Els valencians, poble d'Europa. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ l’Economia, tot donant cobertura també als objectius en matèries com el Territori, les Infraestructures, el Medi ambient, l’Agricultura o les polítiques socials. El text signat pels tres partits l’11 de juny de 2015, en l’eix d’actuació referit al finançament, acabava reivindicant el que en termes de Mezquida podríem denominar «un valencianisme conscient»: «Volem un govern que defense els interessos dels valencians dins i fora del nostre territori. Mai més volem que se’ns tracte com a ciutadans de segona, ni des de Madrid, ni des de Brussel·les. La Comunitat Valenciana ha de ser el centre de l’acció política».

      Efectivament, gran part de les polítiques desenvolupades pel nou Consell van ser objecte de debat intern en la Fundació Nexe, i sobre moltes existeixen publicacions editades en els últims anys, participades per alguns dels actors polítics que les estan engegant a partir del Pacte del Botànic. A més, aquesta fundació segueix operant en el sentit per al qual va ser creada, generant nous debats i propostes alternatives socials i polítiques.

      Al costat de la urgència de la recuperació del valencià com a llengua d’ús en l’administració, i de la seua potenciació en el sistema educatiu i comunicatiu, el valencianisme polític, en aquest cas amb l’estreta participació del PSPV, ha impulsat la urgència d’un nou sistema de finançament autonòmic, majors inversions i la consecució del corredor mediterrani com a reivindicació emblemàtica capaç d’aglutinar les més diferents sensibilitats ideològiques; aquests són, sens dubte, els elements més potents del missatge polític elaborat pel president Ximo Puig per a la legislatura 2015-2019, a més del «rescat a les persones», després d’anys de deterioració dels serveis públics, especialment en matèria de Dependència i Serveis Socials. D’alguna manera cal afirmar que Ximo Puig, el president més valencianista de la jove autonomia valenciana, ha sabut enllaçar amb propostes de caràcter presobiranista que tenen el seu origen en un discurs marcadament valencianista i de reubicació del paper del País Valencià en l’Estat. Propostes que a més han anat acompanyades d’intenses campanyes de comunicació a tal fi, amb la intenció també de vertebrar en un mateix discurs polític a una autonomia profundament desvertebrada, per raons que excedeixen l’objectiu d’aquest treball.

Ha sigut tal l’impuls d’aquest nou relat valencianista, que en alguns moments fins i tot la dreta valenciana del PP i Cs ha participat d’ell en certs aspectes, com ara l’exigència d’un canvi en el sistema de finançament autonòmic o en la urgència del corredor mediterrani. En altres moments i temes, no obstant açò, la dreta ha trobat en el valencianisme matèria per a exercir una dura oposició al Consell; així ha sigut en tots els intents de la Generalitat Valenciana de potenciar el valencià en el sistema educatiu obligatori o en la funció pública. No resulta arriscat concloure, fins i tot, que aquest nou relat valencianista ha encoratjat en el PP i Cs la reactivació del discurs anticatalanista, la qual cosa ha sigut norma en la política valenciana des que es va instaurar la Transició política.⁵ En el que queda de legislatura ambdues posicions es mantindran en conflicte fins a les eleccions del 2019 i no és descartable que es polaritzen encara més, especialment des de la dreta, pel procés independentista a Catalunya.

       Un valencianisme digital

      Aquest treball, com s’indicava al principi, vol també subratllar el bon aprofitament que el valencianisme polític ha sabut fer de les noves formes de producció i distribució de continguts a través de l’ecosistema digital. Açò és així especialment en el cas de Compromís, que a partir de l’any 2010 va saber traure partit de les xarxes socials, especialment Youtube i Twitter, davant l’evidència que els mitjans de comunicació convencionals no li prestaven la mateixa atenció que als partits principals de la societat valenciana, el PPCV i PSPV. Menys encara Canal 9, on creiem, encara que igual ens equivoquem, que rares vegades un polític d’aquesta coalició va ser convidat als platós de Burjassot.

      El cas mereix una especial atenció, perquè enfront de la dificultat de trobar espai en els mitjans de comunicació sistèmics, Compromís va saber aconseguir notorietat i, especialment, nous públics, gràcies a aquestes xarxes socials, tot elaborant continguts impactants (les famoses samarretes de Mónica Oltra), divulgant seqüències determinades de moments viscuts en el Ple de les Corts Valencianes (com els enfrontaments dels diputats de Compromís amb els membres de l’executiu de Francisco Camps), i generant un notable activisme digital que, anys després, els ha permès aconseguir un ampli avantatge en els canals digitals. Només cal veure la quantitat de seguidors que tenen els actuals líders de Compromís en les xarxes socials enfront de líders d’altres partits de l’esquerra valenciana o de l’oposició del PP i Cs per a verificar-ho.

      Aquest activisme polític digital, que encara que citem a partir del 2010 en té ja alguns exemples en el 2009, cobra força a partir del 2011 –tot coincidint amb les manifestacions del 15M–, i aconsegueix la seua consolidació en la denominada Primavera Valenciana, en les indiscriminades i dures càrregues de la policia nacional contra els joves estudiants que protestaven per les retallades al febrer del 2012, les dures imatges de la qual van donar la volta al món. El valencianisme polític i els seus líders van ser els qui millor van interpretar tots dos moviments socials, que eren la resposta a un profund desencantament derivat de la crisi econòmica deslligada l’any 2008.

      La viralització d’aquests successos tràgics a través de les xarxes socials va generar una nova forma de comunicació política que va tenir en Compromís (i Podemos a Espanya) als alumnes avançats de l’esquerra. Aquestes experiències van servir per a experimentar i fixar models de gestió de comunicació digital; es van assajar amb èxit els nous llenguatges que exigeixen les noves plataformes i es van consolidar líders polítics que, posteriorment, en el 2015, jugarien un paper fonamental en el canvi polític en la societat valenciana. Les xarxes socials van ser, en aquest sentit, un excel·lent aliat, no només per a aquest tipus d’esdeveniments, sinó també per a la distribució de propostes, convocatòria d’activitats, i fins i tot per a la publicitat d’iniciatives culturals que, com va ocórrer per exemple amb la música en valencià, s’estaven convertint en un fenomen molt interessant entre els joves valencians, com bé apunta Víctor Maceda. L’atracció del públic jove resident en la xarxa és, en aquest sentit, un factor essencial. A més, en els cercles valencianistes es va experimentar també amb la realització de debats polítics difosos a través de les xarxes socials, amb format com el Beers&politics. En general es pot dir que la comunicació en xarxes durant l’última legislatura del PP va ajudar l’esquerra a rendibilitzar la consolidació i desplegament d’altres xarxes no virtuals, orientades per exemple a les activitats culturals en barris de la ciutat, o la potenciació de celebracions i esdeveniments de marcat caràcter valencianista.

Segurament, el valencianisme polític no va pensar fa set anys que el consum d’informació en els canals digitals anava a créixer d’una manera tan espectacular en detriment d’altres suports de distribució de missatges clàssics com el paper o la televisió convencional. Però és indubtable que l’estratègia engegada temps arrere els ha beneficiat molt, doncs en aquests anys les xarxes socials han acabat per convertir-se en el principal canal de distribució de continguts, de tot tipus. Basta assenyalar, com a exemple, que en la majoria de les versions digitals dels diaris de paper quasi el 50% del tràfic de lectors arriba gràcies a les xarxes socials, principalment Facebook i Twitter; o que el consum de continguts audiovisuals a través de Youtube ha modificat els sistemes de producció i distribució de les grans cadenes de televisió. Sense entrar en més detall en les noves tendències de consum del nou paradigma digital⁶ podem concloure que per al valencianisme polític, i especialment per a Compromís, l’experimentació i l’aposta per les noves formes de comunicació política a través de les xarxes socials, les empreses de les quals es converteixen progressivament en vertaders actors polítics,⁷ ha permès traure un enorme avantatge enfront d’altres forces polítiques que com el PSPV encara СКАЧАТЬ