Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell. Martí de Viciana

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya...», op. cit. ¶ ¹⁶ Cf. Josep ROMEU I FIGUERAS: Corpus d’antiga poesia popular, Barcelona, Barcino, 2000, p. 68 i Gabriel LLABRÉS: «Motius del rei en Pere (IV)», Boletín de la Sociedad Arqueológica Lulilana, octubre de 1891, pp. 143-144, reproduït a La veu de Catalunya, 42 (1891), pp. 545-546.

      ¶ ¹⁷ Molt similar amb algunes variacions a la relació continguda a Berenguer DE PUIGPARDINES: Sumari..., op. cit., pp. 88-89 i a Melcior MIRALLES: Crònica i dietari..., op. cit., p. 101. ¶ ¹⁸ Cf. Miquel COLL I ALENTORN, Llegendari..., op. cit., pp. 7-50 i Pere QUER I AIGUADÉ: «L’adaptació catalana de la Historia de rebus Hispaniae...», op. cit., pp. 365-372. ¶ ¹⁹ Cf. Cronicó de Perpinyà..., op. cit., pp. 10-17. Tant el Cronicó com el text editat coincideixen en la data de 1265 per anotar l’entrada de Jaume I a Múrcia, d’acord amb l’estil florentí de l’any de l’Encarnació. Data que es correspon a l’any 1266 del nostre còmput. ¶ ²⁰ Els Anales arriben fins a l’any 1248 a partir de la qual data s’introdueix una «Genealogia dels reis de la Corona d’Aragó», Anales..., op. cit., pp. 12-13.

      ¶ ²¹ Cf. Pere TOMIC: Històries e conquestes..., op. cit., p. 283.

      ¶ ²² Cf. Melcior MIRALLES: Crònica..., op. cit., pp. 96-120.

       Textos històrics de Martí de Viciana el Vell

      [NOTA AUTÒGRAFA DE MARTÍ DE VICIANA]

      ||¹¹⁵ A 19 de juny de 1535, yo, Rafel Martí de Viciana, haguí lo present libre de la senyora dona Ysabel Pasqual e de Viciana.

       1.

      [SENYALS DEL CEL]

      ||^115v Los senals del cel, no obstant sien alguns naturals, enperò quant alguns vénen ab major que sa natura los inclina,¹ deuen molt tembre la gent, com nostre Senyor nos los aja donats per seyal de la fi del món. E lo bon cristià, tenint ho portant per títol lo capítol lo dit de l’Avangeli «estote parati &»,² deu aquels, no obstant, com dit he sien o puxen ésser naturals, enperò deu tembre e pensar, donchs, per aquels al temps que aparexen se seguex algun cas e gran deu ésser³ lo [e]cripsi del sol.⁴ L’any mil CCCCXXXXVIII tro a l’any MCCCCLXXVIII se són seguits e vists per mi los senals següents:⁵

      Primerament, a [...]⁶ de agost en l’any MCCCCXXXXVIII fonch eclipsi de sol, del qual s’escorí més de la mitat o prop.⁷ En aquel temps se féu ligua del turch ab genovesos, de hon se segueix que a pocs dies que hun genovés vené al traydor del turch Gostantinoble, que no pasaren V o VI anys de l’aclipsi principià fer guerra a la cristiandat.⁸

      En l’any mil [CCCC]LV en Espaya avia una cometa envés ponent ab un gran rag ves orient que a mil anys no·s lig altra, tal se mostrà’s tal ne tamaya.⁹ Aquel any morí l’arquebisbe de Çaragoça don Dalmau de Mur,¹⁰ Déus aga, lo qual era causa de tota la pau de Aragó e singular prelat.¹¹ Enaprés morí lo rey don Alfonso, de grandísima memòria, e la reyna dona Maria, sa muler.¹²

      A tant de setenbre any MCCCCLII, en lo regne de Castella, veren exir una bara de foch del cel esent lo dia molt clar, a ora de vespres, la qual ora se tornà súbitament molt escura y espantable e era entre dos vents la dita bara, segons se pot arbitrar de miga legua, e tornà-se’n en lo cel. E darere aquella, fent són matex curs, lo segí lo fum en forma de fina de serp, exí mateix se tornà o entrà en lo cel. Fonch gran espant en la gent e a pocs dies escapçaren lo mestre de Santiago don Álvaro de Luna, que s’era senyor de aquella villa, e tantost lo rey¹³ de Castella don Johan morí dins l’any.¹⁴

      ||¹¹⁶ A XXVIIII de joliol, en l’any MCCCCLXXVIII, fonch un eclipsi de sol tant gran que de quatre parts del sol s’escoriren les tres; e més, fonch lo món escur, que¹⁵ no és la prima nit, tan que no avia qui conegués un diner de quina moneda era; en lo qual any foren morts per tot lo món generals.¹⁶

      En aquest temps se són amostrades de luna infinits [e]clipsis e molt grans, tant que més de les tres parts de la luna, la una eclipsi cobrí,¹⁷ Déus aga mercè de nossaltres.¹⁸

       2.

      [SENYALS DE DAPNACIÓ I REPROVACIÓ DE REMIGI]

      ||¹²² Segons recita Remigi, diu que gran senyal de dapnació e reprobació en l’ome són los següents e açò sobre aquella paraula de sent Johan octavo que diu «ex Deo non estis».¹⁹

      Grandísima supèrbia, presumir molt de si matex e viure ventós o ponposament.

      Mal viure e tostemps prosperar.

      Seguir en totes cosses la pròpia voluntat a la inclinació.

      Amar a si mateix desordenadament, a totes les cosses mundanes e deligentment totes cosses inquirir, ço és, les mundanals.

      Demostrar-se molt cruell e rigorós en les coses que ha de fer e seyaladament ab los súbdits e persones humils e de poch estat.

      Endurir-se en los pecats e oblidar-se aquels pig[n]orant la vida sens fer provesió a la mort.

      No voler conportar la coreció ne lo corector.

      Fredament fer aqueles cosses que són de Déu e tostemps ab enug, tostemps ocupant-se en les cosses mundanes e ennugant-se de les paraules de Déu e no voler hoyr aquelles.²⁰

       3.

      [DOTALIA DE CATALUNYA]

      ||¹²³ Açò fonch fet en l’any [D]CCC cents VIII²¹ que Carles Maynes féu la dotalia a·n Ramon Berenguer, nebot seu, del comptat de Barcelona.

      Carles Mayles, per la gràcia de Déu enperador de Roma, de Alamanya, (la) de tota Spanya, rey de França, do a tu, Ramon Berenguer, car nebot nostre, lo comptat de Barcelona, principat de Catalunya, ço és, dotze²² comptes, dotze bescomptes, dotze ciutats, dotze bisbats, dotze rius navals²³ o capdals, e cetanta-e-dos barons, e quatre-[centes] cases de vervesós e mil e set-centes cases que dins lo comptat havem de paratge. Emperò aturam-nos-hi les potestats [e] que siats tengut de venir a nostres corts.²⁴

      Aquestes són les ciutats e comptats [e] vescomptats qui antigament eren en lo principat de Catalunya e los rius capdals.

      Primerament la ciutat de Heuna, lo compte és de Roselló, lo vescompte és de Castellnou e lo riu²⁵ és Tet. La segona ciutat és Besalou, lo compte és de Besaldú,²⁶ lo vescompte és de Bas, lo riu és Fluvià. La terça ciutat és Jherona, lo compte és d’Ampúries, lo vescompte és de Roquamartí, lo riu és Hoyeran.²⁷ La quarta ciutat és Vich, lo compte és de Osona, lo vescompte és de Centelles, lo riu és Ter. La cinquena ciutat és de Barcelona, lo compte és de Barà, lo bescompte és de Cardona, lo riu és Lobregat. La sisena ciutat és Tarragona, lo compte és de Prades, lo bescompte és d’Entensa, lo riu és Francolí. La setena ciutat és Tortosa, lo compte és de Tortosa, lo vescompte es de Semenat, lo riu és Ebro. La huytena ciutat és Balaguer, lo compte és d’Urgell, lo bescompte és d’Àger, lo riu és Segre. ||^123v La novena és la ciutat de la Seu d’Urgell, lo compte és de Palàs, lo vescompte és de Vilamur, lo riu és Noguera Palares[a]. La dehena ciutat és Roda, lo СКАЧАТЬ