Lletres de batalla. Joanot Martorell

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ nobilíssim Tirant desfogant-se, amb la ploma, d’haver hagut de mirar com l’espasa es rovellava. Ignoro del tot si era un bon combatent, però si cap dels cavallers amb qui somiava d’heure-se-les sota el sol de València hagués acceptat la lluita i l’hagués mort, Martorell ens hauria privat del Tirant lo Blanc. Al capdavall, només per això val la pena agrair a Joan de Montpalau la infinitat de recursos dialèctics que va usar per no haver de combatre.

       Joan-Lluís Lluís

      1 - Primera lletra de Joanot Martorell a Joan de Montpalau

      Joan de Montpalau,

      Crec que no ignoreu el fort lligam de parentiu que teniu amb mi i amb tots els meus germans, atès que som fills de cosins germans, ni la gran i sòlida amistat que manteníeu amb el meu pare i amb tots nosaltres. I així, per aquest lligam de parentiu i d’amistat, cada vegada que veníeu a casa del meu pare, que ara és casa meva, confiàvem que hi veníeu com a parent i amic. Per això totes les portes us eren obertes, ja que cap de nosaltres no es malfiava gens de vós, i ningú no pensava que poguéssiu mai ordir o preparar cap acte vergonyós o malvat contra nosaltres ni a casa nostra. Però fa poc, anant i venint vós sempre lliurement en aquesta casa, amb tota sol·licitud, vau prometre i jurar prendre la meva germana Damiata per esposa i que les noces es farien en un termini breu, la qual cosa fins ara no s’ha produït. És més, en l’entremig, venint a casa nostra aprofitant-vos de la promesa de prendre la meva germana per muller, i de la seva confiança en l’amistat, el parentiu i el jurament fet per vós, i que aquesta promesa era feta amb lleialtat i corresponia a un propòsit veritable, heu enganyat la meva germana amb deslleialtat i maldat, i us heu convertit en lladre del seu honor i del meu. Pensava que no seríeu tan deslleial ni malvat, però heu estat prou deshonest per tacar-la i deshonrar-la, sense respectar ni Déu, ni el vostre honor, ni la fe que teníem en vós a casa del meu pare, que ara és casa meva.

      I per tal que una maldat i una deslleialtat com les que heu comeses no quedin sense càstig, si negueu tot el que he afirmat fins ara, jo que, amb tota sol·licitud, vull situar-me plenament sota el judici de Déu, el qual mostra el seu gran poder en actes com aquests, us ofereixo de combatre a tota ultrança. Serà el meu cos contra el vostre, a peu o a cavall, de la manera que m’indiqueu, atès que anirem armats de la mateixa manera, amb armes defensives i ofensives, o desproveïts d’armes defensives. I, si voleu ocupar-vos de la recerca del jutge, us deixaré quatre o sis mesos per tal que el trobeu, cristià o infidel, i no n’hi haurà cap que jo tingui per sospitós. Si el trobeu, haurà de ser algú que ens garanteixi una plaça segura per combatre i que deixi que la nostra batalla vagi fins al final, combatent vós i jo tant i tan llargament i durant tants dies com calgui, fins que un de nosaltres dos mori o sigui vençut. I si el jutge que haureu trobat no deixés que la nostra batalla arribés fins al punt que un de nosaltres dos romangués mort o vençut, es faria patent la vostra falsedat i el vostre perjuri, i seríeu reconegut com a vençut i serien notòries la deslleialtat i la maldat de les quals us acuso. I així jo podria usar contra vós tots aquells drets que per dret d’armes em seran donats, i podria procedir contra vós de totes les maneres permeses contra aquells que han estat vençuts, com si haguéssiu confessat la deslleialtat i la maldat que m’heu fet i de les quals us acuso.

      I si això no us satisfà o no voleu assumir el càrrec de cercar i trobar el jutge amb totes les condicions escrites més amunt, seré content de cercar-ne un, tant i tan llargament com calgui fins que l’hagi trobat, cristià o infidel, i que ens garanteixi una plaça segura amb les condicions ja exposades. És a dir, que si no deixés que la nostra batalla arribés fins al punt que un de nosaltres romangués mort o vençut, podríeu usar contra mi tots aquells drets que per dret d’armes us seran donats. I al contrari, jo podria usar aquest dret contra vós si el jutge que haguéssiu trobat no deixés que la batalla arribés fins al punt que un de nosaltres romangués mort o vençut.

      I com a testimoni de la meva determinació us trameto la present carta a través de Desirós, patge del molt il·lustre senyor l’infant don Enric, partida per ABC,^[1] signada per la meva pròpia mà i segellada amb el segell de les meves armes a València el 12 de maig de l’any 1437 de la Nativitat de Nostre Senyor.

       Joanot Martorell

      ^[1] En els documents escrits per duplicat, s’escrivien les lletres majúscules ABC en el plec del foli que marcava el final d’una còpia i l’inici de l’altra. En separar les dues còpies es tallaven les lletres per la meitat, de manera que en confrontar-les es pogués demostrar que corresponien al mateix document inicial.

      2 - Resposta de Joan de Montpalau a la primera lletra de Joanot Martorell

      Joanot Martorell,

      Per Desirós, patge del molt il·lustre senyor l’infant don Enric, he rebut la vostra lletra, partida per ABC, signada per la vostra mà i segellada amb el segell de les vostres armes a València el 12 de maig d’aquest any.

      I us responc que estic meravellat de veure com, pensant tan poc en el vostre honor i mentint per la vostra gola, m’increpeu dient que jo hauria promès i jurat que prendria per esposa na Damiata, germana vostra, i que m’hi casaria en un termini breu. I, com que d’aquests fets se’n parlarà després, per ara no cal insistir-hi, sinó posar-hi fi amb poques paraules; per això afirmo que tantes vegades com heu dit o direu que jo vaig jurar de prendre per esposa la vostra germana Damiata, tantes vegades heu mentit i mentireu per la vostra gola.

      I, ja que sobre aquest fet em repteu amb insistència a combatre, en resposta al vostre desafiament i defensant el meu honor, ho accepto. I estaré satisfet que us encarregueu de cercar el jutge, tal com ho proposeu en la vostra lletra, i que l’hàgiu de trobar en un termini de sis mesos, amb les condicions i disposicions que conté la vostra lletra. Jo, si Déu ho vol, compareixeré davant d’aquest jutge després que m’hagi atorgat el temps convenient i el salconduit necessari.

      I com que ho deixeu a la meva voluntat, perquè em pertoca a mi decidir-ho com a desafiat, us dic que tindrem una batalla a cavall, el qual cavall serà armat amb cobertes d’acer, i durà al cap un casc d’acer, una sella de corser acerada amb les ales que se solen portar a la guerra, sense altre artifici, i amb els estreps deslligats. Armes defensives: cuirasses sense cap artifici, de vint-i-cinc lliures de pes; arnès de cama i de cuixa tal com es porten a la guerra; guardabraços sense guardes ni cap altre artifici, tal com es porten a la guerra; avantbraços i manyoples sense guardes ni cap altre artifici, com es porten a la guerra; barreta amb una bavera, sense cap artifici. Armes ofensives: dues espases, una de sis pams de llarg amb empunyadura i fulla, com es porten a la guerra, i l’altra de quatre pams amb empunyadura i fulla; una llança de catorze pams, amb la fulla d’un pam i mig, i el gruix segons la conveniència de cadascun de nosaltres, sense cap artifici, sempre que les llances amb la fulla facin catorze pams.

      Esperaré la vostra resposta durant cinc dies després que aquesta lletra us hagi estat lliurada, i si voleu respondre-hi, donant o fent donar la resposta a Perot Mercader, que és procurador meu en aquest afer, confirmaré haver-la rebuda.

      Com a testimoni de les dites coses, us porta la present lletra Desirós, patge del molt il·lustre senyor l’infant don Enric, partida per ABC, signada per la meva mà i segellada amb el segell de les meves armes a València el 16 de maig de l’any de Nostre Senyor de 1437.

       Joan de Montpalau

      3 - Segona lletra de Joanot Martorell a Joan de Montpalau

      Joan de Montpalau,

      Per Desirós, patge del molt il·lustre senyor l’infant don Enric, he rebut СКАЧАТЬ