Crònica Volum I. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ al carrer de l’Hospital, al Raval barceloní, era a l’altre costat de la ciutat: lluny del barri on residien la família del nostre assaonador i els seus companys d’ofici, però ben a la vora de la casa de la senyora Corbera, al carrer del Carme, on treballava Maria abans de casar-se. El mateix Riera pot haver estat fins i tot el qui va presentar Parets a la seva segona dona, Elisabet Mans. Als seus protocols notarials, si més no, hi figura una àpoca signada l’any 1637 per un cert Francesc Mans, pagès de Sant Vicenç de Sarrià. Tanmateix, no sabem si el contacte de Riera amb la família de la noia era anterior o no a la seva relació amb la de Parets.²⁹

Les úniques altres persones que es poden identificar com a marmessors de membres de la família de Parets són Antoni Mates i Heures, un daguer, i la seva dona Victòria. Caterina, la mare de Parets, va morir a casa d’ells, a la plaça del Rei, el 1670, segons el subsegüent inventari post mortem que supervisaren tots dos. No hi ha manera de saber com i per què Caterina anà a viure amb ells, però es pot suggerir, almenys, una possible connexió gràcies a dos dels testaments esmentats anteriorment, el del vell Parets (1631) i el de Maria Roure (1636). El Francesc Mates, daguer, que actuà com a testimoni en tots dos casos era en realitat el pare d’aquella Victòria Mates que era al costat de Caterina quan va expirar.³⁰ Certament, pot haver-hi hagut alguns altres lligams entre totes dues famílies, atès que el nom en qüestió apareix també en altres llocs. A la crònica de Parets, per exemple, un cert Mates, un sabater que residia al carrer de la Dagueria, és assenyalat com una de les primeres víctimes de la pesta de 1651 (II, 40r). I un Francesc Mates, mestre de cases, testimoniava l’any 1670 en el lloguer d’una casa per part de Joan Baptista Parets, encara que no podem dir si aquest darrer tenia cap relació amb la nostra família d’assaonadors.³¹

Per descomptat, els contactes extrafamiliars de Parets i la seva família que hem pogut esbrinar fins ara no tenien pas una sola funció, sinó que, al contrari, representaven papers diversos que se solapaven, es complementaven o es reforçaven recíprocament. Un dels més importants, a banda dels de tutor o executor testamentari que ja hem vist, tenia relació amb el padrinatge. No deixa de ser força sorprenent que sapiguem a hores d’ara tan poca cosa sobre una pràctica social i religiosa tan vital a l’època moderna com és ara l’apadrinament.³² Sens dubte, la manca de fonts idònies en fa tot sovint prou difícil la recerca. Molts registres de baptismes no ens proporcionen més que un seguit de noms de pila, i el resultat és que, generalment, és impossible de distingir entre els padrins que estaven relacionats amb el nadó apadrinat i els que no. Per consegüent, no sempre podem diferenciar prou bé entre sistemes de parentiu espiritual el propòsit dels quals era enfortir aliances —no solament entre les famílies que havien entroncat per via matrimonial, sinó també entre les diferents generacions d’un mateix llinatge— i aquells altres que, per contra, ajudaven a estendre els contactes i a cercar patronatge o protecció fora de la mateixa família, com és el cas etnogràfic ben conegut del compadrazgo andalús i de l’Amèrica Llatina.³³ Pel que fa a Parets, tot i la desaparició de la documentació de la seva parròquia, Santa Maria del Mar, podem identificar sense dificultat els padrins de tots els seus fills gràcies a les notes que ell mateix va consignar a la seva crònica. D’altra banda, la inserció d’aquesta mena de dades en el context més ampli de la seva parentela i d’altres modalitats de relacions personals dóna, si més no, una primera idea de la importància que el patrocini de caràcter religiós tenia en la sociabilitat d’aquest assaonador barceloní.

Els mateixos padrins de bateig de Parets, el 7 de març de 1610, eren l’adroguer Pere Mora i la senyora Marianna Tries, muller del negociant Pere Tries.³⁴ Mora, una persona ben coneguda en aquell veïnat, tenia una botiga a la plaça del Born, ben a la vora de l’església de Santa Maria del Mar. Es tractava d’una família benestant. Un seu fill, Gabriel, hereu del negoci familiar, va fer un casament assenyalat: la muller, que casualment es deia també Maria Roure, era filla d’un altre adroguer, i li va dur el no gens menyspreable dot de mil cinc-centes lliures. I un nét de Pere Mora, també Gabriel de nom, arribà a ser notari públic.³⁵ Res no sabem, en canvi, de Marianna Tries, la qual pot haver estat una parenta dels Parets.

      Tenim força més informació pel que fa a les gairebé dues dotzenes de padrins dels fills del nostre assaonador. Els seus noms, ordenats cronològicament després del nom i l’any de naixement del nadó batejat, són els següents:

       1. RAFAEL MIQUEL JOSEP PERE FELIP PARETS I ROURE (1634): Rafael Riera, notari, i Eulària Corbera.

       2. FERRANDO MIQUEL JOSEP BENET PARETS I MANS (1639): Ferrando Fiveller, noble de Barcelona, i Elisabet Vilar, muller de Francesc Vilar, mercader de Barcelona.

       3. JOSEP JACINTO FRANCESC JAUME («JOSEPÓ») PARETS I MANS (1640): Josep Espuny, cavaller, i Anna Maria Anyga (?), vídua de mossèn Jerònim Anygo (o Anyós?), ciutadà honrat de Barcelona.

       4. ESTEVE JOAN JAUME FRANCESC PARETS I MANS (1643): mossèn Joan Ponç, pellisser i mestre d’escriure, i Margarida Viladoms, filla soltera de Pere Joan Viladoms, pagès de Martorell.

       5. JOAN PERE MARIANO FRANCESC ALEIX PARETS I MANS (1644): Joan Ma[n]s, pagès de Sarrià, i Caterina Parets, vídua de Miquel Parets sènior.

       6. JOAN FRANCESC ANTIC GABRIEL PARETS I MANS (1647): Antic Ferrer, pagès, i Eulària Mans, la mare d’Elisabet Mans.

       7. ANNA MARIA MAGDALENA EULÀRIA PARETS I MANS (1650): Bartomeu Gual, fill de Bartomeu Gual, escudeller, i Anna Maria Ferrer, filla soltera d’Antic Ferrer, pagès.

       8. MARIANNA EULÀRIA ISABEL PARETS I VINYES (1653): Bonaventura Grosset, botiguer de teles, i Eulària Foixac, muller de Guillem Foixac, marxant.

       9. JAUME MARIANO MIQUEL PARETS I VINYES (1656): Jaume Montfages (o Monfages), candeler de cera, i Maria Noguers, filla soltera de Jaume Noguers, assaonador.

      10. RAFAEL FRANCESC JERÒNIM PARETS I VINYES (1658): Francesc Micó, notari reial, i Jerònima Lacavalleria, muller d’Antoni Lacavalleria, impressor de Barcelona.

      11. MARIA COLOMA TERESA PARETS I VINYES (1659): Ramon Pintor, assaonador, i Maria Badia, muller de Jerònim Badia, paraire.

      Entre les característiques compartides per aquest grup de padrins hi havia, en primer lloc, els lligams familiars. Set dels vint-i-dos padrins estaven emparentats amb Parets d’una manera o altra. Dels quatre homes, un era el seu sogre (Joan Mans), un altre li era cunyat (Antic Ferrer), el tercer era fill d’un seu cunyat (Bartomeu Gual) i el darrer era parent (potser un germà?) de la tercera sogra de l’assaonador. De les dones, les tres de la família eren la seva mare, Caterina, la seva segona sogra, Eulària Mans, i la filla d’un cunyat (Anna Maria Ferrer).

      La majoria dels padrins, però, no semblen emparentats de cap manera amb l’assaonador. De fet, cal fer notar que els familiars no apareixen com a padrins fins al naixement del cinquè fill de Parets, Joan, l’any 1644. Els padrins del primer fill foren Rafael Riera, el notari que, com ja hem vist, s’encarregà de redactar els primers capítols matrimonials de Parets i que, a més, actuà com a marmessor de la seva primera muller, Maria Roure, juntament amb l’antiga mestressa de la noia, la vídua Eulària Corbera. Els següents dos tàndems de padrins incloïen persones d’un rang social força elevat. Els padrins de Ferran i Josepó foren un noble (Fiveller provenia, efectivament, d’una distingida família de l’aristocràcia СКАЧАТЬ