita senyora del dit lloch de Benillup, e així, per a deguda execució de la dita nova població y a efecte de aquella, se ajen de dividir, partir y establir entre los nous pobladós del dit lloch de Benillup. Per ço, avent precehit entre dites parts diverssos juntaments, col·loquis y parlaments ab molt trasteig y consideració, sobre la població y asiento de la dita universitat del dit lloch de Benillup y dels successors en aquell, feren, acordaren, pactaren y capitularen los capítols, hordinacions, pactes y convencions següents:

      I. E primerament és estat pactat, avengut y concordat e capitulat entre dites parts que, en cas que·s faça la sgléssia nova que s’entén fer en lo dit lloch de Benillup, la dita senyora se reserva per a si y a sos successors la capella major y cap de altar; renunciant los nous pobladós qualsevol dret y acció que en la dita capella major y cap de altar tinguen y puguen tenir, cedint en quant menester sia en favor de la dita senyora, y de sos successors en lo dit lloch, per a què puguen ussar de dit cap de altar y capella major, tenir y posar en aquella les sues insígnies y armes en senyal de dit verdader domini y pocessió, fent-hi sepultura tostemps que ben vist li serà.

      II. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los dits nous pobladós, ans de pendre pocessió de les casses y terres que se’ls senyalaran, se hajen de desavehinar, segons que ab tot efecte se desavehinen dels llochs y pobles de a hon eren vehins, y de nou se avehinen y avassallen en lo present lloch de Benillup, prestant lo jurament y homenatjes de fidelitat a la dita senyora ab aquella jurisdicció, ús y excercisi de aquella que té en lo present lloch.

      III. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat que tots los dits vehins, nous pobladós y vasalls que de present són y seran in perpetuum en lo present lloch de Benillup, y tots los que tindran terres o casses y heretats en dit lloch y son terme, sien obligats a fer residència personal en lo present lloch ab sos fills y família, de tal manera que si algú se’n anirà a viure fora del present lloch sens llicència particular dada en scrits per dita senyora o son procurador, y estarà ausent sens dita llicència per temps de tres messos en lo discurs de uny, en tal cas totes les terres, casses y heretats e pocessions, ab les collites, auments y milloraments que lo tal vasall aurà fet en elles, encórreguen en pena de comís. Així que, pasats dits tres messos, encontinent, sens interpel·lació ninguna, la dita senyora o son procurador, sens declaració de jutje algú, puga per sa pròpria auctoritat pendre per a si les dites terres, casses y heretats ab los fruyts, collites y millores de aquells, y establir-les o vendre-les a qui li pareixerà com de cossa pròpria. Açò emperò declarat, que no encórrega en dita pena el que estarà absent del present lloch per algun delicte per lo qual la justícia el persegueixca.

      IIII. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que estiga en facultat y arbitre de dita senyora y de sos successors, senyors qui seran del dit lloch, eo de qui tendran son poder, imposar les penes que·ls pareixerà contra los que faran alguns danys, així en la horta com en lo secà y demés terres de dit terme.

      V. Íttem, és estat pactat, avengut y concordat entre dites parts que los forns, molins, carniseries, tendes, fleques, hostals, tavernes, jops, olms, pins y qualsevol altres arbres y herbatjes, rajolars, aljepseries, teulars, almàseres y barberies, y altres qualsevol regalies, sent com són regalies de la senyora, hajen de ser, restar y resten propris de la dita senyora, de tal manera que ni la universitat ni persona particular alguna de aquella no puga fer ni tenir les dites regalies ni alguna de aquelles, sinó la dita senyora, sos successors o los que tindran causa de aquella, no obstant que y aja qualsevol dispossició en contrari o la puga aver. Y açò se entenga encara que sia per ussos propris de ses casses, sots pena, és a saber, los que voldran tenir molins, forns y almàseres, de demolició y perdició de aquells y aquelles; y los que voldran tenir aljepseria, taverna, fleca, tenda y hostal encórreguen en pena, per cascuna vegada, de sexanta sous y perdició de la tal cossa que tindran per a vendre, aplicadors lo ters СКАЧАТЬ