Com vaig arribar a ser rei. Jaume I

Чтение книги онлайн.

      Al començament de la literatura catalana es veuen dues grans muntanyes: la massa d’escrits teològics de Ramon Llull i la crònica del rei Jaume. Un discurs sobre Déu i un discurs sobre el poder. Si Llull va fer una obra que es ramifica per tots els sabers del seu temps i no s’acaba mai, el rei va dictar unes memòries extenses que dibuixen la seva figura pública de monarca i en fan un exemple per a la posteritat.

      Quan el 1208 va néixer el futur rei Jaume, el seu pare, Pere el Catòlic, dominava els comtats catalans i el regne d’Aragó; també era senyor de Montpeller i la seva autoritat s’anava imposant a altres territoris occitans. El sobirà d’aquell conjunt de terres escampades a banda i banda dels Pirineus aviat va topar amb una fúria que baixava del nord, la croada contra els càtars, i amb la croada també baixava la potència expansionista dels francesos, amb Simó de Montfort al capdavant, amant de les aparences catòliques i de mutilar els enemics derrotats. El 12 de setembre del 1213 Pere el Catòlic s’hi va trobar cara a cara a Muret, a prop de Tolosa de Llenguadoc, i va morir al camp de batalla.

      Jaume tenia cinc anys. En feia dos que era captiu de Simó de Montfort: el seu pare l’hi havia lliurat com a penyora, en un acte diplomàtic temerari que intentava resoldre el conflicte sense guerra. Hi hagué guerra igualment, i el francès es resistia a deixar anar СКАЧАТЬ