Jesús i les dones. Isabel de Villena

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ i atès que, per fer aquesta obra tan alta, calia que sa clemència davallés a la terra de la captivitat, on eren exiliats els dissortats fills d’Adam, i sabia amb molta certesa que en tota aquesta terra no hi havia allotjament decent perquè sa altesa hi reposés; per això li plagué manar i ordenar que es fabriqués un tal allotjament com a sa majestat esqueia, fet de tan excel·lent i singular obra que una de semblant mai més no fos trobada, fins al punt que els qui miressin aquesta casa haguessin de dir, admirats de la seva bellesa: «Non est hic aliud nisi domus Dei et porta caeli», volent dir: «Certament aquest allotjament no s’ha fet ni fabricat sinó per a la majestat de Déu nostre Senyor, i ningú més no hi ha de fer estada. I per mitjà d’aquest sacratíssim allotjament es trobarà l’escala per pujar a les altures del regne del paradís, pels homes no conegut ni vist.»

      I, per enllestir la dita casa, manà la majestat divina cridar un gran príncep angelical, l’aposentador major de la seva cort, i li digué: «Aneu, aposentador, in vallem lacrimarum, i cerqueu un gran mestre d’obres, pels homes no conegut ni estimat, ans llançat i menyspreat com a home infructuós, que té per nom Joaquim, el qual per mi és molt amat i reservat per a aquesta singular obra del meu allotjament; i digueu-li de part meva que, juntament amb la seva santíssima muller Anna, aixequin la meva casa, en la qual, per enaltir-la, jo vull posar la primera pedra del fonament.»

      I informat llargament l’aposentador de la magnificència i bellesa de la casa que nostre Senyor manava que es fes, partí d’allí de pressa per despatxar la seva ambaixada. I venint a la terra, no hi trobà més que labor et dolor, car tota la gent era posada en multitud de treballs i dolors inenarrables. I, sentint molta compassió d’aquella dissortada gent, buscà entre ells el mestre que cercava, i el trobà a les aspres muntanyes, amb els pastors del seu ramat, amb els quals s’esplaiava de la seva aflicció i el seu dolor, per tal com havia estat expulsat del temple per la seva esterilitat, en la qual ja no esperava remei; per la qual cosa rumiava acabar la seva vida en aquella solitud, absent de la seva muller Anna i de tots els parents i amics seus. I els humils pastors ajudaven a plànyer el seu senyor en la seva aflicció.

      I el príncep angelical, venint en forma humana, s’acostà a ells i, saludant Joaquim, li digué: «Qui sunt hii sermones quos confertis inter vos et estis tristes?», volent dir: «Oh, senyor Joaquim! Quines són les raons tan angoixoses de què parleu, que feu tan trista cara, com també els fidels pastors vostres que el vostre dolor per propi prenen?»

      I Joaquim, ignorant que fos àngel, li respongué dient: «Oh, virtuós jove! Veient com veieu en el meu gest que el meu dolor és inenarrable, per què voleu donar-me tanta pena que l’hagi de recitar moltes vegades amb la meva pròpia llengua?, car a fe us juro que cada vegada dolor meus renovatus est. Per tant, us demano la mercè que no vulgueu augmentar el meu dolor, perquè disminuir-lo no podeu. Si teniu tanta ànsia de sentir l’angoixa meva, interroga eos qui audierunt me, interrogueu aquests servidors meus que hi ha aquí, car ells han sentit de mi tota la causa del meu dolor, que recontar altra vegada ja no puc.»

      I l’àngel, volent-se-li manifestar, li diu: «Oh, virtuós cavaller, que proveniu de la tribu de Judà, del veritable llinatge reial de la casa de David, no us descoratgeu! Ego sum angelus Domini, et missus sum ad te loqui, car jo sóc l’àngel de Déu nostre Senyor, enviat per sa majestat a comunicar-vos les grans i altes meravelles seves que pensa fer a la terra, car vol i mana de vós, senyor Joaquim, que torneu amb la vostra muller, que amb tant de dolor heu deixat, la qual concebrà de vós una filla de tanta excel·lència i dignitat, quia nullus dicere possit aliquam ante eam similem ei fuisse nec post eam futuram, car podeu tenir la certesa, senyor Joaquim, que ningú no podrà dir que abans d’aquesta Senyora n’hi ha hagut cap de semblant, ni que n’hi haurà cap d’igual en el futur. Haec est illa lux quam dixit Deus ut fieret, de qua factus est sol, car aquesta és la llum que nostre Senyor manà que es fes, de la qual és fet el sol, car Déu nostre Senyor, que és el veritable sol de justícia, naixerà d’aquesta Senyora filla vostra. Eternalment l’ha triada per temple seu, i d’ella es pot dir, en veritat: “Hoc est templum Dei magnum et famosum, in quo malleus et ferreum non sunt audita cum aedificaretur”, car aquest és el sagrat temple de Déu nostre Senyor, gran i molt famós en l’edificació, això és, en la seva concepció, en la qual no vol sa majestat que se senti cap cop de martell ni de ferro, car aquesta feixuga i pesada càrrega del pecat original en la seva mercè no s’hi trobarà, ni cop de martell de cap culpa no s’hi sentirà.

      »Car aquesta és la imperial reina que no és inclosa en cap llei comuna, ans li diu Déu nostre Senyor: “Non pro te, sed pro omnibus haec lex constituta est”, volent dir, parlant amb aquesta Senyora en la seva nova concepció: “No temeu, temple meu, que, encara que sou descendent directe del llinatge d’Adam, no sereu compresa en la llei pel seu pecat constituïda, sinó que per la meva gràcia sereu privilegiada en un grau singular per damunt d’aquella llei. Quia ego elegi te, car jo us he elegit per a palau i repòs meu, i vull que sigueu l’hort dels meus delits.”

      »Oh, Joaquim! Què li pot mancar a aquesta Senyora, si Déu nostre Senyor l’ha volguda crear deliberadament per a mare seva?, car, ensems amb la dignitat maternal, aconseguirà totes les excel·lències que, a part de Déu, no poden comunicar-se a criatura angèlica ni humana, car, creant aquella ànima gloriosa, la vestirà de la seva gràcia, i la guarnirà de tan altes i singulars joies, que en la seva senyoria farà vertaderes les paraules de l’Eclesiàstic, que diuen: “Ipse creavit eam in spiritu sui, vidit et dinumeravit et mensuravit”, volent dir: “Déu nostre Senyor ha creat aquesta Senyora excel·lent segons el seu plaer i voler, i per a contentació del seu esperit; ell l’ha vista eternalment i se n’ha enamorat; ell sols sap contar les magnificències seves, i mesurar-ne l’altesa i dignitat.” Vere templum est Spiritus Sancti, et palatium Filii Dei, et sponsalis thalamus Patris aeterni, car vertaderament aquesta Senyora és l’excel·lent temple de l’Esperit Sant, i el palau reial del Fill de Déu, i el gran tàlem de les núpcies del Pare eternal. A la qual diu Déu nostre Senyor per boca de David: “Elevata est magnificentia tua super caelos”, volent dir que sa majestat decidí exalçar-la i magnificar-la sobre tota natura angèlica.

      »I, tan bon punt la seva ànima gloriosa sigui creada i unida al cos, la vol vestir i guarnir de la seva gràcia en grau singular. Car primerament posarà un excel·lent robí al seu cap, això és, la singular i ferma memòria de sa senyoria, on s’allotjarà l’eternal Pare, mostrant la seva infinita potència en aquesta primera cambra per sa majestat tan ben dotada.

      »La segona cambra, que és l’enteniment d’aquesta Senyora, serà de tanta claredat que en la fosca nit d’aquest món clarejarà i resplendirà, superant en lluminositat i altesa de saber els serafins i querubins, i contemplarà més vivament les alteses i excel·lències divinals, i les entendrà més que cap pura criatura. En aquesta cambra s’allotjarà el Fill de Déu omnipotent, imprimint-hi la seva saviesa divinal en tan excel·lent grau que podrà dir-li, a ella: “Oh, temple meu molt amat! Dedi tibi cor sapiens et intelligens, in tantum ut nullus ante te similis tui fuerit, nec post te surrecturus sit”, volent dir el Fill de Déu a la Senyora novament creada: “ Jo us he elegit com a temple per a mi, us he donat cor i memòria sapientíssima i molt intel·ligent, en tanta abundància i gran quantitat que abans de vós no s’és trobat semblant ni després no es trobarà.”

      »La terça cambra d’aquesta divinal casa serà la voluntat d’aquesta Senyora, tota inflamada i encesa. I aquí s’allotjarà l’Esperit Sant, gratificant-la en la primera entrada amb els set dons seus, segons és escrit: “Super quam septem dona Spiritus Sancti plenissime requiescunt”, car sobre aquesta Senyora reposaran plenament tots aquests set dons de l’Esperit Sant.

      »En aquestes tres sacratíssimes cambres estaran i habitaran les tres persones divines, cadascuna en la seva, i totes tres ensems en cadascuna. Quia opera Trinitatis non sunt divisa.

      »I СКАЧАТЬ