Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX. AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ fundat per Juan Botella Pérez el 1912, publicava una columna titulada «Suicidio. El doctor Ferragut», on explicava que Emilio Ferragud havia estat trobat mort per la policia a casa seua:

      Efectivamente, en el domicilio yacía sobre el lecho el cadáver del doctor don Emilio Ferragut Folqués y echado sobre su cuerpo aparecía un abrigo. A su lado había unos inyectables de morfina con los cuales se había dado muerte y una pistola con una bala en la recámara, suponiéndose que no se determinó a dispararse un tiro y prefirió una muerte lenta, la cual databa ya de cinco o seis días.

      El jutge Rosser, el forense Hurtado i l’actuari Marín es personaren al lloc del succés per instruir les diligències i practicar l’alçament del cadàver i el seu trasllat al dipòsit judicial. Mai es varen aclarir les circumstàncies que envoltaren la seua mort ni les causes de l’aparent suïcidi, una explicació que la família mai va acceptar, atès que mai han trobat causes psicològiques, econòmiques o polítiques que el feren plausible. La família continua pensant que Emilio Ferragud va ser assassinat, però els testimonis contradictoris no ajuden a aclarir-ne les causes de la mort. De fet, la memòria familiar indica que Emilio Ferragud havia enviat la família a França en iniciar-se la guerra per tal que tingueren unes condicions de vida més segures, mentre que la nota de premsa diu que «La familia del finado se encontraba actualmente en Torremanzanas de temporada». La certificació literal d’inscripció de defunció que es conserva al Registre Civil d’Alacant ratifica la informació apareguda a la premsa.

      Segons consta en l’ofici de l’inspector provincial de Sanitat d’Alacant de data 27 de gener de 1937 dirigit al subsecretari del Ministeri de Sanitat i Assistència Social,²⁶ Emilio Ferragud Folqués havia estat destituït del càrrec d’inspector provincial de Sanitat d’Alacant el 14 de desembre de 1936 i havia estat substituït en el càrrec per Eleazequo Sieyro. Al mateix ofici es notifica «también que el Doctor Ferragut ha sido encontrado muerto en su casa sin poder determinar la fecha de su fallecimiento». Encara que els testimonis documentals i la memòria familiar no ens han donat dades fefaents sobre les causes i circumstàncies de la tràgica mort, el ben cert és que Ferragud va morir en un moment de profunda crisi política, no sols per la guerra civil, sinó pel gran conflicte que va travessar l’administració sanitària espanyola amb la creació del Ministeri de Sanitat i la lluita ideològica entre republicans, socialistes i anarquistes. De fet, segons consta en la documentació dipositada a l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca, i en el lligall relatiu al Sindicato Médico de la Unión General de Trabajadores (UGT), Ferragud formava part del sindicat socialista des del 9 de setembre de 1936 i tenia el carnet número 42 de soci.²⁷ D’altra banda, Ferragud havia estat rellevat en la inspecció provincial, un càrrec de gran rellevància política durant el període republicà i sols podem explicar el cessament en el context dels canvis realitzats pel nou ministeri, la qual cosa podria haver influït sobre l’estabilitat personal i les expectatives professionals i vitals de Ferragud. Si bé és cert que no podem aclarir la causa i circumstàncies de la mort, aquest conjunt de factors sens dubte hi va influir. Ateses les circumstàncies, no sembla suficientment consistent la hipòtesi d’un assassinat per motius polítics.

      L’acta notarial que es va redactar a petició de la seua filla, María Ferragud Corts, el 6 de febrer de 1984 deia:²⁸

      Que don Emilio Ferragud Folqués, su padre, fue Inspector Provincial de Sanidad de Alicante y Murcia desde el año 1931. Siempre fue hombre de izquierdas, pero moderado, amigo personal de Azaña y Marañón. Cuando estalló el Movimiento, y debido a su alto cargo, el Gobierno le asignó dos policias para que le custodiaran. Envió a su familia a Francia, por temor a que pudiera sucederle algo. Estando en Francia se recibió la noticia de su muerte, regresando su esposa sola desde Francia a España inmediatamente. Los hijos quedaron internos en colegios a cargo del Gobierno, siendo Victoria Kent la encargada de atender a los gastos. Los informes que recibió su esposa al llegar a España, fueron que su marido apareció muerto en su casa, al cabo de quince o veinte días del óbito, y que la causa fue, según certificado de defunción, por intoxicación de morfina. Los policías que debían vigilarle continuamente y que vivían en su casa desaparecieron sin decir nada, y el chófer del coche oficial que iba a por él todos los días, tampoco comunicó nada respecto a su muerte. Fueron los vecinos quienes denunciaron el hecho, al cabo de varios días de apreciar el hedor de la casa. La muerte quedó sin esclarecer. Cuando la viuda llegó a España, el marido estaba ya enterrado y los vecinos tampoco pudieron aclararle nada más.

      Havent estat separat del càrrec el 14 de desembre de 1936, difícilment Ferragud podia gaudir de les mesures de protecció esmentades ni dels serveis oficials que expressa la memòria familiar. Una biografia professional farcida de treball i responsabilitats en les polítiques sanitàries d’aquells anys agitats va acabar amb la tràgica i inesperada mort d’Emilio Ferragud. A través de la seua biografia es pot veure també la complexa trama de reivindicacions i aspiracions d’una societat espanyola plena de tensions i conflictes, inquietant i convulsa.

      ¹ Enrique Perdiguero Gil, Josep Bernabeu Mestre i Elena Robles González: «La Salud Pública en el marco de la administración periférica. El Instituto Provincial de Higiene de Alicante (19241936)», Dynamis, 14 (1994), pp. 43-75.

      ² Ibid., p. 58.

      ³ Ibid., pp. 59-62. Sobre el problema del tracoma a l’Espanya de la primera meitat del segle XX i la intensitat que va adquirir en províncies com la d’Alacant, es pot consultar, entre altres, el treball: Josep Bernabeu Mestre, María Eugenia Galiana-Sánchez i Ángela Cremades Monerris: «Environment and health with respect to a poverty-related disease: the epidemiology of trachoma in Spain, 1925-1941», Hist Cienc Saude Manguinhos, 20 (2013), pp. 1605-1619.

      ⁴ Ibid., p. 67.

      ⁵ «Emilio Ferragut Folgues» Certificación Académica Personal. Arxiu de la Universitat de València. Al llarg de la molt àmplia documentació consultada als arxius universitaris, a l’arxiu dels col·legi de metges de València i Alacant, dels arxius Municipal i Provincial d’Alacant i també dels diaris, publicacions impreses i documentació familiar, hem comprovat una gran confusió al voltant dels seus dos cognoms. En molta documentació hem trobat que figurava Ferragut com a cognom i a vegades, com és ara en el certificat acadèmic, Folgues en comptes de Folqués. Per raons de coherència mantindrem l’ortografia del document quan el citem literalment, però posarem el seu nom de manera correcta en la resta de casos.

      ⁶ Acta de la Junta de Gobierno del Colegio de Médicos de la Provincia de Valencia, instancia núm. 1134, Arxiu del Col·legi de Metges.

      ⁷ El Heraldo de Madrid. Diario Independiente, 7/3/1929, p. 4.

      ⁸ Certificación en extracto de inscripción de matrimonio. Registro Civil de Algemesí, tomo 51, folio 89.

      ⁹ Segons les dades que figuren al padró de veïns d’Alacant de 1930, quan la família s’instal·la a la ciutat, el nucli familiar estava compost per: Emilio Ferragud Folqués, metge de 34 anys, nascut a València; María Corts Plaza, de 27 anys, esposa, nascuda a Algemesí, dedicada a les feines de casa (sus labores); María Ferragud Corts, 11 anys, filla, nascuda a Barcelona; Emilio Ferragud Corts, de 8 anys, nascut a Madrid, i Carmen Ferragud Corts de 7 anys, nascuda a Logronyo. El padró ha estat consultat a l’Arxiu Municipal d’Alacant.

      ¹⁰ Testimoni oral recollit durant la celebració de la XVI Assemblea d’Història de la Ribera celebrada a Albalat el proppassat octubre de 2014.

      ¹¹ Abc, dimecres 15 d’abril de 1924, p. 12. El maig d’aquell mateix any el periòdic La Vanguardia de Barcelona (edició del dimarts 13 de maig de 1924, p. 22), publicava en la seua secció de «Otros telegramas», la nota següent: «Ha llegado el nuevo СКАЧАТЬ