M'estimo. Susanna Isern
Чтение книги онлайн.
Читать онлайн книгу M'estimo - Susanna Isern страница 2
Название: M'estimo
Автор: Susanna Isern
Издательство: Bookwire
Жанр: Книги для детей: прочее
Серия: Grans eines per a petits guerrers
isbn: 9788417749828
isbn:
LES ULLERES INVISIBLES
De vegades portem posades unes ulleres invisibles que no ens permeten veure-hi bé. Són unes ulleres una mica enganyoses. Segons com siguin, ens veurem d’una manera o d’una altra.
LES ULLERES FALAGUERES
Si portes posades aquestes ulleres, potser creus que ets el millor, que ets perfecte, que no tens defectes ni res a millorar. Penses que ets superior als altres. Això és perquè les ulleres falagueres sempre et regalen les orelles:
«Ets el millor», «T’ho mereixes tot», «No hi ha ningú com tu». Em sap greu dir-te que et menteixen: ningú és perfecte i ningú és superior a algú altre. Sempre podem millorar.
LES ULLERES BOICOTEJADORES
Si portes posades aquestes ulleres, potser et penses que ets un desastre i que no vals per a gairebé res. Això és perquè les ulleres boicotejadores sempre es fixen en els nostres defectes i, per si això fos poc, tenen un efecte lupa que els augmenta fins a unes dimensions estratosfèriques: «Soc el pitjor», «Estic horrible». Penses que no pot sortir res de bo de tu. T’agradarà saber que aquestes ulleres també menteixen: tots, absolutament tots, tenim coses bones i la major part dels defectes es poden millorar.
Si has detectat que portes cap d’aquestes dues ulleres, val més que les graduïs perquè percebin la realitat i et diguin la veritat. Normalment els que més ens estimen ens poden ajudar a graduar les ulleres.
LES ULLERES DE LA VERITAT
Aquestes ulleres tenen el vidre transparent. Observen mirant de ser objectives, sense judicis ni comparacions. Ens mostren tal com som. Amb les nostres virtuts i els nostres defectes. Ens ajuden a millorar i a estimar-nos tal com som. Quan et miris al mirall, assegura’t que portes posades aquestes ulleres.
TU ETS AIXÍ
Petit guerrer, ja tens les ulleres graduades?
Doncs mira’t bé, per fora i per dins!
La teva manera de ser:
com et sents, què penses i com actues.
El teu aspecte físic:
el que es reflecteix al mirall. El que veuen els teus ulls i el que veuen els altres.
Les teves aptituds i febleses:
totes les coses que fas superbé, regular i fatal.
Les teves habilitats socials:
com et relaciones amb la resta del món.
Ara que ja t’has vist des de tots els angles, has de saber que sempre es pot intentar millorar el que és millorable.
Però, passi el que passi, és important que t’acceptis tal com ets.
Estima’t, petita guerrera!
Estima’t, petit guerrer!
Per ajudar-te, et proposem petites històries per reflexionar i activitats que guiaran els teus passos per acabar clamant als quatre vents:
LA BOIRA
EL MÉS IMPORTANT
La Sara havia assegurat a la seva filla Noa que des de dalt de tot d’aquella serra es podia veure una de les millors vistes del món. Així, un matí de primavera, mare i filla van sortir de casa i van començar l’ascensió amb entusiasme. Hi havia flors de colors inimaginables i voletejaven papallones per totes bandes. La Noa estava emocionada. La mare li havia explicat meravelles de les vistes que es podien contemplar des del cim. Per fi en podria gaudir amb els seus propis ulls.
Després d’unes quantes hores de trajecte, quan ja quedaven pocs metres per assolir aquell objectiu, un núvol va embolcallar el cim.
—Vaja, ara no es veu res —es va queixar la Noa.
—Aquests núvols solen ser passatgers, no t’amoïnis. Segur que, quan arribem, ja se n’hauran anat —la va tranquil·litzar la Sara.
Però el núvol va decidir quedar-s’hi més estona i, quan van arribar a la part més alta, només es podia veure una broma blanca i espessa.
—Quina mala sort! Tant d’esforç per poder veure les vistes i ara resulta que està tot envoltat de boira —es va indignar la Noa.
—És una llàstima que no les puguem veure, però les millors vistes del món es poden veure malgrat la boira. Vine amb mi.
La Noa va mirar la mare, desconcertada, i la va seguir. La Sara va indicar-li que s’assegués a la vora d’un llac cobert de broma.
—Aquí les tens —va dir la Sara.
—Però… No veig res. Només boira. —va contestar la Noa, incrèdula.
—Fixa-t’hi bé. Acosta’t a l’aigua.
La Noa es va aproximar a la superfície. Va traspassar la boirina amb la mirada i llavors es va sorprendre en veure la seva imatge al reflex de l’aigua.
—Ho veus, Noa? Una de les millors vistes del món.
PENSO I M’ESTIMO
De vegades la boira ens impedeix veure el que som realment. Tant se val si tenim els ulls blaus o marrons, si duem els cabells llargs o curts, si som alts o baixos… Som una de les millors vistes del món, perquè som el més meravellós que tenim.
Конец ознакомительного фрагмента.
Текст предоставлен ООО «ЛитРес».
Прочитайте эту книгу целиком, купив полную легальную версию на ЛитРес.
Безопасно СКАЧАТЬ