Lletres de batalla de la València medieval. AAVV
Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Lletres de batalla de la València medieval - AAVV страница 4

СКАЧАТЬ Lletra de deseiximent. Lletra primera missiva 1514, juliol, 4. Xàtiva. Resposta de Francí Crespí amb evasives. 1514, juliol, 15. Saragossa. Lletra segona de deseiximent. 1514, juliol, 31. Xàtiva. Segona resposta de Francí Crespí amb evasives. 1514, setembre, 1. Íxer. Tercera lletra de batalla tot indicant que en la propera indicarà jutge, camp, armes i dia de la batalla. 1514, octubre, 1. Xàtiva. Tercera lletra de resposta de Francí Crespí en què manifesta que no està disposat a eixir del regne de València i declara que els arguments de l’altre són mentides. 1514, octubre, 20. Íxer. Lletra quarta de batalla en què retorna l’acusació de mentider a Francí Crespí i demana que trie jutge, camp, armes i data per a la batalla. 1514, novembre, 10. Sumacàrcer. Lletra quarta de resposta de Francí Crespí en què tria armes i deixa en mans d’Íxer l’elecció del lloc dins de sis mesos. 1514, novembre, 26. Castell d’Orpesa. Cinquena lletra en què desmenteix els arguments de Crespí. 1514, desembre, 23. Sumacàrcer. Cinquena lletra de resposta de Francí Crespí. 1515, febrer, 8. Sumacàrcer. Lletra de Francí Crespí en què comunica a Jeroni d’Íxer que ha escollit com a jutge Ferran II, rei d’Aragó, que els ha convocat per a la batalla, segons carta feta a Valladolid el 18 de gener de 1515, per a l’1 de juny.

      El 10 de novembre de 1514, en lletra escrita des de Sumacàrcer, Francí Crespí trià armes:

      les armes vos divise a cavall, ab cavalls de la brida, encubertats ab cubertes ab franqualets de brufol, testera de acer e coll de malla, sellets aserades acostumades a portar en guerra; e les nostres persones ab cuyraces cubertes sens rests, gocets y falda de malla, [c]alces e guardes e miges mànegues de malla, en la mà squerra manyopla de llargària que cascú portar-la volrà y en la mà dreta guar(da) de malla, armas de cama y de cuxa, ab scarpre de malla, cabacet o biqoquet ab bavera e alpartàs de malla, llances de mà de onze palms de asta e un palm de ferro, dues spases, cascuna de quatre palms y mig del cap del pom fins a la punta, e copagorges de dos palms del pom fins a la punta. Les quals armes, axí de les persones nostres com dels cavalls, sien del pes que cascú portar-les volrà e sens ninguna maestria, segons se acostuma portar en gue[r]ra.

      Francí Crespí de Valldaura, fill de Lluís Crespí, proposa finalment com a jutge per a la batalla el rei de la Corona d’Aragó Ferran II, qui els cita per al divendres 1 de juny de 1515, a Burgos:

      Su alteza mandó dar campo e batalla al dicho don Jerónimo d’Ixer e mosén Crespí, y los dos entraron en la liça, segunt e como eran obligados e segunt los carteles que entre ellos eran pasados, donde después de hechos todos los auctos e solemnidades, que en tal caso se requieren, por su alteza e por el illustre señor don Yñigo Fernández de Velasco, condestable de Castilla e duque de Frías, les fue dada licencia para la lid, donde los dichos don Jerónimo d’Ixar y mosén Crespí lo hizieron como muy buenos y honrados cavalleros, y ansi su alteza echó el bastón y los mandó despartir y dar por buenos y honrados. Y ansi mandó el dicho condestable lo diesse por sentencia para guardar de su derecho cada una de las partes, absolviéndolos, como así mismo su alteza los absolvía e dava por libres e quitios de la querella e defendimiento e de todas las cosas della dependientes.

      Ambdós contrincants protestaren davant el rei, però una vegada més el litigi acabà sense perdre cap dels combatents. L’actitud del rei de no permetre que ningú dels dos morira està en relació amb la nova actitud de la Corona davant aquest tipus de combats, i també amb el pes d’un dels llinatges més importants del moment: els Íxer/Híjar, ducs d’Híjar, comtes de Belxit i cavallers de l’orde de Santiago, a la qual pertanyia un dels protagonistes. La branca valenciana, de la qual era membre Jeroni d’Íxer, eren senyors d’Alfarrasí, de la Vall de Xaló i Gata, senyorius valencians als quals més tard s’uniran Sollana, l’Alcúdia i el Ressalany, a més de la comanda de Montalbà, de l’orde de Santiago, al regne d’Aragó.

      Encara el 1516, Eximén Peres Escrivà citarà a la montanya del Puig de Xàtiva per a combat i batalla a ultrança a Perot Crespí de Valldaura, un altre fill de Lluís Crespí. Aquesta vegada la batalla no es podia celebrar a la llum del dia, i Perot Crespí no va tenir tanta sort com el seu germà Francesc o el seu pare. Va morir després de quinze dies a conseqüència de les ferides.