Crònica. Volum III. Miquel Parets

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ y cridaren al senyor de Marcha, superyntendent de tots los negosis del rey de aquesta provínsia, y també a don Juseph Margarit, governador de Catalunya, [12v] y altros cavallés de consell de guerra, y alguns marinés pràtichs, per a veure lo que se auria de fer en aquexa galera, la qual estave aturada devant lo moll. Y axí, resolgueren de anviar-i una faluga ab alguns cavallés, juntament ab lo patró Farret, mariner català, omo entès en la mar, y ell conexeria lo que era.

      Y axí anaren y arribaren en dita galera per a vèurer lo que demanave, y veren que era de la senyoria de Gènova. Y digueren que venia de Cartagena y anave en Gènova, y que, lo dia de air, tot lo dia li donà la caça unes quatre ho sis galiotes de moros, y que, per a fugir y poder escapar d’ellas, agué de llansar algunes àncoras en mar y tota l’aygua de la xurma y algunes altres cosas; y axí, que nesesitave de aygua y de algunes àncoras, per lo que podia sucseyr; y que ella s’era arrimada assí per a escapar de ditas galiotas, que, com ellas ja saben que per les guerres que tenim assí no s’emperaria de aquest port, tenien por no·ls isquesen al devant; y axí, suplicaven a la siutat los fes mersè de socorre’ls en lo que demanaven, que·n rebrien molt gran mersè.

      Y axí, la faluga tornà a la junta —que·ls estaven esperant— y donaren dita relatió, lo qual vingué tanbé un gentilom de dita galera a donar dita enbaxada als senyós de la junta, los quals estigueren molt bon rrato en dita junta. Y axí, desliberaren de que, pus era de la senyoria, que se’ls donàs allò que demanaven, pagant-ho. Y donaren orde al patró Farret que miràs lo que faltave, y que apersebís gent de la Ribera ab sos lleüts anasen a carregar los barrils de l’aygua y que·ls aportasen en galera. Y axí era ja tart, y lo endamà de matí hi anà ab molts lleüts, que la galera no·s volgué acostar gaira, que estave serca de un tir de artilleria del moll; y desenbarcaren molts marinés y moros per a umplir los barrils, los quals umpliren al pou dels descarregadós, y los llaüts los traginaren tots en galera; y també compraren alguna àncora. Y quant tingueren lo que avían de manester, que éran a la tarda, se despediren y feren vela, però no tiraren ninguna pessa per lo bon agraïment, que la gent los ho tingué molt a mal, que basta éser genovesos.

      Y axí, arribà en Gènova a son salvo. Y se deya que aportave molta moneda, que se’n tornave algun enbaxador de Gènova que venia de Madrid.

1. Entenem que es refereix a les Balears.

2. qual: al ms. «quals»; corregim d’acord amb el sentit.

      [25.] De com los castellans ajuntaren son exèrsit per a venir a socórrer Lleyda

Veyent los castellans que la plaça de Lleyda estave apretada, per aver sinch mesos que y tenia lo siti lo compte de Aucourt, anaren ajuntant son exèrsit en Fraga per a socórrer dita plaça; que lo rey de Castella estave en Saragoça, y son fill tanbé,¹ ajuntant gran còpia de gent; y ne feren venir per moltes altres parts per a ajuntar un gros de exèrsit per a socórrer dita plaça. Y axí, ajuntaren catorze mil infans y quatre mil cavalls; y per general de dit exèrsit venia lo marquès de Leganyés,² soldat vell, homo molt pràtich en la guerra. Y aportaven un pont de barques, ab sos carros, y passaren lo riu de Segre per Maquinensa; y lo passaren als 2 de octubre 1646, a dues llegüetas desota nòstron exèrsit del siti de Lleyda, y estigueren a la vora del riu fins que lo exèrsit fou tot passat de dasà, y, com tot fou passat, llevaren lo pont y lo tornaren a carregar ab los carros y se’l ne aportaren ab lo matex exèrsit, per a que, quant se’n volguesen tornar, lo poguesen tornar a posar sens ningun enpediment. Y lo exèrsit marxà devés les trinxeres y féu alto devant les trinxeres, en una eminènsia que hi ha en unes forques, y de allí tiraren algunes pesses a nostras trinxeres, las quals estaven molt fortes. Y aprés, passats dos ho tres dies, que degueren tenir alguna inteligènsia de la plaça, que·s tindria algun tems, y, vist que ningú de nòstron exèrsit gosave exir de dins las trinxeres per no desemparar-les, dexaren lo socorro en Torres de Segre, ab quatre mil hòmens de guarnisió.

      Y lo marquès de Leganés marxà ab tot lo restant de l’exèrsit y se’n baxà a Arbeca, lo qual hi avia guarnisió fransesa, però prest la prengueren, que comensaren a batre lo castell y lo cabo prest se rendí. Y avie-y molta cantitat de blats, que y era tota la collita de aquell any, que tots los llochs de aquell entorn avien recollit allà molta cosa, y tot ho saquejaren y se n’aportaren lo blat ab carros, y molt oli y vi que y avia, tot se n’o aportaren, de modo que y avia un gran bé. Y lo cabo fransès que y era se n’anà ab los castellans, de bon grat, perquè se rendí per algun interès, que molt bé se podia tenir ab la gent que y era, sinó que, de prompte, se rendí; y los soldats que y eren se’n tornaren a l’exèrsit, y sols lo cabo se n’anà ab ells.

Aquí trobaren què menjar per lo exèrsit per alguns dies, y, de aquí, se escamparen per tot lo Urgell: prengueren Castelldàsens, que és un lloch dels frares de Escala Dey,³ reonablement fort; y prengueren a Agramunt, a ont trobaren moltísims blats; y entraren també en Tàrrega, a ont hi avia molt que menjar; y arribaren —la cavalleria— fins arran de les muralles de Servera, a ont era nostra plaça de armes y totes les monisions y provisions de nostre exèrsit, axí de boca com de guerra. De tal modo se escamparen per lo Urgell, que foren senyós de tot ell, y vivien dels mantenimens que y trobaren, que, encara que no y aguesen aportat res, hi trobaren prou què víurer. Y per molt tems y agueren llevat lo⁴ pas per a aportar les provesions al [13r] nostro exèrsit: que no podien anar per lo Urgell, que avien de fer passar los conboys per Pons y Camarasa, lo qual era fer una gran ronda y molts mals camins. A bé que lo compte de Aucourt ja·s temia del que podia ésser, que, abans, ja avia fetes posar moltes provisions dins las trinxeres, y, en tot y ab axò, no dexaven de entrar-i molts combois. Perquè lo enemich estigué més de un mes y mitx campeyant tota aquella plana de Urgell, vivint de nostros grans y saquejant totas aquellas vilas, que y feyen molts danys; a bé que·s deya que tot lo que prenien que u pagaven, ho que·ls feyen una pòlisa que u avien de anar a cobrar en Saragoça, però no·s digué que ningú hi anàs a cobrar-los.

1. El príncep Baltasar Carles.

2. Diego de Mexía, primer marquès de Leganés.

3. Els monjos d’Escaladei eren cartoixans, establerts, des del 1203, al peu de la serra de Montsant.

4. lo: al ms. «los»; corregim d’acord amb el sentit.

      [26.] De la crueltat que féu lo governador de Lleyda ab los naturals d’ella

      Don Gregorio Brito, de nasió portuguès, era governador de la plaça de Lleyda, lo qual se deya que era un cruel homo, que bé se demostrà en la crueltat que féu ab los naturals de dita siutat. Y fou: que los viures se li devien anar acabant y, per a que li durasen més y pugués entretenir més la plaça, husà de una estratagema molt mala, que fingí que sa alteza lo prínsep de Aucourt avia enviada una trompeta dient que fes de manera que los naturals de la siutat no patisen de menyar, que si avien de patir, que·ls tragués de la siutat y que·ls enviàs a son camp, que ell los proveiria (cosa que no s’era may pensada).

      Y axí, manà, de prompte, que totes les dones y criatures y la gent més vella, que se’n passasen al camp del compte de Aucourt, que allà los donarían mantenimens. Y axí, per força ho per СКАЧАТЬ