Crònica i memòria. Textos històrics de Martí de Viciana el Vell. Martí de Viciana

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ

      SCHRAMM, Percy E.: «Ramon Berenguer IV», dins E. Bagué, J. Cabestany i Percy E. Scharamm: Els Primers Comtes-Reis, Barcelona, Vicens Vives, 1985.

      SEVILLANO COLOM, Francesc: El «Centenar de la Ploma» de la ciutat de València 1365-1711, Barcelona, Dalmau editors, 1966.

      SÈNECA: Llibre de virtuoses costums, edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987.

      SOBREQUÉS, Santiago: Els grans comtes de Barcelona, Barcelona, Vicens Vives, 1980.

      SOLDEVILA, Ferran: «Pere el Gran: “El desafiament amb Carles d’Anjou”», EUC, IX (1915).

      — Les quatre grans cròniques, Barcelona, Selecta, 1983.

      — Pere el Gran. Primera part: l’Infant, Barcelona, IEC, 1995.

      STEPHENSON, F. Richard: Historical Eclipses and Earth’s Rotation, Cambrigde, Cambridge University Press, 1997.

      SUENAGA PORTUGUÈS, Kay: «Guerra i Pau a l’Edat Mitjana la Corona d’Aragó en la Baixa Edat Mitjana», tesi doctoral inèdita, Palma, Universitat de les Illes Balears, 2012.

      TASIS I MARCA, Rafael: Pere el Cerimoniós i els seus fills, Barcelona, Vicens Vives, 1994.

      TOLDRÀ, Maria: «La prosa històrica» i «Historiadors del segle XV», dins Àlex Broch (dir.), Història de la literatura catalana, III: Lola Badia (dir.), Literatura medieval (III). Segle XV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 163-190.

      TOLRÀ PARÉS, Monserrat: «La reina Maria, dona d’Alfons el Magnànim: vida i obra de govern (1401-1458)», tesi doctoral inèdita, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013.

      TOMIC, Pere: Històries e conquestes del realme d’Aragó e principat de Catalunya, edició crítica a cura de Joan Iborra, Catarroja-Barcelona, Afers, 2009

      TORRES FONTES, Juan: Fajardo El Bravo, Múrcia, Universidad de Murcia, 1944.

      — La muerte de Alonso Fajardo, Barcelona, AEM, 1967.

      VICENS VIVES, Jaume: Els Trastàmares (segle XV), Barcelona, Vicens Vives, 1980.

      VICIANA, Martí de: Crónica de la ínclita i coronada ciudad de València, estudi preliminar de Sebastián García Martínez, València, Universitat de València, 1983.

      — Libro tercero de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2002.

      VIDAL Eliseo: Valencia en la época de Juan I, València, Universitat de València, 1974.

      VITAL, Laurent: Relación del primer viaje de Carlos V a España, traducción de Bernabé Herrero, Madrid, 1958.

      ZURITA, Jerónimo: Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Dormer, 1670.

      ¶ ¹ Crònica de Pere Maça, edició, introducció, notes i índex de José Hinojosa Montalvo, Universitat de València, València, 1979. En realitat aquesta crònica és fragmentària i pertany a una crònica universal probablement valenciana de la primera meitat del segle XV, inèdita encara, conservada a la Biblioteca Nacional de Madrid sota la signatura ms 17711, cf. Maria TOLDRÀ: «La prosa històrica» i «Historiadors del segle XV», dins Àlex BROCH (dir.), Història de la literatura catalana, III: Lola Badia (dir.), Literatura medieval (III). Segle XV, Barcelona, Enciclopèdia Catalana-Barcino-Ajuntament de Barcelona, 2015, pp. 163-190. ¶ ² Josep PERARNAU I ESPELT: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya en un manuscrit del valencià Rafael Martí DE VICIANA», Arxiu de Textos Catalans, 2 (1983), pp. 357-361. ¶ ³ i Martí de viciana: Libro tercero de la crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, edició a cura de Joan Iborra, València, PUV, 2002, p. 63.

      ¶ ⁴ Anales valencianos, estudi preliminar, edició i índex de Maria Luisa Cabanes Catalá, Saragossa, Anubar, 1983, pp. 5-6. ¶ ⁵ Martí DE VICIANA: Comentari a l’Econòmica d’Aristòtil, edició a cura d’Antoni Ferrando, Barcelona, Edicions del Mall, 1982 i Llibre de virtuoses costums, edició a cura de Jaume Riera i Sans, Barcelona, Edicions del Mall, 1987. ¶ ⁶ Crònica de Pere Maça..., op. cit., p. 9. ¶ ⁷ El ms 17711 de la Biblioteca Nacional de Madrid és un bell exemple d’aquesta circulació que conté elements de contacte amb les cròniques valencianes del segle XV. Actualment treballem en l’edició i estudi d’aquest manuscrit. ¶ ⁸ Martí DE VICIANA: Comentari..., op. cit., pp. 9-12. Tot i que encara no s’ha escrit una biografia de Martí de Viciana el Vell, hi existeixen una sèrie d’autors que s’han aproximat al personatge, potser des d’una òptica escariada, a través del seu nét l’historiador Martí de Viciana, autor de la Crónica de la ínclita i coronada ciudad de Valencia..., op. cit., cf. Joan RODRÍGUEZ CONDESA: Rafèl Martí de Viciana (Estudi biobliográfich), València, 1911, Borriana, 2003; Vicente FORNER TICHELL: Familia de los Viciana, València, 1922, Borriana, 2002; Ángel SÁNCHEZ GOZALBO: Els Viciana i la nostra literatura, València, Publicacions dels cursos de Llengua i Literatura Valenciana de lo Rat Penat, núm. 12, 1963; José María DOÑATE SEBASTIÁ: «Aportación al estudio de los Viciana, Saitabi, XV (1965), pp. 59-72, Martí DE VICIANA: Crónica de la ínclita i coronada ciudad de València, estudi preliminar de Sebastián García Martínez, València, Universitat de València, 1983, vol. 1. Antonio Ferrando Francés és potser l’autor que més s’ha acostat a la biografia d’aquest personatge, cf. Martí DE VICIANA: Comentari..., op. cit., pp. 9-12; «De la tardor medie val al Renaixement: aspectes d’una gran mutació sociolingüística i cultural a través dels Viciana», Miscel·lània homenatge a Rafael Martí de Viciana en el V centenari del seu naixement 1502-2002, Borriana, Ajuntament de Borriana, 2002, pp. 21-35 i Caplletra, 34 (2003), pp. 31-53. ¶ ⁹ J. M. TORRES: «Advertencia al lector», Segunda parte de la Crónica de Valencia, València, Sociedad Valenciana de Bibliófilos, 1881, pp. XIII-XIV, reimpressa per Librerías París-Valencia, València, 1980. Tomàs Martines repassa la trajectòria d’aquesta confusió i confirma l’autoria del copista Blay per a dues obres, l’Econòmica d’Aristòtil i el Llibre de bones costums de Sèneca, cf. Tomàs MARTINES: «Remarques a l’edició a cura de dues traduccions de Martí de Viciana», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 1 (1990), pp. 87-94. ¶ ¹⁰ Vicent Josep ESCARTÍ: «Notícia sobre la literatura memorialística al País Valencià, del segle XIV al XIX», Manuscrits, 28 (2010), p. 187. ¶ ¹¹ En temps de redacció del dietari, durant el Quatrecents valencià, la ciutat ressaltava com un dels centres més importants del Mediterrani, amb un port d’intensa activitat i relacions marítimes importants, cf. Antoni FURIÓ: «València “cap e mare de tot lo regne”», Afers. Fulls de recerca i pensament, 80/81 (2015), pp. 149-179. ¶ ¹² Martí de Viciana degué nàixer abans de 1440-1445, cf. Comentari..., op. cit., p. 9.

      ¶ ¹³ Cf. Vicent Josep ESCARTÍ: «Notícia sobre la literatura memorialística...», op. cit., pp. 181-205. ¶ ¹⁴ D’aquest manuscrit s’han publicat tres textos íntegres, cf. Martí de VICIANA: Comentari..., op. cit.; una traducció del Liber de moribus, de Sèneca feta per Martí de Viciana, cf. SÈNECA: Llibre de virtuoses costums..., op. cit. i un petit fragment inclòs al manuscrit que tracta escadusserament els capítols matrimonials entre Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó, cf. Josep PERARNAU I ESPELS: «Les condicions de la unió d’Aragó i Catalunya...», op. cit.

СКАЧАТЬ