Teodor Llorente, líder de la Renaixença valenciana. Rafael Roca Ricart

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ 2. L’ETAPA ANTIRATPENATISTA

       3. ADMIRACIÓ I CORDIALITAT RECÍPROQUES

       3.1 Las Provincias i Blasco Ibáñez

       3.2 La relació epistolar

       3.3 L’homenatge (1903) i la coronació (1909) de Llorente

       3.4 La defunció de Llorente (1911)

       4. «QUE TINGUES, FILL MEU, MOLTS ENEMICS...»

       V. L’ADMIRABLE EXEMPLE DE VÍCTOR BALAGUER

       1. L’INICI DE LES RELACIONS (1859-1868)

       2. EL DIÀLEG IDEOLÒGIC

       3. PRIMERA VISITA DE BALAGUER A VALÈNCIA (1876)

       4. SEGONA VISITA DE BALAGUER A VALÈNCIA (1880)

       4.1 El banquet polític

       4.2 La vetlada literària

       4.3 Els Jocs Florals de Lo Rat Penat

       5. TERCERA VISITA DE BALAGUER A VALÈNCIA (1891)

       6. UNA INTENSA RELACIÓ EPISTOLAR

       6.1 La Flor Natural que no pogué arribar a ser

       6.2 Entre la política i la literatura

       7. LAS PROVINCIAS I BALAGUER

       7.1 Llorente, divulgador de l’obra balagueriana

       7.2 La defunció de Balaguer (1901)

       VI. L’ÍNTIMA AMISTAT AMB JACINT VERDAGUER*

       1. L’INICI DE LES RELACIONS (1865-1880)

       1.1 La publicació de L’Atlàntida (1878)

       1.2 La publicació d’Idil·lis i cants místics (1879)

       1.3 Les dues trobades de 1880: el Mil·lenari de Montserrat i els Jocs Florals de Barcelona

       2. ELS JOCS FLORALS DE LO RAT PENAT DE 1881: LA CONSOLIDACIÓ DE L’AMISTAT

       3. LA PRÀCTICA D’UNA AMISTAT MADURA (1881-1902)

       3.1 L’«Oda a Barcelona» i la visita de Llorente (1883)

       3.2 Notícies de Verdaguer a Lo Rat-Penat. Periódich Lliterari Quincenal i els Jocs Florals de Barcelona (1885)

       3.3 La publicació de Canigó (1885-1886)

       3.4 Notícies de Verdaguer a Las Provincias (1888)

       3.5 La traducció del poema verdaguerià «L’Arpa» (1889)

       3.6 Notícies de Verdaguer a Las Provincias (1889)

       3.7 Els Jocs Florals de Barcelona i les festes de Santa Maria de Ripoll (1893)

       3.8 L’última trobada dels amics i la «crisi» de Verdaguer

       3.9 Llorente, divulgador de l’obra verdagueriana

       4. LA DEFUNCIÓ DE VERDAGUER: NOVES MOSTRES D’AFECTE (1902-1904)

       5. LLORENTE I L’HOMENATGE A VERDAGUER (1908)

       6. APÈNDIX

       VII. L’EMOTIVA FRATERNITAT AMB MIQUEL COSTA I LLOBERA

       1. LAS PROVINCIAS I COSTA I LLOBERA

       1.1 Nou poemes

       1.2 Tres ressenyes

       1.3 Altres articles i referències

       2. COSTA I LLOBERA I LES NOCES D’ARGENT DE LO RAT PENAT (1906)

       3. LLORENTE, TRADUCTOR DE COSTA I LLOBERA

       4. ELS MALLORQUINS A VALÈNCIA (1909)

       4.1 El banquet de Lo Rat Penat

       4.2 La vetlada literària a bord del «Miramar»

       5. MALLORCA I LA CORONACIÓ DE LLORENTE (1909)

       VIII. L’ENTUSIASTA ADMIRACIÓ ENVERS FREDERIC MISTRAL

       1. PRIMERS CONTACTES AMB ELS POETES DE PROVENÇA

       2. ELS JOCS FLORALS DE BARCELONA (1868)

       3. LA FUNDACIÓ DE L’ACADÈMIA D’OC (1876)

       4. LES NOCES DE MISTRAL (1876)

       5. LES FESTES LLATINES DE MONTPELLER (1878)

       6. L’HOMENATGE A MARIA LLORENTE FALCÓ (1880)

       7. LA POESIA «CARTA À F. MISTRAL», DE QUEROL (1898)

       8. L’HOMENATGE A LLORENTE (1903)

       9. LA PRIMERA VISITA DE LLORENTE A MISTRAL (1903)

       10. LA SEGONA VISITA DE LLORENTE A MISTRAL (1905)

       11. MISTRAL I LES NOCES D’ARGENT DE LO RAT PENAT (1906)

       12. L’EPISODI DE LES CADENES DEL PORT DE MARSELLA (1907)

       13. L’HOMENATGE A MISTRAL (1909)

       14. LA VISITA DE SANCHIS SIVERA A MISTRAL (1910)

       15. LA DEFUNCIÓ DE LLORENTE (1911)

       IX. LA PARTICIPACIÓ EN EL PRIMER CONGRÉS INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA (1906)

       X. L’ÈXIT DE LA RENAIXENÇA VALENCIANA

       BIBLIOGRAFIA

PRÒLEG

      La figura de Teodor Llorente, gegantina, perdurable, recorre i aixopluga sota la seua ombra omnipotent tota una centúria de la nostra època contemporània, des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX. Un cas rar, insòlit, de mestratge, capaç de travessar victoriós el filtre crític de diverses generacions, que no sols es negaren a matar el pare, sinó que el protegiren i reivindicaren apassionadament, fins a convertir-lo en un mite. Escriptors nacionalistes tan poc discutibles com un Miquel Duran de València, integrant de la nova promoció d’escriptors СКАЧАТЬ