Nous veïns a la ciutat. Francesc Torres Pérez

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ també el d’ubicació més central.

      Si per enfocar el conjunt de la ciutat Francesc Torres utilitza una lent quantitativa, per encarar-se amb el barri de Russafa n’empra una altra qualitativa. La seua mirada esdevé llavors etnogràfica. Recuperant la tradició dels etnògrafs de Chicago –en què sociòlegs i antropòlegs compartiren objectes d’estudi, tècniques i enfocaments– i resseguint el fil conductor dels investigadors ocupats per qüestions de barri a Barcelona, Lisboa, París o Mont-real, es posa a fer treball de camp. S’instal·la al barri i observa antropològicament la vida de carrer, les relacions dels veïns –nous i vells– al mercat i les botigues, es fixa en l’ocupació diferencial dels espais públics i privats, en els rituals d’evitació i d’encontre, de reconeixement i de negació.

      Com a resultat de la sincrasi d’enfocaments i mirades, del savoir faire i el rigor científic naix una sòlida monografia que marca una fita important en el coneixement de la inserció dels immigrants, tant pel que fa al conjunt valencià com al que representen de manera general les metròpolis postmodernes. Solament amb treballs com aquest podrem arribar a conclusions globals. Perquè és en la vida i en les dinàmiques dels espais urbans on possiblement es poden observar millor les relacions socials, les formes d’ordenar les accions, la sociabilitat i els interessos d’una societat en què, com diu l’antropòleg argentí-mexicà, la força de la diversitat no cessa de créixer i de manifestar-se. És ben cert, d’altra banda, que només amb estudis com el de Francesc Torres podrem albirar polítiques justes per al comú dels ciutadans, homes i dones, autòctons i immigrants.

      JOSEPA CUCÓ

      Universitat de València

INTRODUCCIÓ

      Els barris multiculturals són uns dels escenaris de la creixent diversitat de les nostres ciutats on s’està conformant la societat de demà, i no sols perquè els veïns estrangers que habiten i donen caràcter a Russafa o Ciutat Vella –a València i Barcelona–, són cada vegada més nombrosos. Els barris d’immigrants i els espais públics de la ciutat ens mostren com es construeixen els lligams socials més enllà de les diferències. Les tendències i les dinàmiques que s’afermen a partir de la interacció diària de gent tan diversa van conformant, no sense problemes i tensions, un funcionament comú i alhora diferenciat.

      Aquesta investigació va nàixer com una recerca exploratòria i descriptiva del procés d’inserció urbana dels immigrants a València i al barri de Russafa, esdevingut el barri multicultural de la ciutat, i sobre aquesta base, tracta, modestament, d’aportar elements per conèixer com aquest procés està transformant el cap i casal i, més en general, les nostres ciutats. Més enllà de l’interès acadèmic del tema, necessitem conèixer per afrontar adequadament els reptes que ens planteja la inserció dels nous veïns i el creixent multiculturalisme de les nostres ciutats. Quin és el sentit de les dinàmiques que estan en marxa? Quins són els entrebancs i problemes que sorgeixen en la convivència quotidiana?

      Tot mantenint aquest caràcter de recerca empírica sobre la realitat de València, la investigació va anar transformant-se en funció del desenvolupament del treball i, en particular, de dos factors. Per una part, la creixent consciència d’utilitzar conceptes com barri ètnic, barri multicultural o altres, sovint no definits però que comporten tota una sèrie de connotacions i imatges associades. Igualment, la constatació de l’existència d’un «model d’inserció» dels immigrants, una visió i unes expectatives sobre el que es considera la bona inserció urbana i que, sovint, s’utilitza de forma implícita per a analitzar i valorar els fenòmens que ens interessen. Com definir un barri com Russafa? Com caracteritzar la concentració dels equatorians a determinats indrets de la ciutat? Quina valoració ens havia de merèixer la convivència pacífica però distant que es produeix als carrers i als parcs? Em calia, per tant, aclarir, definir i precisar aquests conceptes i dinàmiques socials. Per altra part, les meues estades a altres centres d’investigació (MIGRINTER, Université de Poitiers; CEETUM, Université de Montréal; i CEDIME, Universitat Autònoma de Barcelona), em van permetre estudiar i conèixer altres experiències d’inserció urbana, tant a l’Estat espanyol, com a França i Canadà. Aquesta ampliació de perspectives em va aportar una visió més rica de la inserció urbana a València i a Russafa, que va permetre captar les seues especificitats i els trets comuns compartits amb altres ciutats. A més, la diversitat d’experiències sobre el mateix fenomen, en contextos sociohistòrics diferents, em proporcionava la base empírica per a l’aclariment conceptual.

      Aquesta recerca intenta captar els fenòmens que es donen en l’espai format per la intersecció entre ciutat, sociabilitat i procés d’inserció dels immigrants. Per una part, es mostren els trets més significatius de la inserció urbana a València i, en particular, a Russafa, amb atenció especial a les dinàmiques generades per la inclusió dels nous veïns i els canvis que hi comporta. Per altra part, sobre aquesta base empírica i la comparança amb altres ciutats, s’aborden algunes qüestions de tipus més general. Es pot parlar d’un «model d’inserció» urbana? Quins tipus de relacions podem establir entre unes formes i altres d’inserció residencial i el procés d’inserció social? Quins trets generals, més enllà dels propis del context local, caracteritzen fenòmens avui presents en totes les nostres ciutats, com els barris d’immigrants, els espais públics multiculturals i els negocis ètnics?

Els conceptes i teories que han fonamentat la recerca s’aniran definint al llarg del text. Així, la conceptualització, reflexió i discussió teòriques adquireixen tota la seua rellevància perquè són presentades tal i com han aparegut al llarg del desenvolupament de la investigació.[1] Tanmateix, atès el paper central dels conceptes de procés d’inserció i de sociabilitat en aquesta investigació, s’expliciten alguns dels seus trets.

      Per inserció social entenem el procés d’inclusió dels immigrants en la nostra societat, com a treballadors, consumidors, veïns i usuaris dels serveis i espais públics. Inserció fa referència, per tant, al lloc social que ocupen els immigrants en la societat de recepció. És a dir, el «tipus de relació al si de la societat i amb el conjunt d’instàncies socials, i la posició que s’ocupa en el sistema social» (Sayad, 1994: 11). A més, l’aspecte de procés ens aporta les dimensions de temps, evolució i canvi de la inserció social dels immigrants. A partir d’aquesta definició, la inserció pot adoptar fórmules molt diverses, com ara són assimilació, inserció subordinada o integració, de distinta qualitat democràtica i amb diferents conseqüències socials.

Convé distingir inserció d’integració. Normalment, quan es parla d’integració es fa referència a una inserció social que no comporta la marginació ni l’exclusió dels immigrants, però tampoc l’assimilació cultural forçada. Integració suposa un bon procés d’inserció social dels immigrants. Per això, moltes vegades s’utilitza el terme integració per a designar el tipus d’inserció que es pretén legitimar. Podem definir la integració com el procés d’incorporació dels immigrants a la societat amb tres notes definitòries: la igualtat de condicions, de drets i deures, el respecte i el dret a la diferència i una dinàmica social que fomente la interrelació, la interculturalitat i l’intercanvi creatiu entre grups.[2] En el cas espanyol, encara és molt prompte per a definir el resultat del procés i si aquest es conformarà com a integració, en els termes abans esmentats, o com a inserció subordinada que qualle en una estratificació socioètnica més o menys accentuada.

      La inserció social dels immigrants és un procés multidimensional, a l’igual que ho és la vida en comú, en societat. Assenyalarem de forma breu algunes d’aquestes dimensions. En primer lloc, la dimensió normativa, és a dir l’estatus legal i la relació amb la ciutadania. Una altra dimensió bàsica és la socioeconòmica, l’obtenció d’un treball que garantesca l’autosuficiència econòmica i unes condicions de vida dignes. СКАЧАТЬ