El mas i la vila a la Catalunya medieval. Víctor Farías Zurita

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ target="_blank" rel="nofollow" href="#ulink_785f9b55-6fb4-54e6-a735-a05cc1e5d7bb">[72] Bloch, Caractères, pp. 92-97; Faucher, «Polyculture», pp. 249-251; Toubert, Structures, pp. 281-290.

[73] G. Chouquer i F. Favory, «Aux origines antiques et médiévales des parcellaires», Histoire et sociétés rurales, 4 (1995), pp. 11-46. Vegeu, a més, U. Heimberg, «Römische Flur und Flurvermessung», dins Beck, Denecke i Jankuhn (eds.), Untersuchungen zur eisenzeitlichen und frühmittelalterlchen Flur, 1, pp. 142-195.

[74] Toubert, Structures, 1, p. 224.

[75] R. Martí, «Les insulae medievals catalanes», Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 44 (1988), pp. 111-123.

[76] White, Farming, 151-172; Leveau..., Campagnes, pp. 83-85 i 208-212; J. P. Oleson, «Irrigation», dins Ö. Wikander (ed.), Handbook of Ancient Water Technology, Leiden, 2000, pp. 183-215. Per a la irrigació en la Catalunya medieval vegeu J.-P. Cuvillier, «L’irrigation dans la Catalogne médievale et moderne», Mélanges de la Casa Velázquez, 20 (1984), pp. 145-187; S. Caucanas, Moulins et irrigation en Roussillon du IXe au XVe siècle, París, 1995, pp. 255-307. Resulta instructiu: R. Garrabou Segura i J. M. Naredo Pérez (eds.), El agua en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Madrid, 1999.

[77] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 467-468.

[78] ACA. C, Pergs. Berenguer Ramon I, 30 (1020); Bonnassie, Catalogne, 1, p. 468.

[79] Caucanas, Moulins, pp. 27-28.

[80] Ch. Brunn, «Water Legislation in the Ancient World», dins Handbook of Ancient Water Technology, pp. 575-604.

[81] J.-P. Cuvillier, «La propriété de l’eau et l’utilisation des ouvrages hydrauliques dans la Catalogne médiévale (XIIIe et XIVe siècles). Essai d’histoire économique et sociale», dins Miscel·lània històrica catalana, Poblet, 1970, pp. 249-255.

[82] ACA. OR, Pergs. St. Joan de Jerusalen, Armari 1, 33 (1164).

[83] ACA. OR, Pergs. St. Llorenç del Munt, 296 (1159); ACA. OR, Pergs. Montalegre, 165 (1196); ACB, Pergs. Pia Almoina, 4, 59, 41 (1245).

[84] J. Despois, «Pour une étude de la culture en terrasses dans les pays méditerranéens», Géographie et histoire agraires (Annales de l’Est, Mémoire 21), Nancy, 1959, pp. 105-117; O. Rackham i J. A. Moody, «Terraces», dins B. Wells (ed.), Agriculture in Ancient Greece, Estocolm, 1992, pp. 123-130; L. Foxhall, «Feeling the Earth Move: Cultivation Techniques on Steep Slopes in Classical Antiquity», dins G. Shipley i J. Salmon (eds.), Human Landscapes in Classical Antiquity. Environment and Culture, Londres i Nova York 1996, pp. 44-67; Grove i Rackham, Nature of Mediterranean Europe, pp. 107-118 Sobre les tècniques d’aterraçament, el manteniment i el cultiu de les terraçes vegeu l’extens estudi de Ph. Blanchemanche, Bâtisseurs de paysages. Terrassement, épierrement et petite hydraulique agricoles en Europe. XVIIe-XIXe siècles, París, 1990.

[85] Bonnassie, Catalogne, 1, pp. 445-448.

[86] Despois, «Étude», pp. 105-117; R. Neboit-Guilhot, «Les contraints physiques et la fragilité du milieu méditerranéen», Annales de Géographie, 551 (1990), pp. 1-20.

[87] Etimologías, XVII, 2, 1-5.

[88] R. Garrabou i J. M. Naredo (eds.), La fertilización en los sistemas agrarios. Una perspectiva histórica, Madrid, 1996.

[89] Etimologías, XVII, 2, 3.

[90] Puig Ustrell, Capbreu, doc. 1140.

[91] ACA. OR, Pergs. St. Cugat del Vallès, 1192.

[92] ACA. OR, Notarials St. Cugat del Vallès, Reg. 12, f. 41-41v.

[93] Etimologías, XVII, 3, 18; Bechmann, Arbres, pp. 189-190; F. Sigaut, L’agriculture et le feu. Rôle et place du feu dans les techniques de préparation du champ de l’ancienne agriculture européene, París, 1975.

[94] M. Bloch, Caractères, pp. 75-82 i 92-97; G. Sivéry, «Brache», dins Auty et al. (eds.), Lexikon des Mittelalters, cols. 536-537.

[95] Etimologías, XVII, 2, 2.

[96] Ibíd., 5.

[97] Per al que segueix vegeu V. Farías Zurita, «El medio natural en una sociedad señorializada. Composición, explotación y apropiación del incultum en la Catalunya del noreste (siglos X-XIII)», dins J. Clemente Ramos (ed.), El medio natural en la España medieval. Actas del I Congreso sobre ecohistoria e historia medieval, Cáceres, 2001, pp. 277-299.

[98] H. Fichtenau, «Wald und Waldnutzung», dins H. Fichtenau, Beiträge zur Mediävistik. Ausgewählte Aufsätze, 3, Stuttgart, 1986, p. 108.

[99] L. Söll, Die Bezeichnungen für den Wald in den romanischen Sprachen, Munic, 1967, pp. 371372 i 159-161.

[100] J. M. Palet Martínez, «Estructura parcel·laria i aprofitament agropecuari del delta del riu Besòs en època medieval», Finestrelles, 8 (1996), pp. 39-58; J. Fernández Trabal, «Aprofitaments communals, prats i pastures al Delta del Llobregat (segles XIV-XV). Conflictes per a la utilització de l’espai a la Baixa Edat Mitjana», Acta historica et archæologica mediævalia, 10 (1989), pp. 189-220.

[101] Pons Guri, Cartoral de Santa Maria de Roca Rossa, doc. 153 (1209).

[102] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, 1995, doc. 69).

[103] ACA. OR, Pergs. Sta. Maria d’Amer, 39 (E. Pruenca i J. M. Marquès, Diplomatari de Santa Maria d’Amer, Barcelona, СКАЧАТЬ