Valors tous en temps durs. Ángel Castiñeira

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ un fenomen similar amb les afinitats d’ordre polític, que creixen fins al 35%, mentre que provenien d’un 31% el 2000 i d’un 33% el 1990, de ma- nera que s’assoleix el nivell més alt de les tres dates comparades. El fet que es tracti de només un terç de la població fa que no se li hagi de donar més rellevància de la que té, però pot passar que el fenomen respongui a una major po- larització política (ni que sigui a petita escala) de la vida social catalana en els darrers temps.

      En ítems que susciten tant de consens com alguns dels que hem vist, és difícil de trobar diferències significatives entre segments socials. Tanmateix, sí que es detecta que, pel que fa a les condicions materials, a partir dels 45 anys els ingressos es consideren més importants a mesura que la generació observada té més edat. Igualment, les posicions de centredreta i de dreta atorguen més importància al fet de tenir ingressos adequats i unes bones condicions d’habitatge que no pas les posicions de centreesquerra i esquerra.

      En el bloc d’afinitats, el fet de pertànyer al mateix medi social es valora més a partir dels 45 anys i entre el centredreta i la dreta. L’afinitat política enregistra el mateix patró, amb un únic matís: se li dóna més importància a mesura que hom és més gran, sense una divisió tan clara en dos subgrups a partir de la frontera dels 45 anys. Finalment, en les creences religioses valen els mateixos factors, però a més cal afegir que l’aspecte es considera prou més important a mesura que disminueix el nivell d’estudis acabats. També resulta més important per a les dones que per als homes.

      Respecte de l’estructura familiar, el fet de tenir fills es considera més important com menys nivell d’estudis s’ha assolit. En aquest cas, hi ha una ruptura significativa entre el nivell d’estudis superiors i la resta, ja que en el cas dels titulats universitaris es concedeix molta menys importància a aquest aspecte.

      La vida sexual feliç és un factor menys valorat a partir dels 45 anys i a mesura que augmenta l’edat. En canvi, s’aprecia més com més alt és el nivell d’estudis. De forma una mica marginal, es valora una mica més en els homes que en les dones, i en els qui es declaren de centreesquerra o d’esquerra.

      En el bloc convivencial trobem que la importància de discutir els proble- mes entre els membres de la parella és relativitzada pel segment de més de 65 anys, així com a mesura que es té un nivell d’estudis més baix. D’altra banda, les dones ho valoren més que els homes, però no hi ha una gran distància entre aquests dos segments en aquest punt. On sí que n’hi ha, en canvi, és en el fet de compartir tasques domèstiques, ja que aquí les dones atorguen clarament més importància a aquest aspecte que no pas els homes. De la mateixa manera, es valora més aquest ítem a mesura que la generació és més jove, a mesura que augmenta el nivell d’estudis i a mesura que hom es desplaça cap al pol ideològic de les esquerres. Finalment, el fet de tenir temps de disposició individual per estar amb els amics o per desenvolupar les pròpies afeccions, és una mica més valorat entre els 18 i els 44 anys, així com a mesura que es té un major nivell d’estudis acabats.

      Resumint l’estudi de la segmentació, sembla que es pot dibuixar un sector de caràcter més tradicionalista (i materialista, en termes d’Inglehart) que sobrevalora els aspectes materials, les afinitats personals i socials i els fills. El seu perfil tipus és de més edat (a partir dels 45 anys), amb estudis primaris i ideològicament entre el centredreta i la dreta. En contraposició, també es fa visible un segment més individualista, hedonista i enfocat als aspectes més relacionals (per tant, tendencialment postmaterialista, segons Inglehart), el qual valora molt el diàleg en la parella, la coresponsabilitat de les tasques domèstiques i familiars, la compatibilitat de la vida en parella amb la dis- posició de temps personal i una vida sexual plena, mentre que valora menys el fet de tenir fills. El perfil d’aquest segment respon a les generacions més joves (en tot cas, menors de 45 anys), amb estudis superiors i ideològicament més cap a l’esquerra (en tot cas, a partir del centreesquerra). Internament, hi ha alguna divisió entre les prioritats més de preferència masculina (com la vida sexual plena) i les de preferència femenina (com la coresponsabilitat en la llar).

      ^[5] Amb aquesta denominació ens referim al fenomen que, en la família nuclear pròpia de la Modernitat, la parella acabada de constituir passava a residir en una ubicació separada de la resta del tronc familiar. Sota el model de la família tradicional, el més habitual era que tot el tronc familiar (format per diverses generacions i per les branques dels germans aplegades a l’entorn del patriarca familiar) residís en el mateix lloc. Amb la Modernitat s’imposa progressivament la família nuclear (formada per només dues generacions: pares i fills), i la neolocalitat corre paral·lela amb la industrialització, la urbanització i la individualització.

      Evolució de les consideracions sobre moral sexual, homosexualitat, divorci, avortament i noves tècniques biogenètiques

      La liberalització que ja havíem constatat en apartats anteriors s’evidencia sobretot en l’evolució de la moral sexual, així com en la consideració que reben fenòmens com el divorci o la inseminació artificial. En el gràfic següent es representa la mitjana de graduació obtinguda per les respostes de la població enquestada envers la justificació o no de determinades situacions. El segment de graduació s’estén des de l’1 (situació vista com a mai justificable) al 10 (situació vista com a sempre justificable).

      D’entrada, destaca el fet que totes les situacions que es plantegen des del 1990 han experimentat una progressiva liberalització. El mateix passa amb les que es plantejaren per primer cop el 2000. Si el 1990 tots cinc supòsits foren considerats més aviat injustificables (amb el divorci en una zona intermèdia) i el 2000 només dos dels set supòsits –el divorci i l’homosexualitat– es consideren més aviat justificables (amb l’avortament ja en zona intermèdia), el capgirament total arriba el 2009, en què només dos dels vuits supòsits es consideren més aviat injustificables.

      És notòria la variació que s’ha donat en el camp de la moral sexual. Tenir una aventura extramatrimonial rebia el 1990 una mitjana de puntuació de 2,3 (és a dir, era clarament injustificable) i el 2009 continua essent considerat així, però ara la puntuació ja és de 3,33; és a dir, que es veu com a significativament menys injustificable que el 1990. Amb la prostitució passa una cosa semblant: el 1990 tenia una puntuació de 2,93, mentre que el 2009 rep una puntuació de 4,64, molt a prop de situar-se a mig camí entre el justificable i l’injustificable. Però el cas més espectacular és el de tenir una relació sexual casual, situació que el 2000 tenia una puntuació de 3,92 (per tant, injustificable) i el 2009 salta al 6,34 i passa a ser vista com una situació força justificable. El que resulta curiós és que el 2009 es manté una actitud encara refractària amb les relacions sexuals extramatrimonials (la qual cosa concorda amb l’exigència de fidelitat que vèiem en la valoració d’aspectes importants per al bon funcionament d’una parella), però s’és molt tolerant amb les relacions sexuals esporàdiques, sobreentenent, però, que qui les manté no té cap compromís amb ningú altre. De la mateixa manera, s’accepta la prostitució força més que no pas l’any 1990. La conclusió a la qual s’arriba és que la liberalització no ha penetrat en les relacions de parella o els matrimonis fins al punt d’esquerdar la fidelitat i el propòsit monògam del vincle, però, en canvi, s’ha liberalitzat profundament la concepció de les relacions individuals que impliquen sexe, però no compromís (i possiblement, ni tan sols amor o afecte). Així, si l’any 2000 el sexe esporàdic sense compromís es veia com a injustificable, el 2009 esdevé justificable. Aquesta evolució concorda amb un estadi sociològic on predominen allò que Bauman anomena les “relacions líquides” (Bauman, 2005), pròpies de l’individualisme hedonista postmodern.

      L’homosexualitat com a fenomen, per la seva banda, potser és la situació que ha tingut un recorregut més fulgurant. Si СКАЧАТЬ