Perills d'amor. Joan Roís de Corella
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу Perills d'amor - Joan Roís de Corella страница 3
Название: Perills d'amor
Автор: Joan Roís de Corella
Издательство: Bookwire
Жанр: Языкознание
Серия: Tast de clàssics
isbn: 9788472269705
isbn:
Els darrers anys de la seua vida, Corella, tot i no professar-ne l’orde, resideix al monestir dels franciscans, on disposa d’una espaiosa cambra. En aquest temps es dedica en exclusiva a la traducció i la difusió impresa del Salteri, publicat a Venècia el 1490, i de la Vita Christi de Ludolf de Saxònia, traducció coneguda com El Cartoixà, de la qual va traure a llum els llibres Primer i Quart a València el 1495 i el 1496, respectivament, amb un èxit notable. Assetjat per la Inquisició, a causa de la seua sintonia espiritual amb els conversos i per la divulgació en llengua vulgar de textos sagrats, mor, com ja s’ha dit, el 1497, i en l’inventari dels seus béns, ordenat per la seua germana Delfina, figuren 780 exemplars del Cartoixà i s’esmenta la seua donació al monestir de Sant Francesc de «molts llibres de teologia i altres». Pocs decennis després, condemnat a l’oblit per la castellanització cultural dels lectors als quals s’adreçava (les elits urbanes de la seua ciutat), la seua fama s’esvaeix del tot; encara l’imiten alguns versificadors valencians durant el segle xvi, com ara Joan Baptista Anyés i Jaume Beltran, però en els segles següents és molt escassament esmentat pels bibliògrafs, i les seues obres romanen oblidades i introbables fins que, a les darreries del xix, és redescobert per alguns erudits fascinats pels seus versos, però poc entusiastes de la seua prosa, excessivament ampul·losa i enrevessada per al seu gust. Finalment, el 1913 aparegué a Barcelona l’edició crítica de Ramon Miquel i Planas, no superada encara, i des de llavors, sobretot a partir de l’últim quart del segle xx, la popularitat de Corella inicia de nou el seu ascens imparable, després de vora quatre segles en què pareixia complir-se la seua pròpia imprecació en els versos de la Tragèdia de Caldesa:
no es trobe en l’any el dia que vaig nàixer,
i que el meu nom, a tots abominable,
no hi haja al món persona que l’esmente;
que, tret del tot de les penses humanes,
haja passat com un vent el meu ésser,
tinguen per fals el que ha estat el meu viure,
i res de mi en el món no hi romanga.
El propòsit d’aquesta versió és facilitar l’accés als textos de Corella, a costa de simplificar l’embalum retòric dels originals mitjançant la reordenació de nombrosos hipèrbatons i la reducció de circumloquis, la substitució de vocables fora d’ús pels seus equivalents més actuals, i l’explicitació d’algunes al·lusions a personatges històrics o mítics. Val a dir que aquesta adaptació ha estat molt més laboriosa pel que fa a la prosa que no en les obres en vers, on fins i tot s’hauria pogut prescindir dels lleus retocs que temeràriament m’hi he permés, com es pot comprovar si es compara la versió «modernitzada» amb l’«original». De fet, la llengua de Corella, tant en vers com en prosa, presenta un aspecte més modern i és d’una transparència conceptual més clara que, per exemple, la d’Ausiàs March, i només l’espectacular pirotècnia estilística que exhibeix en la prosa podia constituir un entrebanc dissuasori per al lector d’avui.
És d’advertir, amb tot, que una intervenció com aquesta requereix una labor prèvia de documentació, i de fixació i interpretació correcta dels textos, que afortunadament s’ha vist facilitada per l’abundància d’estudis que en anys recents han dedicat a la vida i a l’obra de Corella diversos estudiosos, entre els quals és just destacar, a més dels ja esmentats més amunt, les exhumacions de documents inèdits per part de Jesús Villalmanzo, Jaume J. Chiner i Abel Soler, i les anàlisis textuals publicades, entre altres, per Josep Guia, Albert Hauf, Germà Colón, Rosanna Cantavella, Charles V. Aubrun, Alan Deyermond, Llúcia Martín, Curt Wittlin, Stefano Cingolani, Annamaria Annicchiarico, Josep Romeu i Figueras, Tomàs Martínez Romero i Josep Lluís Martos, al qual devem una utilíssima edició crítica de les proses corellianes de tema mitològic, que he aprofitat ací. No cal dir, però, que aquestes contribucions són lluny d’esgotar per complet els problemes d’interpretació, de transmissió, d’atribució, que hi ha encara irresolts en Corella; ací mateix, en alguns detalls, he hagut de posar a contribució el meu propi parer, i l’exemple d’això més vistent és la nova ordenació de les estrofes amb què presente ara el poema Submissió amorosa, que després de meditar-ho a fons em pareix la més acostada a la intenció de l’autor. I finalment, pel que fa als títols d’aquesta i les altres poesies (llevat de l’Oració), he optat per mantenir ací els que els va adjudicar en la seua edició Miquel i Planas, perquè són els que s’han consolidat generalment en l’ús dels comentaristes.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.