Lletres de batalla de la València medieval. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ ¹² AMV, Lletres Missives, 26, f. 7v (RUBIO VELA, op. cit., 2016, p. 101).

¶ ¹³ Cfr. A. RUBIO VELA, op. cit., 2016, p. 101.

¶ ¹⁴ Document 36. ¶ ¹⁵ Document 38. ¶ ¹⁶ Document 39. ¶ ¹⁷ Document 40. ¶ ¹⁸ Document 41. ¶ ¹⁹ Cfr. V. PONS ALÓS, «Vidal de Blanes, obispo de Valencia (1356-1369). La cercanía de Aviñón», Valencianos en la Historia de la Iglesia, V, València, Universidad CEU San Pablo/Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2014, pp. 9-46. ¶ ²⁰ Encara Martí de Viciana ens parla d’aquest fet (Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, Valencia, 1564/1972, II, ff. 41v-42r). ¶ ²¹ Cfr. C. LÓPEZ RODRÍGUEZ, Nobleza y poder político. El Reino de Valencia (1416-1446), València, Universitat de València, 2005.

¶ ²² Vidal de Blanes fou ambaixador del rei a Sicília amb l’infant Martí (1392), a França amb motiu de la detenció de Ramon de Blanes (1396) per qüestions del Cisma amb Castella i davant Benet XIII (1402), al qual va ajudar a fugir d’Avinyó el 1403, i també fou representant del rei d’Aragó al Concili de Pisa (1409). ¶ ²³ Aquests anys rebia com a salari del duc 1.000 i 1.500 sous en dos pagaments. Cfr. A. CUENCA ADAM, «Un registro de los duques de Gandía (1402-1406). Regestas e índices», Estudis Castellonencs, 2 (1984-1985), pp. 493-587. ¶ ²⁴ Mossén Vidal d’Oris olim de Blanes testava el 1427 dotant d’un «drap imperial» i un aniversari a la capella de Sant Antoni de la catedral, on volia ser soterrat (ACV, Códices, 82, f. 150v). Sobre els Berenguer, vid. M. CIVERA I GÓMEZ, Morvedre hebreu (segles XIII-XVI), Catarroja, Afers, 2009, pp. 293-296. ¶ ²⁵ Sobre els Vallterra vid. H. BORJA CORTIJO, J. CORBALÁN DE CELIS Y DURÁN, «La biblioteca del señor de Torres Torres: el doncel Joanot de Vallterra», Estudis castellonencs, 8 (1998/99), pp. 181-197; ÍD., «Los Vallterra y la capilla del Salvador: nuevas interpretaciones», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, 72 (1996), pp. 179-188; H. BORJA CORTIJO, Història d’Algímia, València, Ajuntament d’Algímia d’Alfara, 2001. ¶ ²⁶ AMV, Manuals de Consells, A-11, f. 12v.

¶ ²⁷ J. SANCHIS SIVERA, La Catedral de Valencia. Guía histórica y artística, València, Imprenta de Francisco Vives Mora, 1909, pp. 308-309, assenyala que en aquesta capella, la primera del rerecor —hui del Rosari—, «en la parte derecha […] está la sepultura de Berenguer de Blanes, gobernador de Valencia, que murió en 1413». En el sepulcre, escut amb la creu dels Blanes i les veneres dels Berenguer en bordura. Una altra llauda sepulcral procedent de la capella dels Blanes es conserva ara al Museu de la Catedral de València. ¶ ²⁸ AMV, Manuals de Consells, A-19, f. 198r. Cfr. E. VIDAL BELTRÁN, Valencia en la época de Juan I, València, Universitat de València, 1974, p. 37. ¶ ²⁹ ARV, Real 31, ff. 133v-134r. Cfr. C. LÓPEZ, op. cit., p. 347.

¶ ³⁰ Sobre els Crespí de Valldaura, vid. V. PONS ALÓS, El señorío de Sumacàrcer en la Baja Edad Media. De mudéjares a moriscos, Xàtiva, 1995. ¶ ³¹ Documents 44 a 57. ¶ ³² Cfr. M. MADRAMANY Y CALATAYUD, Tratado de la nobleza de Aragón y València comparada con la de Castilla, València, Josef y Tomás de Orga, 1788. Apèndix de documents, doc. IV, pp. VII-X (edició facsímil: València, París-Valencia, 1985). Sobre el tema, vid. també C. GAIER, Armes et combats dans l’univers medieval. II. Brussel·les, 2004; M. KEEN, La caballería, Barcelona, Ariel, 1986, pp. 115-138, 168-191, 265-288; E. DE LEGUINA, Torneos, jineta, rieptos y desafíos, Madrid, Ricardo Fe, 1904, p. 97; M.ª C. QUINTANILLA RASO, Nobleza y caballería en la Edad Medía, Madrid, Arco Libros, 1996, fonamentalment pp. 52-54 i 57-66.

¶ ³³ Sobre els Íxer, vid. M.ª J. CASAUS BALLESTER, Archivo ducal de Híjar. Catálogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919), Terol, Instituto de Estudios Turolenses/Diputación General de Aragón, 1997. ¶ ³⁴ Cfr. ARV, Reial Cancelleria, 240, f. 14v. Document 2.

¶ ³⁵ ARV, Governació, 2813, Lletres (1483-1486), ff. 426-432. Cfr. M. DE RIQUER, L’arnés del cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona, 1968, pp. 201-202; ÍD., Lletres de batalla, cartells de deseiximents i capítols de passos d’armes, Barcelona, Barcino, 1963-1968, vol. I; V. TEROL I REIG, «La batalla Joan Francesc de Pròixita-don Pero Maça de Liçana. Un episodi cavalleresc en el País Valencià de finals del segle XV», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXIX, 2003, pp. 413-442. Vid. també ARV, Reial Cancelleria, 306, f. 169 (document 42 d’aquesta edició). ¶ ³⁶ Cfr. S. CARRERES ZACARÉS, Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en València y su antiguo Reino, València, 1925, p. 105. ¶ ³⁷ Cfr. S. CARRERES ZACARÉS (ed.), Libre de memòries de diversos sucesos e fets memorables, e de coses senyalades de la ciutat e regne de València (1308-1644), València, Acción Bibliográfica Valenciana, 1930, vol. II, pp. 752-753.

¶ ³⁸ Cfr. P. CODONYER SÒRIA, Estudiants valencians al Studio Florentino (1473-1494), València, Universitat de València, 2003, pp. 150-152. ¶ ³⁹ Cfr. O. PEREA RODRÍGUEZ, «Los Crespí de Valldaura, poetas y caballeros de València…», p. 119. ¶ ⁴⁰ Cfr. M. DE RIQUER, Lletres de batalla. Cartells de deseiximents i capítols de passos d’armes, Barcelona, Barcino, 1963, 3 vols.; ÍD., L’Arnés del Cavaller: armes i armadures catalanes medievals, Barcelona, Ariel, 1968; ÍD., Caballeros medievales y sus armas, Madrid, UNED, 1999; ÍD., Caballeros catalanes y valencianos en el Passo Honroso, Barcelona, 1962. ¶ ⁴¹ Cfr. G. LLOMPART, «Ideal caballeresco y escuela de esgrima en Mallorca en el siglo XV», Cuadernos de Historia Jerónimo Zurita, 1977, pp. 29-30 i 149-161; J. RUBIÓ I BALAGUER, «Curiosidad y caballería», dins Índexs СКАЧАТЬ