Cervell: manual de l'usuari. Marco Magrini

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ bé, la màquina en qüestió fins i tot està en condicions, dintre de certs límits, de corregir els defectes del seu maquinari. Quan una àrea cerebral és danyada accidentalment, el cervell tot sovint és capaç de reprogramar-se, de traslladar a una altra banda les connexions que falten i, en substància, d’ajustar-se tot sol. [VISTA, 103] I si això passa alguna vegada a gran escala (com en el cas de la pèrdua de la vista, quan les àrees cerebrals inutilitzades es posen al servei dels altres sentits), passa contínuament a petita escala, perquè, quan ens fem vells, moltes neurones moren i ja no retornen. Però les que queden vives saben com fer-ho per reorganitzar-se de manera que l’edat que avança no tingui conseqüències fatals. [ESTRATÈGIES DEL CERVELL, 215] No ho demanéssiu pas a un processador de silici, en el qual un sol transistor defectuós pot aturar l’artefacte sencer.

      Quan parlem de reorganitzar les sinapsis, però, els 150 bilions de connexions entre neurones que calculem que hi ha, el cervell no necessita fer front a una emergència. Ho fa tot sol, espontàniament.

      La influència d’una neurona sobre cadascuna dels centenars de neurones connectades a ella pot ser molt forta, molt feble o qualsevol dels graus intermedis, segons la solidesa i la força de cadascuna de les sinapsis. Hi ha una espècie de norma, enunciada pel científic canadenc Donald Hebb l’any 1949: “Neurons that fire together, wire together”. Les neurones que es disparen juntes s’acoblen i reforcen el seu lligam recíproc. És així com el cervell es reorganitza constantment: creant sinapsis noves, reforçant les velles, eliminant aquelles que ja no serveixen. [ENGEGADA, 81] Un gran nombre de funcions cerebrals, començant per l’aprenentatge, depenen d’aquest ajustament constant de les connexions sinàptiques i de la seva força i solidesa. En resum, al contrari d’allò que hem cregut durant segles, el cervell humà no és de cap manera ni estàtic ni immutable:

      • en alguns casos es pot autoreparar;

      • un nen “endarrerit en els estudis” pot aprendre a aprendre. Només cal ensenyar-li a fer-ho i encoratjar-lo en lloc de mortificar-lo; [APRENENTATGE, 157]

      • un mal costum qualsevol, desagradable o excusable, pot ser abandonat. Una dependència greu, com la del joc, pot ser controlada i dominada; [HABITUDS I DEPENDÈNCIES, 186]

      • una anciana pot mantenir la memòria d’un jove adult, si no deixa d’aprendre i d’esforçar-se cerebralment; [APRENENTATGE PERMANENT, 207]

      • contràriament, una simple condició d’estrès prolongat, i ja no diguem una síndrome d’estrès posttraumàtic, produeixen canvis no desitjats i de llarga durada a les connexions cerebrals. [ESTRÈS CRÒNIC, 190]

      Atenció: en qualsevol cas, un funcionament imperfecte de la màquina cerebral pot implicar patologies o altres respostes no desitjades que queden fora de l’abast, simplement divulgatiu, d’aquest manual [NOTES LEGALS, 239] i que requereixen consell i atenció per part de professionals especialitzats. [DISFUNCIONS, 193]

      L’usuari d’un cervell que funciona pot descobrir que, gairebé sempre a través d’una volició —d’un acte de voluntat—, està en condicions de modificar, ajustar, sintonitzar almenys en part la seva configuració sinàptica. [TAULER DE CONTROL, 149] Que al capdavall, i resumidament, és tant com dir la seva vida.

      A l’espera de fer la coneixença d’algun extraterrestre amb una intel·ligència superior, el cervell de l’Homo sapiens continua sent la cosa més complexa, sorprenent i fantàstica de l’univers. La complexitat és allò que fa les neurones capaces de produir el pensament, la intel·ligència i la memòria, tot a la mesura de cadascun dels usuaris. És sorprenent que aquesta mena de màquina biològica superi encara de molt, per capacitat de càlcul i per eficiència, totes les màquines del món. És fantàstic fer-hi una passejada.

1.1. ESPECIFICACIONS TÈCNIQUES

Pes (per terme mitjà)	1.350	grams
Pes respecte del total del pes corporal	2	per cent
Volum (per terme mitjà)	1.700	mil·lilitres
Llargada (per terme mitjà)	167	mil·límetres
Amplada (per terme mitjà)	140	mil·límetres
Nombre mitjà de neurones	86	milers de milions
Diàmetre de les neurones	4-100	microns
Potencial elèctric de repòs de les neurones	–70	mil·livolts
Bombes de sodi per neurona	1	milió
Nombre de sinapsis	>150.000	milers de milions
Relació matèria grisa / matèria blanca al còrtex	1:1,3
Relació neurones / cèl·lules de neuròglia	1:1
Nombre de neurones al còrtex cerebral (dones)	19,3	milers de milions
Nombre de neurones al còrtex cerebral (homes)	22,8	milers de milions
Pèrdua de neurones del còrtex	85.000	al dia
Llargada total de les fibres mielinades	150.000	quilòmetres
Superfície total del còrtex cerebral	2.500	centímetres quadrats
Nombre de neurones del còrtex cerebral	10	milers de milions
Nombre de sinapsis al còrtex cerebral	60.000	milers de milions
Estrats del còrtex cerebral	6
Gruix del còrtex cerebral	1,5-4,5	mil·límetres
Volum del líquid cerebroespinal	120-160	mil·lilitres
pH del líquid cerebroespinal	7,33
Nombre de nervis cranials	12 СКАЧАТЬ В начало < 1 2 3 4 5 6 7 8 9 > В конец