Diplomatari de la Unió del Regne de València (1347-1349). AAVV

Чтение книги онлайн.

      1. UNA FISCALITAT REIAL ONEROSA. LES FRICCIONS ENTRE ELS CIUTADANS I ELS NOBLES I CAVALLERS (1345-1347)

1.

      1345, maig 24. València.

       Després d’haver acordat el Consell de la ciutat de València la imposició d’una taxa, en préstec, de 5 a 100 sous sobre els béns dels veïns, per tal de descarregar els deutes municipals, els nobles i cavallers, que se’n diuen exempts, han obtingut del governador del regne la suspensió d’aquella, enmig de la disputa per les contribucions veïnals. La ciutat nomena una comissió per a actuar en la controvèrsia.

      AMV, MC A-5, fols. 9r-12r.

      Die martis intitulata .IX. kalendas iunii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quinto, fon appellat e ajustat consell en la sala de la Cort de València, ab crida pública e ab albarans, axí de cavallers, generoses, com de parròquies, officis e mesters de la dita ciutat. En lo qual consell foren los jurats e prohòmens dejús nomenats:

      En Jacme March, en Jacme d’Orrit, en Johan Bonffill, en Jacme de Ginestar, jurats.

      ..............................................................¹

      ||^11r En lo qual consell fon proposat per los jurats que, com per ordenació feta per lo consell de la ciutat .X.º kalendas martii anno Domini .M.ºCCC.ºXL.º quarto fossen elets certs prohòmens de la ciutat per tractar ensemps ab los jurats, ço és, ab los cavallers e generoses, per tolre e gitar de carrera los contrasts e disenssions que eren entre la ciutat, d’una part, e los dits cavallers e generoses, de l’altra, e que de ço que ab aquells haurien tractat feessen relació al consell. E enaprés, per rahó de una ordenació o estatut fet per lo consell que préstech fos fet de .C. solidos tro en .V., e que cascú fos tatxat què poria prestar, lo qual préstech era necessari a pagar los deutes de la ciutat, com lo preu de les imposicions de la dita ciutat, les quals foren venudes a cert temps, no y abastàs; e les quals tatxacions tan solament adonchs foren fetes dels ciutadans e vehins de la ciutat, e no dels nobles, cavallers e generoses habitants en aquella e en son terme, los quals per furs e privilegis e usança antiga devien ésser tatxats en lo dit préstech, com hi sien obligats e d’açò sia la dita ciutat en possessió notòria e manifesta; e ab carta pública, per part de la dita ciutat, fossen requests los dits nobles e generoses que ab los jurats e alcuns prohòmens ensemps tatxassen si eleys e los altres lurs consemblants què porien prestar, a pagar los deutes de la ciutat, la qual cosa fer recusaren e contradigueren, e en contumàcia lur e fadiga fossen enaprés tatxats per los jurats e alcuns altres prohòmens de la ciutat. ||^11v E, jassie que per los collidors assignats a demanar los dits préstechs ne fossen requests, no han volgut pagar, al·legants que no·n són tenguts; e a instància lur, per part de l’honrat lochtinent de governador sia feyta seqüestració e inibició, sots certa pena, injustament, salva sa honor, perturban la dita ciutat en la dita possessió notòria, de la qual seqüestració e inibició per part de la dita ciutat és estat apel·lat. Per tal, los dits jurats dixeren què plahie al consell ésser fort sobre les dites coses.

      E com moltes rahons fossen dites e rahonades, finalment lo consell acordà e tench per bé que los jurats, a lur bona coneguda, elegen certs prohòmens de la ciutat qui vegen e reconeguen breument per qual manera porà ésser procehit e enantat en los dits affers per justícia, en manera que a la ciutat no sia fet alcun prejuhí o lesió en son dret, e los quals prohòmens elegidors semblantment hagen plen poder de tractar e rahonar per part de la dita ciutat, ço és, ab los dits nobles, cavallers e generoses, sobre los dits affers e altres, a bé de la cosa pública. E enaprés, que de ço que hauran tractat e rahonat facen relació al consell, lo qual farà sobre los dits affers tota hora ço que serà justícia e egualtat.

      Los quals prohòmens foren elets per los dits jurats e aprés nomenats en lo dit consell, segons que·s segueyx: