Mudances. Gemma Sardà Llavina
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу Mudances - Gemma Sardà Llavina страница 4
Название: Mudances
Автор: Gemma Sardà Llavina
Издательство: Bookwire
Жанр: Языкознание
Серия: Narratives
isbn: 9788418857126
isbn:
—Sí, sí, ara ens ho expliques i amb detalls, cap de suro. Que potser et penses que ja està: Ai, mira, m’he separat, jo no en sé res... —en Jaume fent veueta fotent-se d’en Marcel— ...jo no he fet res, coses que passen, va, que aquí ja som tots calbs i no ens queda pèl perquè ens el prenguis.
La notícia ha volat, ja s’ho podia esperar. En unes hores, tot el poble en va ple. Innocent de mi, que em pensava que arribaria a casa i salvat. Doncs, no senyor, passes a fer el cafetó i tercer grau al canto. En Marcel és de poques paraules i li hauran d’estirar molt la llengua perquè digui res de la Rosa. Ni bo ni dolent. En Jaume i companyia no perden pistonada de la partida, però no el deixaran que s’escapoleixi fàcilment. Tenen ulls per a les cartes i la llengua esmolada per seguir l’interrogatori. El van collant i en Marcel se’n surt com pot:
—La Rosa, que es veu que li ha agafat allò que se li escapa la vida.
—Ai, pobra Rosa —sospira la Nati fent giravoltar el bolígraf.
—Que se li escapa el tren. Que s’avorreix i li sembla que sense mi l’esperen grans emocions. Que li falta aire, que s’està perdent coses —es desfoga en Marcel, que fins ara no n’havia parlat amb ningú.
—Que s’està perdent què? Aquí de trens, res de res, el cotxe de línia i para de comptar —riu en Jaume i riuen tots.
—Ara m’aniria bé un tres.
—Conxo, quines cartes més dolentes.
—No ho sé, que se sent jove i que vol fer coses. També hi ha en Lluís, que se n’ha anat a París pels estudis i s’està amb ma mare. Això tampoc no se li ha posat bé.
—Ui, nano, mala peça al teler. Quan es posen així, val més tocar el dos ben lluny —fot cullerada en Pitu—. No les vulguis entendre, n’hi ha per parar boig.
—Això rai, ja li passarà —diu en Jaume.
A en Marcel li sembla que ja ha fet massa safareig.
—I prou, que són coses nostres i no n’heu de fotre res.
En Marcel ha abaixat el to de veu; s’ha adonat que els quatre que hi ha a la barra paren l’orella.
—Així t’haurem de fer lloc per a la partideta a partir d’ara? —el salva en Pitu en to de pau.
I en Jaume tira carta i contraataca, rient rient:
—Ai, Marcel, fa ser burro deixar escapar una mossa com la Rosa.
—Vet-ho aquí, que encara es pensa que és una mossa —la clava en Pitu.
—Va, nano, a mi també em va passar i mira ara, estic més bé que mai —s’hi afegeix el de l’estanc, que era a la barra. S’estarrufa la camisa i es pica la panxa per fer notar que s’ha aprimat.
—Mi-te’l, el figurí, que totes li ponen.
—I no haig de donar explicacions a ningú. Ara comença la vida!
—Vigila que aquella viuda que empaites no et lligui curt i ja hi tornarem a ser.
Riuen tots. En Marcel ho va entomant amb bon humor. En Pitu, amb la seva gorra verda faci fred, faci calor, remena i li posa la pila de cartes al davant.
—Escapça.
4
La Lívia entra a la discoteca de la part alta. L’ha vista anunciada al Time Out. És la primera vegada que hi ve i serà l’última, perquè no repeteix local. Sí que n’ha repetit algun, però han passat anys entre una visita i l’altra. Ha triat aquesta perquè ha llegit que té terrassa i avui és Sant Joan i fa molta calda. Els del pis anaven a la revetlla dels Lluïsos de Gràcia. L’han convidada, com sempre, com a tots els concerts, calçotades, festes i festetes, anades al cine, foguerons, però la Lívia sempre té altres coses a fer.
Són les dues de la matinada i això està ple de pijos. La Lívia va tota de negre, com sempre que surt a buscar guerra. No vol pensar en la feinada que li està costant trobar nous companys per al pis. Es vol desfogar. Leggings, samarreta de tirants amples, una bossa petita en bandolera amb peles, condons, targeta del bicing i les claus de casa. Els llavis pintats de vermell d’anar a fer mal ressalten entre l’uniforme fosc i la pell blanca. Du un cinturó també vermell com els dels avions. Clac. Li dona un toc passengers please proceed...
Mirada de reconeixement i demana un gintònic a la barra per poder-se moure pel local amb alguna cosa a la mà. Posa el radar cap al material que ronda els trenta. Hi ha coses que les té clares i una és que els que carden millor són els de trenta. És una conclusió empírica i ara ja no fa més provatures, va de cara a barraca. Els bollycaos no saben el que toquen i els puretes esbufeguen. Radar posat. Objectiu: pijo de trenta. Els nens de casa bona no li agraden especialment, però avui n’està envoltada. No hi ha gaire per triar.
A la barra de la terrassa demana un altre gintònic. El segon és per agafar el puntet. No repeteix local per no repetir tio. No és de nòvios, la Lívia. Busca un paio, fot un clau i fora.
En balla un parell mentre empassa glops llargs perquè li pugi de pressa la ginebra. La penya està de celebració i ella avui va per feina. Està neguitosa, no s’hi vol estar tota la nit. Posa la directa cap a un grup de catxes. N’hi ha un que servirà. La música és patxanga i les línies fredes del local avui estan guarnides amb globus, garlandes i banderetes.
És un armari d’home, ros, polo blau cel arrapat, pantalons marcant davants i darreres i les ulleres de sol penjades al pit a punt per quan es faci de dia. La Lívia passa fregant-li el cul, se’l mira descarada i se’n va cap a una barana de la terrassa. S’hi repenja amb els colzes, obre i tanca una cama a poc a poc i no para de clavar-li la mirada. Clac de cinturó. De fons, els focs artificials que esquitxen el cel de la ciutat. Esclata una palmera fúcsia i la Lívia llegeix el pensament del tio: Collons, aquesta me la faig! Sempre es pensen que és idea seva.
La Lívia torna a passar a frec, un pit s’atura al braç d’ell i tira cap al lavabo. Ell no s’ho deixa escapar. La segueix. Fan la cua i quan li toca el torn a la Lívia, li allarga la mà i entren junts al vàter. Bum-bum, els greus peten a dins. Cada cop que s’obre la porta, la música hi entra nítida.
La Lívia es posa d’esquena. Du els cabells molt curts, negres, amb el clatell ben dibuixat i un serrell en caiguda lliure fins a les pestanyes. Nota l’alè calent del tros de tio darrere l’orella. Si pot, sempre mira de col·locar-se d’esquena per estalviar-se les baves a la boca. No s’han dit res. Ell li queixala el clatell i s’arramba a ella perquè noti com se li ha posat de grossa. L’hi va prement contra el cul i es descorda els pantalons. Ella la nota molt dura i en té moltes ganes. Obre la bossa i en treu un condó. Ell li magreja els pits i li retorça pits i mugrons. Fort, cada vegada més fort. Bum-bum, els greus es barregen amb els petards. Ja la té fora i ella s’està abaixant els leggings. Amb les dents estripa l’embolcall del condó. De color negre. Ell li va passejant la cigala, potent, pica a la ratlla del cul i li fica un parell de dits ensalivats. La Lívia es mig tomba i li passa el condó. El tio té els ulls ensangonats, ha mamat molt.
—What the fuck is this piece of shit?
—Guiri СКАЧАТЬ