Les petites virtuts. Natalia Ginzburg
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу Les petites virtuts - Natalia Ginzburg страница 7
Название: Les petites virtuts
Автор: Natalia Ginzburg
Издательство: Bookwire
Жанр: Философия
isbn: 9788417743901
isbn:
Al seu voltant no provoquen cap estupor. El poble anglès, d’altra banda, no coneix l’estupor. Al carrer, no es giren mai per observar el proïsme.
També a les cafeteries, als restaurants, Anglaterra fa gala de la seva imaginació. Acostuma a donar-los noms estrangers per fer-los més atractius: «Pustza», «Chez nous», «Roma», «Le Alpi». S’hi veuen, a través de les vidrieres, gràcils plantetes enfiladisses, fanals xinesos, cims aguts de roques, la blavor de les glaceres. O també s’hi veuen calaveres, ossos creuats, parets negres, catifes negres o espelmes mortuòries, i hi regna, encara que sovint estan deserts, un silenci de dol.
Anglaterra, que no està gens orgullosa de si mateixa, s’esforça a vestir les plomes de la fascinació forastera, o busca el calfred d’una seducció funerària.
Les begudes i el menjar que es poden trobar en aquestes pustze, en aquests Le Alpi, en aquests sepulcres, tenen el mateix sabor miserable. La fantasia no ha arribat a les begudes i el menjar, s’ha quedat atrapada als cortinatges, a les catifes, als llums.
Els anglesos, normalment, no mostren estupor. Si per casualitat algú es desmaia pel carrer, tot està previst. En pocs segons li troben una cadira, un got d’aigua i una infermera amb uniforme inclòs.
Els desmais estan previstos, i quan succeeix quelcom inesperat, tot s’acciona amb rapidesa, automàticament, per oferir socors.
Els anglesos, en canvi, se sorprenen profundament si demanem una mica d’aigua en un restaurant. Ells no beuen aigua perquè estan permanentment hidratats per infinites tasses de te. No tasten el vi ni toquen l’aigua. Per això, demanar un got d’aigua els desorienta, aquell got que ofereixen de seguida quan algú es desmaia al carrer.
Finalment el porten, un petit got amb poca aigua tèbia, en una safata, i amb una cullereta.
Potser fan bé de camuflar les cafeteries, els restaurants, sota formes estrangeres. Perquè quan aquests llocs són declaradament anglesos, hi regna una desesperació miserable que fa que si algú hi entra, de seguida pensi en el suïcidi.
Sovint em pregunto quin és el motiu d’aquesta desolació de les cafeteries angleses. Potser deriva de la desolació de les relacions socials. Tots els llocs on els anglesos es reuneixen per conversar desprenen melancolia. De fet, no hi ha res més trist al món que una conversa anglesa, sempre amatent a no endinsar-se en res essencial i a quedar-se a la superfície. Per tal de no ofendre ningú penetrant en la seva intimitat, que és sagrada, la conversa anglesa brunzeix sobre temes d’avorriment extrem per a tothom, amb la condició que siguin inofensius.
Els anglesos són un poble totalment privat de cinisme. En el fons, sempre estan seriosos, més enllà de les seves rialles que sorgeixen de forma espontània i que s’esmicolen sordes, sense eco. Encara creuen en determinats valors essencials que, a qualsevol altre lloc, ja s’han oblidat: la serietat de la feina, de l’estudi, de la fidelitat a un mateix, als amics i a la paraula donada.
La civilització, el respecte al proïsme, el bon govern, el saber pensar i l’atenció a les necessitats de l’home, oferint-li assistència en la vellesa i en la malaltia, tot això és, certament, fruit d’una intel·ligència antiga i profunda. Però aquesta intel·ligència no és visible o sensible de cap forma en la gent que passa pel carrer. No n’hi ha cap rastre quan hom mira al seu voltant. Xerrant, per casualitat, amb el primer que passa, esperarem en va paraules de saviesa humana.
Quan entrem en una botiga, la venedora ens acull amb les paraules «Can I help you?». Però es tracta de meres paraules. La dona es revela immediatament incapaç d’ajudar-nos, i, de fet, no està disposada a intentar-ho. No mostra voluntat d’entendre’s amb nosaltres, de col·laborar, cap voluntat d’acontentar-nos. Quan busquem allò que necessitem, la dona no mira més enllà del seu nas.
Les venedores angleses són les venedores més estúpides del món.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно оплатить книгу можно банковской картой Visa, MasterCard, Maestro, со счета мобильного телефона, с платежного терминала, в салоне МТС или Связной, через PayPal, WebMoney, Яндекс.Деньги, QIWI Кошелек, бонусными картами или другим удобным Вам способом.