Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349). AAVV

Чтение книги онлайн.

СКАЧАТЬ Bernat Redon,En Guillem Rabaça,En Domingo Marrades,En Simonet de Rabinats,En Bernat Comte,En P(ere) Roig, spaer,En Berthomeu Çaranyó,En P(ere) Samisay,En Benavé de Benviure,En Guillem Gençor,En Guillem d’Espígol,En Berthomeu de la Cambra.

2.

      1345, setembre 20. València.

       La ciutat de València i la vila de Xàtiva, a proposta d’aquesta, acorden constituir una unió, a la qual podran adherir-se les altres viles del regne, contra els nobles i cavallers del país, que ja han fet el mateix, per causa de l’oposició de la noblesa a les contribucions veïnals.

       El Consell n’ha fet una missatgeria de protesta al rei, a Perpinyà.

      AMV, MC A-5, fols. 82r-83v.

      Die martis intitulata .XII.º kalendas octobris anno Domini .M.ºCCC.ºXLV.º, fon appellat e ajustat consell ab crida pública e ab albarans en la sala de la Cort de València. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

En Johan Bonfill,
En Jacme de Ginestar,	jurats.
En Berthomeu Çaranyó,
En Johan Sala,	lochtinents de jurats.

      ..............................................................²

      ||^83r ...En lo qual consell fon proposat per los jurats que part de la vila de Xàtiva, per los missatgers d’aquella, és estat recomptat als dits jurats que, com qüestió e contrast sia entre los cavallers e generoses domiciliats en la ciutat e havents béns en lo terme d’aquella, d’una part, e los ciutadans, de l’altra, per rahó de les contribucions vehinals, (e) semblantment sie qüestió entre los cavallers e generoses domiciliats en la vila de Xàtiva e havents béns en lo terme d’aquella, d’una part, e los vehins de la dita vila, de l’altra, per les contribucions vehinals, los quals misatgers part de la dita vila requeriren los dits jurats que fos feta unió per la ciutat ab la dita vila en defendre furs e privilegis, e encara ab les altres viles reals del regne, majorment com tots los nobles, cavallers e generoses del regne hagen ||^83v feta unió entre ells contra la dita ciutat e viles. Per tal, lo dit consell acordà e tench per bé que unitat sia feta entre la ciutat e la dita vila de Xàtiva, que ho ha request segons que dit és, e ab les altres viles del regne, si u requeren, en defendre furs e privilegis.

      En lo qual consell, constituïts personalment los honrats en Johan Calvo e en Bernat Sunyer, misatgers de la ciutat, ensemps ab los honrats en Jacme March e en Jacme d’Orrit, trameses al senyor rey a Perpenyà, specialment per lo contrast que és entre los cavallers e ciutadans, per rahó de les contribucions vehinals, e feren relació en lo dit consell de la dita lur misatgeria.³

3.

      1345, octubre 27. València.

       El Consell de València, en ocasió de remetre al rei les condicions per a participar en la formació d’una armada [contra els genovesos], es plany del gran endeutament de la ciutat, causat pels donatius fets a la corona i per les males collites, i de l’opressió fiscal que suporta el poble.

      AMV, MC A-5, fols. 103r-104v.

      Die iovis, intitulata .VI.º kalendas novembris, anno Domini millesimo .CCC.ºXL.º quinto, fon apellat e ajustat consell en la sala de la Cort, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers e generoses com de parròquies, officis e mesters de la ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús scrits:

En Jacme d’Orrit,
En P(ere) Sànxiç d’Oblites,
En Johan Bonfill,
En Jacme de Genestar,	jurats.

      ...............................................................

      ||^104r En lo qual consell foren lests los capítols infrasegüents, los quals los prohòmens deputats per lo consell ordenaren e tengren per bons:

      «Molt excel·lent príncep e senyor.

      Los jurats e el consell de la vostra ciutat de València han vists e regoneguts los capítols a ells trameses sobre lo feyt de la armada per vós, senyor, per custòdia de la mar, a certes universitats vostres demanada, los quals capítols los misatgers de les dites ciutats, axí com a persones singulars, posaren en alcun estament, als quals vós, senyor, resposés segons que a vostra altea plagué.

      Ara, senyor, los dits jurats e consell, no esguardan los grans càrrechs dels deutes que són obligats pagar, ni esguardan les grans opressions que lo poble soffer, per rahó de moltes e grans ||^104v imposicions que paguen per rahó de diverses ajudes a vós, senyor, feytes en tepms (sic) passats, e la falta dels splets, que són fallats .IIII. ayns ha, mas solament desigan la honor de la vostra real corona ésser conservada e augmentada, e la vostra neccessitat, armaran en la forma següent, sots les maneres e condicions dejús contengudes e no en altra manera:

      Primerament...»⁴

4.

      1345, desembre 1. Girona.

       Carta credencial de Pere el Cerimoniós al Consell de València, a favor de Joan Ferrandis Munyós, mestre racional, i de Berenguer de Codinachs, escrivà de ració de la reina, enviats a la ciutat per tal de solventar el conflicte que enfronta els nobles i cavallers amb els ciutadans, per motiu del pagament de les contribucions veïnals.

      AMV, MC A-5, fols. 126v-127r.

      Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valentie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, dilectis et fidelibus iuratis et probis hominibus civitatis Valentie, salutem et dilectionem. Cum nos, affectantes quam plurimum ut dissencioni seu controversie existenti inter universitatem dicte civitatis, ex parte una, et nobiles et milites ac generosos civitatis et regni eiusdem, finis debitus imponatur, et per consequens utrinque amor et concordia, sicut expedit, consolidentur seu etiam confirmentur, et ea de causa dilectos nostros Iohannem Ferdinandi Munionis, legum doctorem, consiliarium et magistrum rationalem curie nostre, et Berengarium de Codinachs, scriptorem portionis illustris Marie, regine Aragonum, consortis nostre karissime, de intentione nostra super premissis duxerimus informandos, idcirco eorum relatibus fidem poteritis credulam adhibere. Volentes ut sicuti bonum statum atque tranquillum dicte civitatis ac regni et incolarum eorundem cupitis augmentari et contrarium evitari, ea que dicti nuntii nostri, pro nostra parte, vobis exposuerint efectualiter impleatis, et hoc aliquatenus non mutetis; et habebimus illud gratum, et de contrario, displicentiam procul dubio sumerimus. ||^127r Nam premeditari potestis quantum nobis cordi existit quod dictum regnum, veluti per predecessores nostros a manibus paganorum ereptum, in statu permaneat pacifficho et tranquillo. Data Gerunde, kalendas decembris anno Domini millesimo .CCC.º quadragesimo quinto. Rex P(etrus).

5.

      1346, gener 12. València.

       Acord del Consell de València de posar en peu de guerra la host de la ciutat, per a eixir, si calgués, contra els senyors de viles i castells que perturben els drets d’emprius i de pastures pertanyents per privilegi a la capital. En aquesta ocasió, ha provocat el conflicte l’expulsió violenta d’uns ramaders valencians per l’alcaid del lloc de Tous, al qual els jurats demanaran responsabilitats.

      AMV, MC A-5, fols. 134r-135v.

      Die iovis, intitulata СКАЧАТЬ