Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349). AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ de la Unió i dels corresponents capítols, que estigués obligada a la seua entrega en el termini d’un mes; contràriament, li seria aplicada la pena de confiscació d’un terç dels seus béns, i, cas de no tenir propietats, de l’amputació de la llengua, en manera que no pusca parlar (rúb. II).

      El monarca no oblidava la participació dels gremis en l’alçament, i a això es deu una altra prescripció; les juntes corporatives no podrien reunir–se sense llicència reial, o en defecte seu del governador del regne, en el benentés que no havien de tractar matèries alienes al seu ofici (rúb. III). Així mateix, fou decretada l’anul·lació de les nombroses alteracions de dominis i de béns immobles practicades de forma irregular d’ordre dels mandataris unionistes en el temps del conflicte, ensems amb la devolució de les propietats als titulars, i aquests serien indemnitzats pels perjudicis soferts (rúb.V).

      Finalment, les corts aprovaren un fur dirigit tàcitament a la neutralització política de l’infant Ferran, el mig germà en qui el rei veia l’enemic natural del seu tron. En endavant, la procuració o governació del regne seria ocupada per un cavaller heretat dins del país, amb l’exclusió expressa d’alcun infant, comte o baró, i sempre per designació directa del sobirà (rúb. IX).

      Un motiu particular d’interès del diari de les corts que s’inclou en aquesta edició, desconegut fins ara, es deu a la circumstància que constitueix el primer o més antic procés de corts conservat dels tres regnes de la Corona d’Aragó que posseïren assemblees parlamentàries, Aragó, Catalunya i València. Per part d’Aragó, el primer procés complet que ha arribat al nostre temps és els de les corts de Carinyena de 1357, custodiat (actualment perdut) a l’Arxiu de la Diputació de Saragossa.³ Pel que fa a Catalunya, les primeres corts del principat de què hi ha les actes del procés són les tingudes a Perpinyà els anys 1350-1351, també per Pere el Cerimoniós.⁴ Del regne de València, al seu torn, fins a les corts celebrades a la capital el 1354 no es coneixia la existència de processos parlamentaris.⁵

      El text que conservem, fragmentat hui en dues sèries de la secció de Cancelleria de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, Processos i Legislació, recull el diari de les sessions, del 27 de desembre de 1348 al 3 d’abril de l’any següent, mancant-hi la darrera, la del dissabte 4 del mateix mes, quan el rei Pere va cloure l’assemblea; justament és l’única sessió que legislà en matèria civil, amb la promulgació de dos furs nous, perquè totes les anteriors es varen ocupar íntegrament de la resolució i liquidació de la Unió. El document que ens ha pervingut és un esborrany, escrit en la seua major part de mà del competent secretari reial i futur protonotari, Mateu Adrià, i per dissort deteriorat parcialment, amb algunes pèrdues de text. Estés en llatí en trenta-tres folis de paper, entenem que ofereix un especial valor, car permet copsar les vacil·lacions i correccions del redactor en alguns punts, com és propi d’aquesta classe de documents.

CRITERIS D’EDICIÓ OBSERVATS

      La majoria dels documents inclosos en aquest recull estan redactats en llengua catalana, ensems amb altres molts en llatí, i menys en aragonés o castellà. Per als texts en llatí i en castellà-aragonés, hem tingut en consideració les Normas difoses pel Consejo Superior de Investigaciones Científicas el 1944.⁶ Per als texts en català, les regles de la col·lecció Els Nostres Clàssics de l’Editorial Barcino. Per als documents medievals, amb caràcter general, les instruccions de la Commission Internationale de Diplomatique, acordades el 1982.⁷

      Ordenem els documents cronològicament, i la data es redueix a la manera moderna. Quan l’any no es correspon amb el còmput actual, perquè l’acta segueix l’estil de l’Encarnació (o annus Domini) o s’ha datat per l’Era hispànica, com passa sovint en texts aragonesos, es consigna aquesta variació amb el terme Enc. o Era entre parèntesis. La secció de Cancelleria Reial, tant de l’Arxiu de la Corona d’Aragó com del del Regne de València, la més utilitzada, s’indica per la sigla C.

      Totes les abreviatures van desenvolupades. En els noms de persona, tanmateix, es transcriu la part abreviada entre parèntesis: B(ernat), A(rnau), per tal de preservar la possibilitat d’una interpretació alternativa.

      Les llacunes del text, causades generalment per l’acció dels insectes, es reconstrueixen, sempre que es pot, entre claudàtors [ ]; si es deuen a altres causes (taca, esgarrany, forat), es fa constar en nota al peu. En canvi, els mots o expressions faltants per oblit o descura de l’escrivà, si poden ser restituïts amb garantia, van tancats entre parèntesis redons. De la mateixa forma es consignen les indicacions de caràcter intern, en cursiva, com ara (blanc), (sic), (signe) o (creu).

      Indiquem en nota els accidents o correccions que presenta el text, en consideració al seu possible interés històric —en particular quan es tracta d’un esborrany— o filològic. En el cas d’una esmena feta pel mateix escrivà, s’assenyala el mot definitiu en cursiva, i tot seguit, clos entre cometes, el terme substituït, amb la sigla corr. (corregit).

      Hom ha normalitzat l’ús de les majúscules, així com les lletres i/j, u/v i ç/c, segons la seua funció, i es fan servir l’apòstrof, el guionet i el punt volat, aquest darrer quan l’elisió d’una vocal no es produeix en la llengua moderna. Quant a l’acentuació, s’ha seguit el criteri d’unificar els documents, tot i procedir de diferents territoris del domini lingüístic, sota la norma del català oriental.

      * * *

      Per acabar, ens resta agrair de cor l’acollida que hem rebut del Servei de Publicacions de la Universitat de València i el patrocini de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, institucions que han volgut col·laborar per fer possible que la present col·lecció documental pogués arribar a la impremta.

      M. R. L.

       València, febrer de 2013

      TAULA D’ABREVIATURES UTILITZADES

ACA	Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona.
AMV	Arxiu Històric Municipal de València.
ARV	Arxiu del Regne de València.
BRAH	Biblioteca de la Real Academia de la Historia, Madrid.
C	Cancelleria Reial.
CRD	Cartes Reials Diplomàtiques.
CoDoIn.ACA	Colección de Documentos Inéditos del Archivo de la Corona de Aragón, de P. i M. de Bofarull.
corr.	corregit.
DCVB	Diccionari Català-Valencià-Balear, d’Alcover i Moll.
Enc.	Any de l’Encarnació.
Era	Era Hispànica.
GEC	Gran Enciclopèdia Catalana.
MC	Manuals de Consells i Establiments.
orig.	original.
reg.	registre.
rúb.	rúbrica.
t. m.	terme municipal.

      NOTES:

      * Treball realitzat dins del Projecte d’Investigació HAR2011-28718, Una capital medieval y su área de influencia. El impacto económico y político de la ciudad de Valencia sobre el conjunto del reino en la Baja Edad Media, del Ministerio de Economía y Competitividad.

      ¶ ¹ Entre els historiadors clàssics, sols dóna notícia documentada de les Unions, la d’Aragó i la de València, basada en els arxius reials de Barcelona, Jerónimo ZURITA (Anales de la Corona de Aragón, Saragossa, Pedro Lanaja, 1668; n’hi ha edició crítica d’A. Canellas López, Saragossa, Inst. Fernando el Católico, 1967-1977, 8 vols.). Ofereix informació d’arxiu, limitada a les viles de Xàtiva i de Morvedre, el P. Francisco DIAGO (Apuntamientos recogidos por el P. M. Fr. —————, СКАЧАТЬ