Valors tous en temps durs. Ángel Castiñeira

Чтение книги онлайн.

      De forma correlativa a l’entrada en crisi del matrimoni entès a la manera tradicional, assistim a una espectacular eclosió de formats alternatius que són acceptats per una gran majoria de la població enquestada. Per exemple, tres quartes parts accepten les parelles de fet (i poc més d’un 8% les rebutja); el matrimoni entre persones del mateix sexe també és acceptat per la majoria (51,3%), mentre que només un de cada cinc el rebutja (21,2%); finalment, fins i tot l’adopció d’infants per part de parelles homosexuals és acceptat per quasi la meitat (49,2%), mentre que un de cada quatre (25,8%) s’hi oposa.

      Globalment, doncs, podem afirmar que la societat catalana és profundament liberal pel que fa als diferents formats que prenen les famílies avui en dia. La liberalització que s’ha viscut, però, no ha penetrat uniformement en tots els segments socials. Així, les dones mostren avui posicions força més liberals, en aquestes qüestions, que els homes (vegeu a la pàgina 65 les diferències envers el matrimoni homosexual i l’adopció per part de nuclis homoparentals). Per generacions, a mesura que són més joves també hi trobem posicions més liberals. Però el que destaca és que a hores d’ara en totes les generacions dels qui tenen fins a 64 anys ja hi ha molts més efectius que toleren els tres supòsits estudiats que no pas que en són contraris. La ruptura, en canvi, es dóna precisament a la franja dels 65 anys, ja que els qui tenen aquesta edat o més anys són l’únic grup que es mostra clarament contrari tant al matrimoni com a l’adopció per part de parelles homosexuals, i també minva sensiblement el seu suport a les parelles de fet. En la mesura en què totes les generacions que vénen al darrere d’aquest segment es mostren àmpliament tolerants amb els fenòmens qüestionats, cal indicar que la tendència a una total normalització d’aquests tres fets apunta que en la propera dècada ja s’hauran eradicat les posicions refractàries, per simple inèrcia sociodemogràfica.

      El capital educatiu també és una variable significativa, ja que, com més elevat és el nivell d’estudis acabats, més tolerància es té tant a les parelles de fet com al matrimoni homosexual o a l’adopció per part de les parelles homoparentals. De fet, actualment només el segment que té estudis primaris o inferiors presenta una distribució on hi ha més persones detractores que favorables al matrimoni i a l’adopció en parelles del mateix sexe.

      També és força interessant analitzar el que ha succeït en l’espectre polític. Tal com era imaginable, en les posicions d’esquerra és on trobem el major suport als tres supòsits, i el centreesquerra també es decanta clarament per l’acceptació dels tres casos, tot i que de forma més moderada i amb una mica més de divisió interna. Tanmateix, esdevé una autèntica novetat l’evolució protagonitzada pels segments de centredreta i dreta. En ambdós casos, s’accepten les parelles de fet amb un 55-60% de veus, i les veus contràries no arriben ni al 14%. Pel que fa al matrimoni homosexual i a l’adopció per part de parelles de gais o lesbianes, el centredreta està profundament dividit, pràcticament en una situació d’empat tècnic entre tolerants i opositors (sense oblidar que hi ha un 33% indecís pel que fa al primer cas i un 21% que tampoc no s’acaba de definir en el segon cas). De la mateixa manera, en les posicions de dreta també hi ha una divisió interna considerable, tot i que aquí les posicions contràries sí que tenen un cert avantatge sobre les favorables. Curiosament, s’accepta més l’adopció d’infants per part de parelles del mateix sexe (el 36,5% a favor i el 40,5% en contra) que no pas el matrimoni entre homosexuals (el 28,4% a favor i el 44,6% en contra). En qualsevol cas, i tenint en compte les posicions tradicionals dels segments ideològicament ancorats cap a la dreta, s’ha de fer un èmfasi especial en la forta liberalització que ha viscut en relativament poc temps (si més no pel que fa a la família) aquest segment ideològic de la població catalana.