Els que manen. Pep Martí

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ la relació no va prosperar. El fill de Maria Reig —a qui alguna premsa del cor havia qualificat de «solter d’or»— és amant de l’esquí, el senderisme de muntanya, la natació i l’hípica, i també de la música i el cinema.

Una aventura empresarial entre dues llums

      «El més difícil d’una fortuna no és heretar-la, sinó conservar-la», va escriure el periodista Marcos Lamelas a propòsit de les complicacions que han sofert els darrers anys els negocis de Maria Reig. Una corrua d’inversions fracassades ha portat l’andorrana a una situació que, sense ser desesperada, sí que la situa lluny de la que havia estat la seva època daurada dels primers anys d’aquest segle.

      La fenomenal cavalcada inversora —en què va jugar-se més de 500 milions d’euros en adquisicions immobiliàries— va encaixar una sèrie de desenllaços negatius que han afectat greument les posicions de la que va ser jove hereva d’un imponent patrimoni familiar. El tret de sortida d’aquesta espiral es va iniciar al voltant del 2006 amb la constitució del holding que agrupava tots els seus negocis i que havia de planificar les inversions fins al 2012.

      En aquells moments fundacionals de la nova etapa, el grup tenia una plantilla total d’unes 500 persones i estava present a la banca com a principal accionista de Crèdit Andorrà, les estacions d’esquí de Grandvalira, el Diari d’Andorra, la immobiliària Metropoli o la companyia elèctrica Nord Andorra. Sense oblidar el que havia estat el negoci secular de la família: els tabacs. En aquest àmbit, els Reig comptaven amb marques històriques com els puros Reig, Rössli i Don Julián. La fàbrica, creada 127 anys abans, va ser tancada, però, el febrer de 2007.

      El holding va obrir oficines de gestió de patrimonis a Ginebra i a Londres i va aliar-se amb Albert Frère (accionista de referència de Suez) per impulsar activitats bancàries a París sota l’ensenya Partanea. A l’inici de l’ofensiva hotelera, la previsió era dedicar uns 740 milions a adquisicions, reformes i construccions d’immobles a Barcelona, Madrid i Puerto Rico. Una quantitat que alguns observadors consultats consideren desmesurada per a les capacitats d’aixecar finançament que tenia el grup de Maria Reig.

      Per destacar la història quasi mil·lenària de la fortuna dels Reig a Andorra, una crònica d’El País de 2006 comparava les seves arrels agrícoles i ramaderes des del segle xii amb les de la japonesa Kongo Gumi, fundada el segle vi per construir temples budistes i que es considerava l’empresa més antiga del planeta.

El món de fades del producte de luxe

      En l’àmbit del que havia estat la divisió Reig Capital Luxury and Retail, integrada i absorbida després pel grup Reig, no es pot dir que la trajectòria hagi estat ascendent. L’aliança amb drets de franquícia amb la dissenyadora de moda Diane von Fürstenberg es va desfer el 2013. L’octubre de 2006 Reig Capital Group va comprar l’empresa de moda Loris Azzaro, dedicada a l’alta costura per a home i dona, a una corporació parisenca.

      Aquesta adquisició se sumava a la que havia fet el 1982 de la marca de joieria Vasari i l’aliança amb el dissenyador de calçats Manolo Blahnik per disposar de drets de franquícia a l’estat espanyol. El projecte preveia sis establiments als Estats Units amb una inversió de deu milions en dos anys.

      Encara el novembre de 2014 es va celebrar l’aniversari de Vasari en una selecta festa al Teatro Real de Madrid, on Maria Reig va estar acompanyada per Jaime de Marichalar i la seva germana Ana, que posseïa una petita participació en el negoci. I per Genoveva Casanova, aleshores nora de la duquessa d’Alba i imatge pública de la marca. Però Vasari va tancar els establiments de Madrid i Barcelona i només conserva la boutique de l’avinguda Meritxell d’Andorra la Vella. Reig també havia estat accionista de Monocle, la revista de tendències selectes de la nova ciutadania global d’avantguarda.

Inversions hoteleres en dificultats

      L’Hotel Mandarin Oriental del passeig de Gràcia —la peça més rellevant del seu holding— va generar pèrdues d’uns 64 milions des de la seva obertura el 2009 fins a l’exercici de 2017, i quan estava aixecant el cap, amb beneficis interessants gràcies a l’atracció turística de Barcelona, la pandèmia mundial de la covid-19 li va rebentar el compte d’explotació. Encara es recorda entre la jet la festassa d’inauguració a l’estil hollywoodià, el 2009.

      Però sembla com si un mal fat perseguís els negocis hotelers de Maria Reig. L’huracà Maria de la tardor del 2017 va trinxar l’hotel que el grup tenia a Puerto Rico, el W Retreat & Spa, gestionat per la cadena nord-americana del grup Starwood. Amb 139 habitacions de luxe, havia funcionat amb èxit durant prop de deu anys en un entorn paisatgístic privilegiat. Reig va moure’s per recuperar uns 50 milions de les asseguradores del complex, però tot havia quedat tan deteriorat que l’estiu del 2018 va optar per no reconstruir-lo.

      I mentre estava en venda, en un Puerto Rico en fallida econòmica i amb el turisme malmès, va aparèixer un competidor nord-americà, Keith St Clair, que ha construït un flamant hotel de luxe a poca distància, el Zafira St Clair, sota l’ensenya St Clair Collection. Mentrestant, Reig intenta fer un manteniment del seu hotel, que, vista la nova competència, ha perdut valor de venda.

Dos mals negocis a Madrid i Barcelona

      Una altra operació en negatiu va ser l’edifici del número 9 del carrer Almagro, de Madrid, que el desembre de 2016 Reig va malvendre al fons Axiar. L’havia adquirit sis anys abans a Mutua Madrileña per convertir-lo en un hotel que no va arribar a obrir, i que va acabar llogat al bufet Cuatrecasas després que Reig hi efectués unes importants obres d’adaptació. El resultat va ser desastrós, ja que es va vendre per 124 milions. El comprador va absorbir el deute hipotecari que hi pesava, i Reig va suportar les obres i va estar els primers sis anys sense llogaters.

      Reig va intervenir també en els avatars de l’antic edifici Winterthur, a tocar de la plaça de Francesc Macià, de Barcelona, on l’empresa d’assegurances suïssa tenia la seu. Roger Vinton ho explica a La gran teranyina. Maria Reig va adquirir l’immoble el 2004 per 53 milions d’euros, com a part d’un projecte que volia convertir-lo en un gran hotel de luxe de la cadena Marriott. Però abans de coronar-se el pla, la crisi va paralitzar les obres, el finançament de CaixaBank va flaquejar i Reig va optar per vendre l’immoble, que va ser comprat pel fons d’inversió Squircle Capital.

      Era un fons que, curiosament, estava controlat per qui havia estat home de la seva confiança, José Caireta, de qui l’empresària havia acabat prescindint. El preu de la venda hauria estat d’uns 40 milions, i això suposa que l’andorrana va perdre un bon grapat de diners en l’operació. Un dels damnificats per l’enrenou va ser el restaurant La Oca, que tenia la seu als baixos de l’edifici i que va desaparèixer.

Ben relacionada amb l’elit catalana

      Durant aquest període expansiu, Reig passava molt temps a Barcelona i organitzava trobades a la seva residència de l’avinguda Pearson. La seu central del holding es va establir a la torre Godó de la plaça de Francesc Macià, que més tard abandonaria per un excés de despesa i d’espai, que ja no necessitava. Va participar a Catalana d’Iniciatives, que va promoure la fracassada companyia aèria catalana Spanair, i a Catalana de Televisió, una empresa que lluïa com a socis la flor i nata de l’empresariat català —Sol Daurella, Artur Carulla, Antoni Vila Casas, Carles Colomer…—, que tenia el 5 % d’Emissions Digitals de Catalunya, en la qual Godó era majoria absoluta, primer, i únic propietari actualment.

Arriba Gilles Dregi per posar-hi ordre

      Des de la reordenació de la seva estructura, el nucli de negoci familiar gira al voltant de Reig Capital Group SLU, ubicada a l’Hotel Mandarin Oriental, però que és propietat de Reig Group Capital SARL, domiciliada a СКАЧАТЬ