Capbreu de la Confraria d'Òrfenes a Maridar de València (segles XIV-XVII). AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ El 20 de febrer de 1482 es va presentar un escrit davant de Lluís de Cabanyelles, governador del regne de València, per part de Berenguer Martí de Torres i Joan Gomis, confrares, solicitant que revocara l’elecció del nou confrare Francí Granullés, realitzada pel majordom Bernat de Penarroja i els confrares Jaume de Fachs, Joan Alegre i Lluís Granullés. L’escrit inclou els capítols d’allegacions, la sentència del governador favorable a la part demandant i el recurs presentat davant del rei per la part demandada, però no consta la resolució del litigi (ARV, Gobernació, núm. 2362, m. 1, f. 26v; m. 8, ff. 38r-41v). Agraïm la notícia a Juan Martínez Vinat. ¶ ²⁶ Sobre les despeses del convit vegeu M.ª M. CÁRCEL ORTÍ, «El convite anual de los cofrades de la “Almoyna de les Òrfenes a maridar” de Valencia (1419-1525)», en «E l’amic digué a l’amat». Miscel·lània d’homenatge al Prof. Dr. Dr.h.c. Josep Perarnau i Espelt, a cura de J. Planellas i Barnosell i C. Godoy Fernández, Barcelona, Revista Catalana de Teologia, 2013, pp. 787-827 [Revista Catalana de Teologia, 38 (2013), pp. 787-827]. ¶ ²⁷ I. A. BAIXAULI JUAN, «El cerimonial de l’assistència social femenina a la València del segle XVII. Ritual al si d’una societat barroca», Saitabi, 46 (1996), pp. 190-199. ¶ ²⁸ Agraïm la notícia a Alfonso García-Menacho Osset, baró de Llaurí. ¶ ²⁹ Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació de València (d’ara endavant AGFDV), Pergaminos Hospital, 4256. ¶ ³⁰ La major part es va realitzar en la ciutat de València («Açò fon fet en València lo dessús dits dia e any»), però també van haver de desplaçar-se a alguns llocs pròxims, indicant el document si s’havia fet en alguna casa del camí de Quart o de Morvedre («Açò fon fet en lo dit camí… appellat de Quart»; «… appellat de Morvedre»; «açò fon fet en lo dit camí e casa»), en una alqueria («Açò fon fet en la alqueria hon habita lo dit en Pere Comaleres»; «açò fon fet en la alqueria del dit en Johan Garcia»; «açò fon fet en la dita alqueria del dit en Jacme Castrellenes»), en un molí («Açò fon fet en lo dit molí… de na Pelegrina»), en un lloc de l’horta pròxim a València («Açò fon fet en l’orta de València, prop de Senta Celestina»), en una partida de l’horta («Açò fon fet en la orta de València en la partida de Campanar») o en una població próxima a la capital («Açò fon fet en lo dit loch de Patraix»; «en la dita orta de Benitúcer»; «en lo dit loch de Benimàmet»; «en lo dit loch de Alfafar»; «en la dita vila de Paterna»; «en lo dit loch de Benimaclet»; «en lo dit loch de Alboraya»; «en lo loch de Burgaçot»; «en lo dit loch de Ruçaffa»; i «en lo dit loch de Borbotor»). ¶ ³¹ Aquest document constitueïx un voluminós rotllo de pergamí (1.430 × 660 mm) compost per 20 peces (770 × 660 mm) cosides amb tires de pergamí, escrit en llatí amb una escriptura gòtica minúscula cancelleresca, en tinta sèpia clara amb fins calderons i títols de les festes en roig al marge (AGFDV, Pergaminos Hospital, 4256). ¶ ³² «Ítem, doní al discret en Francecsh de Monçó, notari e scrivà de la present almoyna, tro en concorrén quantitat del salari que li serà taxat per los confrares de la dita almoyna, axí per diverses treballs sostenguts en capbrevar tots los censals que la dita almoyna ha en la ciutat e terme de aquella, com en altres affers en que treballà en regonéxer los encartaments que són de la dita almoyna: X l.» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5). ¶ ³³ Com a «colitor dels censals» percebia 300 sous «per son salari de la dita colita». Sent majordom Bernat de Codinachs (1400-1401) li van pagar el que encara li devien pels treballs de capbrevar («Ítem, donà a ell mateix, los quals ly romanien a paguar de aquells vint florins, los quals ly foren taxats per los honrats confrares per rahó del treballs per ell sostenguts en lo cambrevament que·s féu de tots los çensals de la dita almoyna, com los romanents XII florins ly fossen pagats per l’onrat en Pere Johan en l’any que fon majordom VIII florins, que valen LXXXVIII s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/3, f. 8v). ¶ ³⁴ «Ítem, costà un libre en pregamí per quapatró en què són scrits tots los censals segons lo novell cabrevament, entre qüernar e raure los pregamins e altres coses segons apar en Iª cèdula de mà del dit Francesch de Monçó: CXXVI s. VI» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, f. 5r). ¶ ³⁵ «Primerament, V dotzenes e miga de pregamins a raó de XIII s. la dotzena: LXXI s. VI d. Ítem, de raure, a raó de III sous la dotzena: XVI s. VI d. Ítem, de ligar lo libre: XXV s. Ítem, de scriure la letra formada: VI s. Ítem, de il·luminar: VI s. Ítem, la aluda: XI d. Suma CXXVI s. VI d.» (AGFDV, Expòsits, II-8/2, paper solt entre els ff. 4 i 5). ¶ ³⁶ Bernat de Codinachs durant la seua majordomia entre 1400-1401 va anotar la següent despesa: «Ítem, pos en data los quals despí en dos pregamins de cabrit ab lo raure de aquells en que foren scrits los capítols que foren fermats en lo monestir dels frares agostins e de scriure aquells, entre tot: VI s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/3, f. 9r). ¶ ³⁷ Va ser escrivà de la Confraria des de 1430 fins 1473. ¶ ³⁸ ACV, Archivo de la Confraria d’Òrfenes a Maridar, 45 [Capbreu], f. 26v. ¶ ³⁹ En un albarà escrit de la seua mà llegim: «Yo, dit Johan Perilles, confés haver rebut de vós honorable en Francí Vidal cent sous, són per rahó de la dessús dita bestreta del capbrevar, fet a cinch de abril any mil CCCCLXX hu» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, paper solt) i en un altre llibre de comptes posterior es troba aquest albarà: «Yo, Johan Perilles, atorch haver rebut de vós, mossén en Francesch Vidal, cent sous, són per rahó dels treballs que yo he sostenguts en lo capbrevar per compliment de tots los treballs, fet a XIII de març any MCCCCLXX tres» (AGFDV, Expòsits, II-8/40, paper solt). ¶ ⁴⁰ En el llibre dels comptes de 1470-1471 del majordom Pere Bou apareixen en una partida titulada «Les dates estrahordinàries per lo capbrevar dels sensals e fadigues e loysmes e per altres diverses coses» les despeses que es van fer a Pere Ballester. A més hi ha un primer albarà escrit el 9 de juliol de 1470 per dit notari que diu: «Yo, Pere Ballester, notari, promet a vós, honorable en Francí Vidal, axí com a procurador de les Òrfenes maridadores de la ciutat de València, que del que yo hauré de haver de vós en lo dit nom per rahó del capbrevar los censals, loïsmes e fadiga de les òrfenes staré a tot ço que dirà, arbitrarà e voldrà lo magnífich en Pere Bou, ciutadà, axí com a majordom de les dites Òrfenes. E en testimoni de veritat faç-vos lo present albarà de la mia mà a nou de joliol any MⁱCCCCLXX». Un segon albarà del 18 d’agost on confessa «haver rebut de vós, honorable en Francí Vidal…, deu lliures, dich do-çents sous, e són per bestreta que·m feu per rahó dels treballs e dietes e del capbreu que yo reb dels censals de les dites òrfenes e les quals deu lliures me bestraheu per manament del magnífich en Pere Bou axí com a majordom de les dites Òrfenes. E com sia en veritat fac-vos lo present albarà de la mia mà a dihuyt de agost any mil CCCCLXX». I en un tercer albarà del 23 de març de 1471 diu: «Dissapte a XXIII del mes de març de l’any MⁱCCCCLXX hu yo, dit Pere Ballester, rehebí de vós, dit honorable en Francí Vidal, per la rahó dessús dita e per manament del magnífich en Pere Bou, majordom de les Òrfenes, deu lliures en paga prorata del que yo tinch de haver per rahó del dit capbrevar fet de la mia mà los dessús dits dia e any». Encara el 13 de març de 1473, durant l’administració de Bernat de Penarroja, va cobrar les restants 10 lliures, com veiem en la part inferior d’una àpoca del procurador: «Yo, Pere Ballester, notari, confés haver rebut de vós, honorable en Francí Vidal, apothecari, axí com a procurador de les òrfenes de la ciutat de València, deu liures e són restants de tot lo que yo havia de haver del capbreu de les òrfenes que yo he rebut, e les quals deu liures me donau per manament del magnífich en Bernat de Penaroga, ciutadà, majordom de les dites òrfenes en lo present any, e com sia en veritat fas-vos lo present albarà de la mia mà a tretze de març any MCCCC LXX tres» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19r i II-8/40, f. 12r, respectivamente, i en un paper solt en l’interior de la coberta posterior del llibre). ¶ ⁴¹ «Més pos en data doní a·n Johan Ferrer per scriure lo capbreu vell en un libre que avia en la caxa, perquè pogués fer raure lo dit capbreu perquè no agués a comprà tants pregamins: I l. XIII s.; Més pos en data doní al dit scrivent per scriure lo dit capbreu fins así: IIII l. X s.; Doní al dit scrivent XV s. restants en hun bret (?) com ne sia acabat: XV s.» (AGFDV, Expòsits, II-8/38, f. 19v). ¶ ⁴² El venedor de pergamins, analfabet, va delegar a Joan Uguet, enquadernador, perquè li escriguera l’albarà pels pergamins que havia venut, que diu: «Axí matex, fas testimoni yo, dit Johan Uguet, com fuy de present quant lo dit en Francecsh СКАЧАТЬ