Porto responsable. Manuel Jorge Marmelo

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ do Porto, i l’antiga Cadeia da Relação.

      Més impressionant encara és observar la convivència, més o menys pacífica, del nouvingut comerç de gangues orientals amb un tipus d’establiments en vies d’extinció: botigues d’ultramarins, merceries, drogueries, ferreteries, magatzems de teixits, botigues de marroquineria, velles impremtes, botigues de material elèctric, tavernes i cellers. Gairebé tot això concentrat a la Rua dona Flores, on és possible admirar alguns bellíssims establiments, els últims exemplars que queden del Porto burgès del segle XIX.

      Autèntic Porto

      Al barri de la Sé hi té el seu establiment el barber Carlos Bessa, a la Rua da Bainharia, qui combina aquesta professió amb la pràctica de la política i algunes incursions notables en el camp de la música popular. Encara s’hi pot veure com treballa Toni da Violes, un artesà amb un local a la Rua da Bainharia on arregla i construeix els més diversos instruments de corda, alguns inventats per ell mateix a petició de músics provinents de diferents llocs del país.

      Miragaia

      Els barris històrics de Porto conserven encara la seva personalitat gràcies als esforços dels seus humils habitants. Probablement Miragaia sigui el més típic de tots ells, tot i que també el menys visitat pels turistes. Els edificis monumentals no abunden en aquest barri, exceptuant la Casa da Sereias i l’abandonat convent de Monchique, sense oblidar l’edifici da Alfândega, on es troba situat el Museu dos Transports i un centre de convencions creat per acollir la Cimera Iberoamericà l’any 1998, dotat d’una notable i singular bellesa.

      Miragaia és, així mateix, una prolongació natural de la zona de diversió nocturna de la Ribeira, i s’hi troben alguns restaurants i altres petites joies de la història de Porto que es descobreixen a mesura que es passeja tranquil·lament pels seus carrers. Una bona opció és visitar el poc freqüentat parc das Virtudes, que uneix la zona alta amb la baixa del barri, i apropar-se al mirador das Virtudes, des del qual es gaudeix d’una bella vista del Duero, emmarcat pel pont da Arrábida.

      A Baixa

      És una segona zona d’expansió que es va consolidar, fins a mitjan segle XX, a l’entorn del centre històric. A Baixa, que va ser durant molts anys el cor de les activitats terciàries i comercials i també del poder polític, va perdent progressivament importància econòmica davant la fugida de les empreses cap a zones més modernes i de les botigues cap als centres comercials de la perifèria. Malgrat tot, encara compta amb els principals carrers comercials de la ciutat, els bars més emblemàtics (com l’històric Majestic) i les grans sales d’espectacles, registrant-se en els últims anys certa recuperació cultural amb l’obertura de nous locals d’oci, com el Maus Hábitos, de noves llibreries que se sumen a la històrica Lello & Irmão, o del cinema Passos Manuel.

      Alguns dels seus edificis creen un curiós mosaic format per diferents estils arquitectònics, des del neoclàssic a l’art nouveau. Val la pena passejar-s’hi lentament observant-ho tot i descobrint les belles estàtues que guarneixen alguns edificis, prendre el sol que banya les places i recórrer els carrers que encara mantenen un tipus tradicional de comerç i restauració amenaçada amb desaparèixer.

      Venedors de loteria i enllustradors, venedors ambulants, captaires i cecs desgranant esquinçadores melodies amb els seus acordions conviuen, durant el dia, amb la bullícia de la ciutat, per la qual cosa aquesta zona és considerada el cor de Porto. S’hi troba també el mercat do Bolhão, d’estil anglès, al qual les venedores donen un ambient extremament popular, parlant alt i oferint els seus productes als qui passen.

      Finalment, el visitant ha d’entrar a l’estació de ferrocarril de São Bento per contemplar els enormes panells que recreen temes històrics i folklòrics de la regió.

      Bairro das Galerias

      Un dels fenòmens més interessants dels últims anys ha estat la concentració d’un gran nombre de galeries a l’entorn del Museu Soares dos Reis, sobretot a la Rua Miguel Bombarda.

      L’oferta cultural s’ha incrementat a més amb l’obertura d’una nova biblioteca galeria municipal als amens jardins do Palácio de Cristal (la visita del quals és inexcusable); destaquen, també, les agradables cafeteries, llibreries, botigues de moda, bars i moderns salons de bellesa de la zona.

      Bairro dos Livros

      L’àrea central de la ciutat que va, aproximadament, des de l’avinguda dos Aliados a la plaça de Carlos Alberto, i de la Rua das Carmelites a la Rua da Conceição, és la que ha sofert majors canvis els darrers anys i, sobretot, un enorme dinamisme comercial. Aquí prolifera una animada àrea d’oci nocturn amb diversos bars, cafès i petites discoteques que s’han beneficiat de la requalificació urbanística duta a terme fins l’any 2001. A més, el barri és un curiós pol on es concentren prop de trenta llibreries, amb establiments dedicats al còmic o als llibres antics, inclosa la històrica Livraria Lello, considerada una de les més belles del món. Aquest moviment, nascut d’una manera gairebé espontània, està acompanyat per la presència d’altres botigues i per l’organització, els caps de setmana, de petites fires d’artesania urbana, antiguitats i objectes d’època, tot això complementat amb alguns dels cafès més antics de la ciutat (Piolho i Progreso) i l’organització de concerts durant l’estiu. La zona compta, a més, amb una nova línia turística en la qual operen els vells tramvies, que efectuen un recorregut circular que uneix els dos turons d’A Baixa.

      Façana marítima i marge fluvial

      Tot visitant hauria de passejar a peu (o en els vells tramvies) pel passeig marítim riberenc, rehabilitat. La zona compta amb moltes terrasses i àrees d’oci nocturn, botigues de moda nacional i estrangera i, com a complement, l’afable parc da Cidade, una gran zona verda urbana amb certs aires de Central Park de Nova York.

      En el passeig riberenc i marítim subsisteixen encara algunes activitats antigues, com una drassana de construcció naval i una petita comunitat de pescadors que es dedica a un tipus de feina artesanal i poc rendible, però que suposa un complement a les professions urbanes dels qui hi viuen. Tant els vaixells com els aparells de pesca estan a la vista de tothom, aportant un típic colorit a la riba dreta de la desembocadura del riu, que contrasta amb els apartaments de luxe i els antics palauets burgesos. Val la pena endinsar-se, en passar, en el barri històric da Foz Velha, de carrers estrets i tranquils.

      Praia do Ourigo amb el far al fons.

      Amb l’èxode dels habitants cap als barris de la perifèria, molts dels locals d’oci també van canviar la seva ubicació —són ja molt pocs, per exemple, els cinemes que encara funcionen a la ciutat—. Encara que algunes platges de Porto ostenten ja el distintiu de la bandera blava de la Unió Europea gràcies a la seva recuperació mediambiental, les millors es troben fora de la ciutat (el municipi de Vila Nova de Gaia compta amb molts quilòmetres de costa amb la bandera blava de la Unió Europea), igual que bona part de locals i equipaments dedicats a l’oci i, fins i tot, als negocis (els dos centres de convencions més importants estan situats a les localitats de Matosinhos i de Feira).

      Porto en la literatura

      Són nombrosos els escriptors que han nascut, van passar o es van relacionar d’alguna forma amb Porto, per això no és d’estranyar que la ciutat aparegui en algunes de les més importants peces literàries portugueses dels últims dos segles. Nombroses obres com les de Camilo Castelo Branco, Júlio Dinis, Ramalho Ortigão, Arnaldo Gamma i Almeida Garrett recorren els carrers de la ciutat, que van inspirar igualment poetes, com es comprova en llegir la compilació Ao Porto, publicada СКАЧАТЬ