Lletres de batalla de la València medieval. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ Renaixement per comparació amb el seu pare. Óscar Perea ha demostrat que ambdós, pare i fill, foren autors de poesies, «representa el rol de caballero literato, de hombre versado por igual en las armas y en las letras, papel que se impondría como el cortesano ejemplar a lo largo del siglo XVI».³⁹

Les lletres de batalla han estat objecte d’edició i estudi per part de Martí de Riquer⁴⁰ i d’altres.⁴¹ Riquer n’edità tres volums, estrets en la major part de diversos manuscrits de la Biblioteca Nacional d’Espanya (7.809, 7.811 i 18.444), un d’ells de procedència valenciana.⁴² En la seua selecció buscava especialment les lletres de cavallers catalans o de personatges valencians destacats, com ara Joanot Martorell.⁴³ La conflictivitat social entre la noblesa valenciana en general també ha estat objecte d’alguns treballs d’investigació.⁴⁴ La particularitat de la present edició rau a donar a conèixer tota la documentació relacionada amb un exemple complet de batalla a ultrança entre dos llinatges de la noblesa valenciana, conservada al fons Crespí de Valldaura de l’Archivo de los Condes de Orgaz.⁴⁵

      La selecció documental, originals i còpies, presenta una variada tipologia documental-diplomàtica de la batalla:

      – Cartes-lletres de batalla, cartells de deseiximents: docs. 3, 4, 9, 16, 17, 20, 22, 25, 27, 31/ 43-52.

      – Procures: docs. 5, 8.

      – Notificacions i actes d’entrega de les lletres: docs. 10, 23, 36.

      – Acceptacions i citacions reials, de Joan II d’Aragó, del rei Ismaïl de Granada i del duc de Mòdena: docs. 7, 26, 30/ 53-55.

      – Pròrrogues: docs. 13, 14, 15, 21.

      – Actes de la batalla i sentència: docs. 32, 33, 34.

      – Excomunió i absolució: docs. 39.

      – Procés i testimonis davant el tribunal de governació: doc. 29.

      – Testament autògraf: doc. 12.

Dels tres llibres de batalla conservats a la Biblioteca Nacional de Madrid volem destacar el manuscrit 7.811. Creguem que podria ser com el que Lluís Crespí de Valldaura conservava a la seua biblioteca personal, citat al seu inventari post mortem de 1491 com «hun libre de batalles molt gros, tot blanch e poch scrit, de paper, ab les armes de pí». Era prou comú la presencia d’aquests llibres en les biblioteques cavalleresques de finals de l’edat mitjana, per una part com a model de comportament a seguir en successives batalles; per una altra, per deixar constància de la participació de membres d’aquestes famílies en les batalles a ultrança en moments en què estaven ja pràcticament prohibides. El papa Juli II, per butlla de 25 de febrer de 1509, va prohibir els desafiaments.⁴⁶

El Concili de Trento suposa el final d’aquesta pràctica cavalleresca: es prohibeix clarament aquest tipus de reptes. La publicació a València el 1520 del Tratado de los Rieptos y desafios que entre los caballeros y hijosdalgo se acostumbran hacer y cerimonial de príncipes, de Diego de Valera (1412-1488), és el cant de cigne d’una etapa i d’una forma concreta de solucionar les tensions entre la noblesa.⁴⁷

      Hem cregut convenient afegir a la present edició el tractat «Sumari de batalla a ultranza», de mossén Pere Ferrer, cavaller, que inclou el formulari a seguir en algunes tipologies documentals: cartells, procures i notificacions (doc. 1).

      El meu agraïment a D. Gonzalo Crespí de Valldaura, comte de Sumacàrcer i d’Orgaz, i a la seua família, per les facilitats donades en l’accés al seu arxiu; als professors i companys del Departament d’Història Medieval i Ciències i Tècniques Historiogràfiques de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València Dr. Mateu Rodrigo Lizondo i Dra. M.ª Milagros Cárcel Ortí, per les correccions i consells en l’elaboració d’aquest treball. Igualment, als professors Dr. Enric Guinot i Dr. Antoni Furió, directors de la col·lecció, per haver-me animat a l’estudi i l’edició d’aquesta obra.

      CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I EDICIÓ

      Per a aquesta edició documental hem seguit les normes de transcripció de la col·lecció Fonts Històriques Valencianes de la Universitat de València:

      1. Es conserven les grafies tradicionals.

      2. Es puntuen i separen les paraules segons les convencions de la llengua moderna.

      3. S’accentua el text d’acord amb les regles ortogràfiques vigents.

      4. Es respecten les grafies originals, però regularitzem i/j, S/s, u/v i c/ç, d’acord amb els usos actuals.

      5. Se simplifiquen les consonants dobles a inici de paraula només.

      6. Se substitueix ll per l·l, quan aquestes grafies tenen valor geminat.

      7. S’aplica el criteri normatiu de l’ús de majúscules i minúscules.

      8. S’usa la dièresi i el guionet d’acord amb la normativa actual.

      9. Es despleguen les sigles i les abreviatures. En el cas de noms propis representats per una inicial, es desenvolupa el nom complet entre parèntesis: R(amon).

      10. S’empra l’apòstrof d’acord amb la normativa actual.

      11. Les formes verbals del verb haver ‘ha’ ‘he’, quan no duen la h, van accentuades de la següent manera: ‘à’ i ‘é’.

      12. S’empra el punt volat per a indicar l’elisió de vocals en aquelles reduccions que no tenen representació gràfica en la normativa actual.

      13. Les xifres romanes van en versaleta i entre dos punts: .III., .IIIIº., .Vª., .II^M.

      14. Les paraules, frases o paràgrafs escrits en llengua diferent a la principal del document van en cursiva.

      15. Les lletres o mots omesos per l’escrivà i indispensables per al sentit que són restituïts per l’editor, van entre parèntesis angulars < >.

      16. Les lletres o mots que falten per deteriorament del document o forats van entre claudàtors [abc].

      17. La indicació d’un blanc s’indica: (en blanc). Si és un manuscrit i hi ha un full en blanc, s’indica: ||^5r (en blanc).

      18. Les indicacions com (sic) van entre parèntesis redons.

      19. Les lectures dificultoses o no segures que sí que poden restituir-se pel significat o per aparèixer en un altre apartat del document van entre claudàtors amb tres punts […]. També se’n pot advertir mitjançant un signe d’interrogació.

      20. Les notes i mots al marge del document, la indicació d’un símbol СКАЧАТЬ