Porto responsable. Manuel Jorge Marmelo

Чтение книги онлайн.

      Com és Porto

      Malgrat no tenir l’atractiu de les grans metròpolis turístiques del món, Porto és una ciutat calorosa i d’una bellesa feta de petits encants. Ràpidament enlluerna a qui la visita i contamina tots els seus sentits.

      Pujant cap al Duero, des del sud fins a la seva desembocadura, ens detenim al costat de la riba i, en mirar davant nostre, sorgeix la ciutat de Porto. Abocada al riu, s’estén mandrosa fins on ens arriba la vista, mentre llisca i salta de pujol en pujol plena de força, equilibrada sobre les escarpes granítiques en una eterna precarietat. Des del primer instant ens adonem que la segona major ciutat portuguesa alberga una història rica i un passat ple de contradiccions.

      Sobresortint entre les apinyades teulades i les petites cases que conformen el seu nucli més antic i pobre, la ciutat ens mostra els seus colossos de granit, els antics palaus i les esglésies fortalesa, els agrestos penyals, les grans edificacions i les sòlides muralles que semblen sostenir la ciutat, impedint que es precipiti al riu. Tot això emmarcat per l’emblemàtic pont de ferro amb dos taulers, anomenat pont Luís I, projectat per Téophile Seyrig (deixeble d’Eiffel), l’espectacular imatge del qual evocarem després del viatge.

      Si el temps acompanya, podrem gaudir de les vistes des del moll de Gaia. A aquestes alçades, ja tindrem a la nostra esquena els cellers del vi de Porto i, més endavant, els típics vaixells rabelos col·locats en línia al llarg del riu, que conserven la memòria d’antany, quan les bótes del nèctar que va donar a conèixer el nom de la ciutat per tot el món eren transportats riu Duero avall en aquests fràgils vaixells que algunes vegades eren tirats des de la riba per homes o per animals, l’única forma, aleshores, de vèncer les dificultats, avui dia superades mitjançant la construcció d’embassaments, d’un riu indòmit. Temps llegendaris que ens conformarem simplement amb evocar i imaginar, mentre ens preparem per sortir a descobrir una ciutat carregada d’històries i vicissituds.

      Praça dos Aliados.

      Porto pot ser considerada una ciutat d’extraordinària bellesa si és visitada amb deteniment. No és el nadiu qui ho afirma, sinó el viatger que ja coneix algunes de les grans capitals. Porto pot ser romàntica i divertida, malenconiosa i pintoresca, històrica i contemporània, típica i cosmopolita, bella i lletja, monumental i feta de petits detalls que criden la nostra atenció. Tot dependrà del punt de vista des del qual se la miri i de l’estat d’ànim del visitant. Per això, es pot afirmar que la ciutat és bella i acollidora i que ofereix motius més que suficients perquè s’enamorin d’ella tots els que la visiten per primera vegada.

      Panoràmica des de l’atri de la Sé.

      Haig de confessar, com tripeiro que sóc, és a dir, natural de Porto, que moltes vegades lamento no tenir temps de passejar per la meva ciutat com ho fan els visitants, ni de poder dormir en un hotel al costat del riu o freqüentar sense pressa els seus bars més acollidors, recórrer els carrers i observar-los amb la mirada verge dels qui la descobreixen СКАЧАТЬ