Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III. AAVV
Чтение книги онлайн.

Читать онлайн книгу Cartes de poblament valencianes modernes (segles XVI-XVIII). Vol III - AAVV страница 36

СКАЧАТЬ anni millessimi sex<c>entessimi noni, fuerunt expulsi et banditi a dicto et presenti regno et <a> regnis Ispaniae omnes sarrasini presentis regni, qua de causa fuit ac remansit depopulata et deserta tota presens baronia de Fanzara et aldeae predicte eidem adjasentis, et absque vassallis et habitatoribus qui colerent terras et posseciones predictae vilae, eo quia visini, vassalli et habitatores dictae villae et aldearum erant sarrasini et ita expedit <sunt>; summoopere et magna cum diligencia de novo populare predictam villam de Fanzara et aldeas eiusdem christianis veteris <qui> principaliter verbum Dei audiant et fidem catolicam observent et custodiant uti boni Christi fideles in exaltacionem nostrae sanctae fidei Catolicae, et ut colant terras relictas per dictos agarenos et ipsas in augmentum et conserbationem dicti et presentis regni iuxta regiam pragmaticam perducant. Et ita, volentes nos, partes predictae, de novo populare predictam villam de Fanzara ac aldeas eiusdem ac terras in termino ipsarum constructas benefic<i>are ipsasque conservare et reducere ad culturam antiquam, taliter ut nos, supradicti novi vassalli et habitatores predictae villae de Fanzara et dictarum aldearum, et nostri successores imperpetuum, in eisdem posimus et possint in eisdem respective vivere comode et habitare justa condicionem et qualitatem nostram, et quemlibet nostrarum et dictus illustrissimus et exelentissimus dominus, principalis noster, posit fructus, redditus et emolumenta anualem persipere a nobis, dictis novis visinis, vassalis et habitatoribus et succesoribus nostris, igitur, execucioni dedusentes inter nos et vos pactata, gratis etc., facientis tenore presentis publici instrumenti cun<c>tis temporibus hic et ubique firmiter et perpetuo valituri et in aliquo101 non violandi seu revocandi, confitemur et in veritate recognoscimus una pars nostrum alteri et altera alteri, ad invicem et vicissim, licet absentibus ut presentibus, notario tamen infrascripto tamquam publica et autentica persona pro nobis, ad invicem et vicissim, stipulante et legitime recipiente, et nostris,quod102 ratione et causa novae populationis dictae vilae de Fanzara et aldearum eiusdem, et estabilimenti domorum et terrarum termini earundem fuerunt et sunt inter nos, partes predictas, conventa, inhita, stipulata et concordata capitula infrascripta, materna lingua declarata ach inteligi <data> et continuata, que sunt tenoris sequentis:

      En nom de Nostre Senyor Déu Jesuchrist e de la sacratíssima Verge Maria e de tots los pecadors especial advocada. Capítols fets e fermats, estipulats, avenguts e concordats per y entre los dits licenciado Andrés Ruiz Puente y Antonio de Villalta, cavallero, en nombre de procuradores de su excelencia, el senyor duque de Cardona y senyor de la present vila de Fanzara y ses aldees, de una; y los dits nous vassalls, vehins y pobladors de dita vila de Fanzara y aldees de aquella, de altra, per rahó e causa de la nova població de dita vila y aldees de aquella, los quals capítols són del sèrie y tenor inmediate següens:

      I. E primerament, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per solemne estipulació entre les dites parts que cascun any se haja de nomenar y nomene un justícia, dos jurats y un mostasaff, los quals hajen de regir y governar los nous pobladors de la dita e present vila de Fanzara y ses aldees. Elegint lo consell particular de la dita vila a les persones conveniens per a dits oficis, ço és, dos persones per a cada u de aquelles, les quals se agen de donar y presentar al procurador general per a què elegexca y nomene una persona de les dos per a dits oficis respectivament. Los quals oficials novamen<t> elegits o elegidors, ans de exercir sos oficis hagen de jurar en mà e poder del alcait de dita vila de Fanzara y, en sa absència, del justícia que exirà de son ofici y aurà acabad son any, de saber-se bé y llealment en aquell respectivament.

      II. Ytem, <és> estad pactad, clos, avengut e concordat per y entre les dites par<t>s que lo justícia de la dita vila puga conèxer acomolativament, ab lo procurador general o alcait de dita vila, de totes les causes civils consernents a penes y danys de les terres de horta, secà y terme de dita vila, y puga fer y fermar paus en son poder conforme disposicions forals del present Regne, lo qual dit justícia no puga conèxer de ninguna causa criminal.

      III. Ytem, <és> estad pactat y concordad per y entre les dites parts que lo dit procurador general de sa excelència, en grau de apelació puxa e haja de nomenar de totes les causes civils y criminals de qualsevol calitat y espècie que sien. Y de les que de una vegada haurà conegut y sentenciat en primera ynstància, o en grau de apelació per actes interlocutoris o sentència difinitiva, puixa conèixer segona vegada y sentenciar aquella a vot e parer de altre assesor y persona perita en lleis.

      IIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordad per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la sisena part de tot gènero de fruyts que es culliran en la horta de dita vila. E així mateix, tinguen obligació de pagar a sa excelència y a sos succesors sis sous reals de València, sensals, rendals, anuals, perpetuals, ab lloïsme e fadiga, per cascuna cafizada que se’ls establiran y posihiran en la horta de dita vila, franchs de tot dret de delme y primícia per qua<n>t di<t>s pobladors nous han de pagar al retor que huy és y per tem<p>s serà, y al arcidiano de la iglésia mayor de la ciutat de Tortosa, la quantitad que es solia pagar ans de la expulció dels moros, sobre la qual pretenció y ha litis pendencia en la Real Audiència de la ciutat de València. Y los nous vassalls e pobladors, aprés de haver fet establiment de dita vila, en nom de dita universitat puxen elegir y nomenar un síndich per a què aquell, juntament ab el procurador de sa excelència, hajen de prosegir e pasar avant dita causa fins a sentència difinitiva y real execució de aquella, los gastos de la qual vindran a càrrech de sa excelència y no de dita universitat.

      V. Ytem, <és> estat pactat, clos, avengut e concordat per y entre les dites pars que los dits nous pobladors puguen gosar y gossen francament de tota la fruita del<s> a<r>bres que y aurà en la horta de dita vila, la qual no es podrà conservar exceptades les garrofes, fig<u>es si en secaran, raïms si es farà pansa o vi de aquell, perquè de aquestos tals fruits han de pagar la sisena part conforme los demés fruits y grans, cànem, lli y altre gènero de llegum que es culliran en dita horta. Los quals no pugen plantar atres abres de aquell gènero y espècie que està dit sens presehir licència de sa excelència o de son llegítim procurador.

      VI. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen per ells y per sos succesors, a pagar a sa excelència y a sos succesors, de totes les moreres que estan plantades, la sisena part, que és, de sis, una per a sa excelència y les sinch per a els pobladors. Y així mateix, hagen de pagar la sisena part y en la mateixa forma de les que uy avant es plantaran, les quals se hajen de plantar y planten en les vores dels camps conforme és ús y costum de bon llaurador, y no en mig dels camps. Y <si> voldran fer y plantar morerals, ha de ser en terres que no pugen aprofitar per a sembrar en aquelles forment y no en altra part alguna; y si es plantaran en dites terres, ha de ser preseint licència de sa excelència o de son procurador general.

      VII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol per ells y per sos succesors <se obliguen,> donar e pagar a sa excelència y a sos succesors la güitena part de la fruita que es culliran en lo secà de dita vila, exceptada la fruyta dels abres que y aurà en dit secà de la qualitat de la reservada en la horta, que són franchs. Y més, han de ser tenguts y obligats, segons que ab lo present capítol se obliguen los dits nous pobladors, per ells y per sos succesors, donar e pagar a sa excelència y a sos succesors, cascun any et imperpetuum, dos sous reals de València censals, rendals, annuals e perpetuals, ab lloïsme y fadiga etc., per cascuna cafizada.

      VIII. Ytem, <és> estat pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts que los dits nous pobladors sien tenguts y obligats, segons que ab lo presen<t> capítol se obliguen per ells y per sos succesors, de portar franch y llíberament lo dret del raïm a la cassa o trull que sa excelència tindrà per a dit efecte; y si del raïm se farà pansa, tingen obligació de portar a ses cases; y lo mateix se entenga de les garrofes y figues per a què, aprés de estar seques СКАЧАТЬ